Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Formació professional

Aparell Renal: Anatomia i Funció

1. L’Excreció

És l’expulsió dels productes tòxics o de rebuig presents a la sang i al plasma. Es duu a terme a través de:

• L’aparell urinari
• La pell (suor)
• Els ulls
• L’aparell digestiu (femtes)

2. Anatomia General de l'Aparell Renal

• Ronyons: Dos òrgans amb forma de fesol (aprox. 12 cm). Filtren la sang i separen la urea i l’excés de sals, originant l’orina.
• Urèters: Dos conductes d’uns 25 cm.
• Bufeta: Bossa dilatable amb capacitat entre 350 i 1500 cm³.
• Uretra: Conducte que comunica amb l’exterior (6 cm en dones i 15 cm en homes).

2.1. Anatomia del Ronyó

Anatomia Macroscòpica

• Hili renal: Punt d’entrada de l’artèria renal i punt de sortida de la vena renal i l’urèter.
• Escorça, Còrtex o Càpsula

Composició i Organització dels Essers Vius

La composició química dels essers vius es basa en cèl·lules, que són les unitats microscòpiques de la vida. Els essers vius més evolucionats estan formats per diversos tipus de cèl·lules.

Organització Cel·lular i Tisular

• Les cèl·lules que tenen la mateixa funció s’agrupen formant teixits (com el muscular, nerviós, epitelial, etc.).
• Els teixits formen òrgans (com el cor, el fetge, els ronyons, etc.).
• Els òrgans formen aparells o sistemes (aparell respiratori, circulatori, reproductor, etc.).

Composició Molecular de les Cèl·lules

Les cèl·lules estan formades bàsicament per aigua. El citoplasma conté aigua i orgànuls, els quals estan formats per una sèrie de molècules, dividides...

Procés de fagocitosi

1. Reconeixement: El neutròfil reconeix l’enemic perquè els seus receptors (RRPs) detecten uns patrons en el patogen (PAMPs).
2. Captura: Allarga parts del seu propi cos, mitjançant els seus peus (pseudopodis), i envolta la cèl·lula fins a empassar-la.
3. Ingestió i formació d’una vesícula citoplasmàtica: En empassar-la, forma una vesícula anomenada fagosoma.
4. Fusió fagosoma-lisosoma: Formen una estructura anomenada fagolisosoma.
5. Desgranulació: Alliberació d’enzims lisosòmics dels grànuls citoplasmàtics; d'aquesta manera es digereix el microorganisme.
6. Excreció: Els productes resultants són expulsats de la cèl·lula fagocítica o, si és una cèl·lula presentadora d’antígens (Ag), els presenta a la membrana.

L'Aparell Circulatori (Cardiovascular)

L’aparell circulatori és l’encarregat de:

• Transportar la sang per tot l’organisme, aportant l’oxigen i els nutrients a les cèl·lules.
• Recollir el diòxid de carboni i altres productes de rebuig del metabolisme cel·lular (fetge, ronyons i pulmons).

També se l’anomena aparell cardiovascular (CV).

Components de l'Aparell Circulatori

L'aparell circulatori està format per:

• El cor, que és un sistema muscular de bombeig.
• Un sistema tancat de vasos anomenats: artèries, venes i capil·lars (incloent el sistema limfàtic).
• El líquid que el recorre: la sang.

Anatomia del Cor

1. Dimensions i Ubicació del Cor

• Té el volum i la forma d'un puny tancat, amb un pes d’uns 250-300 g.
• Està dividit internament en

Avaluació primària (PAS)

X → Hemorràgies amb un risc imminent

A — Permeabilitat de les vies aèries

A → Permeabilitat de les vies aèries.

Si està conscient, passem directament a la B.

Si està inconscient: maniobra front-mentó, cànula de Guedel i aspiració de secrecions de la boca.

B — Respiració

B → Respiració → MES (Mirem, Escoltem, Sentim) → FR i característiques (valors normals entre 12–18 rpm).

SatO2 amb el pulsioxímetre. Si < 95% administrarem oxigen (3 L ≈ 24%).

C — Circulació

C → Circulació. Pols: bradicàrdia < 60; taquicàrdia > 80 (freqüència, ritme i amplitud).

Color de la pell: rosada (oxigenació adequada), pàl·lida, blavosa (cianòtica).

Temperatura: freda (hipotèrmia, xoc).

TA: sistòlica...

Malalties del sistema immunitari

Hi ha diversos tipus de malalties del funcionament del sistema immunitari.

