Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Formació professional

EMBARAS:

Testicles

Glàndules sexuals situades a la regió anterior del perineu.

• Funcions: fabricar espermatozoides i produir la hormona sexual masculina (testosterona).
• Situats a l'interior d'unes cobertes (bosses testiculars) recobertes per l'escrot, que és una pell fina i més fosca que la resta del cos, coberta per pèl i amb gran quantitat de glàndules sudorípares i sebàcies.
• En el seu interior es troben els túbuls seminífers (formació d'esperma); aquests tubuls es reuneixen i desemboquen en un tub anomenat epidídim (acumulació i maduració d'esperma fins a l'ejaculació).
• Les cèl·lules de Leydig fabriquen testosterona.
• L'epidídim condueix cap al conducte deferent, que ascendeix per la part posterior de la cavitat abdominal, dóna la volta

Sistema Nerviós Perifèric

El sistema nerviós perifèric està format per la xarxa de nervis i ganglis que s’estenen per l’organisme. Un gangli és una agrupació de somes (cos cel·lular) de neurones, situades fora dels centres nerviosos.

Els nervis tenen la funció de relacionar els centres nerviosos (l’encèfal i la medul·la espinal) o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos. A través d’ells es transmeten els impulsos nerviosos.

Divisions del sistema nerviós

• Sistema nerviós autònom (involuntari): Regula automàticament les funcions vitals de l’organisme de manera independent a la nostra voluntat (digestió, circulació, sudoració, etc.), mantenint l’equilibri del nostre medi intern.
• Sistema somàtic (voluntari)

La sang: composició i funcions

La sang transporta a totes les cèl·lules de l'organisme oxigen i nutrients. A més, rep els productes del metabolisme cel·lular (diòxid de carboni i detritus).

Components de la sang

• Plasma: 55%
• Cèl·lules: 45%
• Glòbuls vermells: Transporten oxigen.
• Glòbuls blancs: Mecanisme de defensa immunitària (granulòcits i agranulòcits).
• Plaquetes: Primer mecanisme de defensa en cas d'hemorràgies.

Hemoglobina i adaptacions

L'hemoglobina transporta oxigen mitjançant 4 grups Hemo (cada un conté Fe + O2 unit a la globina).

Canvis sanguinis

• Aguts: Augment de la freqüència cardíaca (FC), disminució del volum plasmàtic i hemoconcentració.
• Crònics: Augment de la volemia, augment de l'hemoglobina; els limfòcits poden disminuir

L'Aparell Locomotor

L'aparell locomotor és el que permet el moviment del cos.

Els Ossos: L'Esquelet

L'esquelet és el conjunt d'ossos del cos i suposen aproximadament el 18% del pes corporal.

Funcions de l'Esquelet

• Dóna suport al cos i li confereix la seva forma general.
• Tanca i protegeix el sistema nerviós central.
• En la medul·la òssia vermella es fabriquen cèl·lules sanguínies.
• Actua com a dipòsit de calci i altres minerals.

Estructura dels Ossos

Els ossos presenten les següents característiques estructurals:

• Una capa d'os compacte a la superfície.
• A l'interior hi ha l'os esponjós, farcit de moll de l'os.
• En el centre dels ossos llargs hi ha una cavitat repleta de medul·la òssia groga.

Teixit Ossi: Característiques i Composició

El teixit...

Guia de Medicaments i Farmacologia

Suers

• Cristal·loides: augmenten el volum intravascular de manera immediata.
• Col·loides: augmenten l'osmolaritat (concentració) intravascular i la seva durada és més llarga.

Codificació de colors: Roig (sistema circulatori), Blau (sistema respiratori), Verd (altres sistemes), Groc (dosatges infantils).

Analgèsics

Analgèsics opiacis

Exemple: Morfina. Acció: tractament del dolor agut, moderat i sever.

1. No narcòtics o no opiacis: inclouen els AINEs (antiinflamatoris no esteroideus), com l'ibuprofèn.
2. Opiacis/opioides:
   • Opiacis menors (tramadol, codeïna) per a dolor moderat.
   • Opiacis majors (morfina, metadona) per a dolor greu o sever.

Analgèsics no opiacis

Exemple: Paracetamol. Acció: tractament del dolor agut, lleu...

Lòbuls i cisures cerebrals

Occipital: s'encarrega de la visió (captar la llum i transformar-la en imatge).

La cisura de Rolando separa el lòbul frontal del parietal.

La cisura perpendicular externa separa el lòbul occipital dels parietals.

Diencèfal

b) Diencèfal: situat sota del còrtex.

Tàlem: estructura formada per dues masses en forma d'ou unides. Funció: la informació sensorial que arriba de l'exterior es deté al tàlem; és ell qui decideix on enviar la informació o si no és rellevant.

Hipotàlem: ubicat sota el tàlem. Conjunt de molts nuclis. Funcions viscerals: alimentació, semivigília, temperatura corporal. Té relació amb el sistema límbic.

Cerebel

2) Cerebel: situat per sota del cervell i per darrere del tronc de l'encèfal....

Infart de miocardi

Conseqüència d'una irrigació insuficient del cor que dura més de 5 minuts.

• Causes i manifestacions: Les mateixes que l'angina de pit, però pot donar-se sense esforç físic previ. El dolor dura 30 minuts i no desapareix amb el repòs o l'administració de nitrits.
• Conseqüències: Depenen de la quantitat de múscul afectat, la part del cor afectada i el temps que es tardi a dissoldre el trombe.

Angina de pit

Conseqüència d'una irrigació insuficient del cor que dura entre 2 i 5 minuts.

• Símptomes: Dolor retroesternal opressiu que pot estendre's pel tòrax, espatlles i extremitats superiors, pal·lidesa, sudoració, pell freda, debilitat muscular, nàusees i vòmits.
• Tractament: Repòs i administració de nitrits (vasodilatadors)

Signes i Símptomes: Definició i Diferències

Signe: Tot allò que el personal sanitari pot palpar, veure o escoltar. És una prova objectiva de malaltia que es pot quantificar (p. ex., temperatura, consciència, freqüència respiratòria).

Símptoma: Allò que descriu el pacient. No pot ser observat ni quantificat directament pel professional (p. ex., dolor).

Signes i Símptomes de Compromís Respiratori

Alteracions de la Freqüència Respiratòria

• Taquipnea: Respiració ràpida i superficial. Augment de la ventilació.
• Bradipnea: Freqüència Respiratòria (FR) ≤ 12 rpm. Respiració lenta. Disminució de la ventilació.
• Apnea: Manca de respiració almenys durant 10 segons. Pot generar sorolls, esbufecs i dificultat per dormir.

Sensacions i Esforç

Què són les proteïnes?

Les proteïnes són macronutrients formats per cadenes d'aminoàcids. Estan compostes per carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i, en algunes ocasions, fòsfor i sofre.

• Unitat mínima: Els aminoàcids.
• Variabilitat: Existeixen 20 aminoàcids que es combinen seguint un ordre genètic predeterminat.
• Classificació per mida: Es consideren polipèptids fins a 100 aminoàcids; a partir d'aquí, s'anomenen proteïnes.

Els aminoàcids

Són la unitat bàsica de les proteïnes i presenten una complexitat variable. Tots contenen:

• Un grup carboxil (-COOH).
• Un grup amino (-NH2).
• Un grup radical (que determina la diferència entre aminoàcids).

El carboni alfa és el punt d'unió del grup radical. Els aminoàcids presenten isomeria (L o D)...