1. Immunodeficiència

Immunodeficiència: incapacitat del sistema immunitari per defensar-nos. Les persones amb immunodeficiències es posen malalts molt sovint amb malalties «tontes».

El metge pot començar a sospitar que una persona pateix una immunodeficiència quan va al metge reiteradament i no s'acaba de curar mai.

Hi ha una sèrie de criteris que segueixen els metges per a diagnosticar una immunodeficiència.

Criteris clínics

1. 8 o més infeccions d'oïda (otitis) l'any.
2. 2 o més infeccions de pit en un any.
3. Els antibiòtics orals no funcionen bé.
4. 2 o més episodis de pneumònia en un any.
5. Retard del creixement amb o sense diarrea.
6. Abscessos

Vies d'administració de medicaments

Via nasal: Consisteix en la introducció pels forats nasals de preparats líquids en forma de gotes o polvoritzats mitjançant un nebulitzador.

Via oral: Consisteix en la introducció de medicaments per la boca.

Via digestiva: Poc utilitzada en emergències.

Via sublingual: Sota la llengua.

Via parenteral: Consisteix a administrar els medicaments mitjançant una injecció. Requereix l'ús de xeringa i agulla. Hi ha diferents tipus de punció parenteral segons on arriba l'agulla:

• Intramuscular: Al múscul.
• Intravenosa: A la vena (perifèrica/central).
• Subcutània: Sota la pell.
• Intradèrmica: Entre les capes de la pell.
• Intraòssia: Cavitat medul·lar de l'os.
• Intramuscular: Al múscul.
• Subcutània: Sota la pell.
• Intradèrmica:

Resultados de Ejercicios

1-d / 2-c / 3-a / 4-d / 5-c / 6-b / 7-a / 8-a

1-a / 2-c / 3-b / 4-b

Músculos y Acciones

Estiraments

Músculs a estirar: Psoas ilíac, aductores, bessons, isquiotibials.

Isquiotibials

Funció: Rotador extern del genoll. Inclou el semimembranós i el semitendinós.

• Origen (O): Isqui.
• Inserció (I): Part interna de la tíbia.
• Acció (A): Origen fix: Extensió del fèmur, flexió del genoll i rotació interna del genoll. Inserció fixa: Retroversió de la pelvis.

Gluti Major

Responsable de l’extensió del maluc.

Tríceps Sural (Bessons i Soli)

Responsable de la flexió plantar.

Pectoral Major

• O: Clavícula.
• I: Corredera bicipital de l’húmer.

Piramidal

• O: Cara anterior del sacre.
• I: Cara superior del trocànter major del fèmur.
• A: Origen

Patologies Nasals

Rinitis

Inflamació del revestiment de la mucosa nasal.

• Símptomes: rinorrea, picor, esternuts, congestió.
• Causes: al·lèrgia, infecció.

Sinusitis

Inflamació dels sins paranasals.

• Símptomes: cefalees, febre, secreció nasal purulenta.

Desviament del Tabic Nasal

Ocasiona dificultat respiratòria.

• Causes: pot ser de naixement o per traumatisme.

Patologies Infeccioses

Faringitis

Inflamació de la mucosa que cobreix la faringe.

• Manifestacions: febre, dificultat per empassar o dolor.

Laringitis

Inflamació de la mucosa, amb afectació de les cordes vocals.

• Manifestacions: veu ronca, dolor, febre, tos.

Traqueïtis

Inflamació de la tràquea.

• Símptomes: tos, esternut, dificultat respiratòria, febre.

Bronquitis

Inflamació dels bronquis.

• Tipus:
  • Aguda:

Signes Vitals: Mesurament i Estat de l'Organisme

Els signes vitals són paràmetres mesurables i quantificables que identifiquen l'estat de l'organisme i de les funcions vitals. Aquests inclouen la regulació de la temperatura, el batec del cor i l'estat hemodinàmic.

La Temperatura Corporal

L'ésser humà és homeoterm, és a dir, un organisme termoregulable. L'homeostasi és la tendència a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interna davant de diferents situacions. L'hipotàlem actua com a centre regulador.

Zones per mesurar la temperatura:

• Superficial
• Rectal
• Central

S'utilitzen termòmetres de vidre, digitals o d'infrarojos. La tècnica invasiva es realitzarà només quan el pacient estigui monitoritzat.

Rang de Temperatures:

• Hipotèrmia: < 34,