Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Formació professional

Aparell Respiratori

Constituït per estructures que col·laboren en l'obtenció d'oxigen des de l'aire ambiental i permeten el pas de gas a la sang.

Format per: aparell de ventilació, membrana de separació entre aire i sang a través de la qual difonen oxigen i diòxid de carboni.

Respiració

Funció vital, comporta la captació d'oxigen del medi exterior, el trasllat d'oxigen fins a la sang i la reacció química a nivell mitocondrial que obté energia, metabòlics i CO2. El procés finalitza amb l'alliberament del CO2 primer a la sang i després a l'exterior.

Respiració Externa

Processos que van des de l'obtenció d'oxigen atmosfèric fins al pas d'oxigen a la sang.

Respiració Interna

Pas d'oxigen des de la sang a les cèl·lules que el requereixen....

4) Estómac (digestió de proteïnes)

El bol alimentari es barreja amb el suc gàstric. S'hi produeixen:

• Digestió del bol alimentari: el suc gàstric està produït per les glàndules de la paret estomacal i està format per tres tipus de substàncies: mucina, que lubrica i protegeix; àcid clorhídric, que actua com a bactericida; i enzims gàstrics, que inicien la digestió de les proteïnes.
• Barreja del bol alimentari: gràcies al moviment estomacal, el bol es converteix en quimus.
• Absorció de substàncies: absorció d'aigua, alcohol i alguns fàrmacs solubles.
• Abocament al duodè: de mica en mica el quimus abandona l'estómac travessant el pílor per entrar a la primera part de l'intestí prim, el duodè. Aquesta fase dura des de pocs minuts

1. L'Aparell Circulatori

L'aparell circulatori és una xarxa de petits vasos sanguinis que crea la via d'accés de l'oxigen i dels nutrients a les cèl·lules corporals, i de la retirada de deixalles metabòliques.

S'encarrega de transportar nutrients, oxigen i altres substàncies essencials, així com de la retirada de productes residuals de les cèl·lules corporals.

2. Estructura de l'Aparell Circulatori

El Cor: La Bomba Impulsora

El cor és l'òrgan que actua com a bomba impulsora de la sang. Aquest sistema pot moure uns 5 litres de sang per minut en repòs, i durant l'activitat física pot incrementar fins a 25 litres per minut. Cal tenir en compte els conceptes generals següents:

• El cor realitza dos moviments principals: la sístole (contracció)

El sistema nerviós és una xarxa complexa de nervis i cèl·lules que transmeten missatges entre el cervell i la medul·la espinal a diverses parts del cos. Aquesta xarxa controla totes les funcions del cos, des de la respiració i el moviment fins al pensament i les emocions.

Els Nervis: Vies de Comunicació

Els nervis són els cables que transporten els impulsos nerviosos. Es classifiquen principalment en dos tipus segons la seva ubicació:

Nervis Cranials

• 12 parells de nervis cranials: Surten directament del crani i es dirigeixen cap a la cara, el coll i el tronc, controlant funcions sensorials i motores específiques.

Nervis Raquidis

• 31 parells de nervis raquidis: Emergeixen de la columna vertebral i es distribueixen per tot el tronc i les extremitats.

Funcions dels nutrients

Els nutrients es classifiquen segons la seva funció principal en l'organisme:

• Funció energètica: Substàncies combustibles que alliberen l'energia necessària per mantenir el funcionament dels processos vitals. Exemples: lípids i glúcids.
• Funció plàstica: Substàncies que intervenen en el creixement, la construcció de l'organisme i la renovació o reparació dels teixits danyats. Exemples: proteïnes i calci.
• Funció reguladora: Nutrients que dirigeixen, organitzen i faciliten els processos metabòlics de l'organisme. Exemples: vitamines i minerals (Fe, I, Mg, Cl, Na, K...).

Sals minerals

Actuen principalment en la regulació de gran part de les funcions de l'organisme:

• Ferro: Carn vermella, fetge, rovell d'ou, llegums.

Salmonel·la: Identificació i Proves Bioquímiques

Un cop hem aïllat l'enterobacteri, passem a realitzar les proves bioquímiques. Entre les espècies més rellevants trobem la Salmonella choleraesuis, la Salmonella typhi i la Salmonella enteritidis.

Aquestes espècies causen diverses malalties a l'ésser humà, entre les quals es troben del 30 al 35 % de les septicèmies, més del 70 % de les infeccions del tracte urinari i moltes infeccions intestinals.

Patologia: La Salmonel·losi

La salmonel·losi és una infecció alimentària que afecta animals domèstics, aus, rèptils, rosegadors, bestiar i humans. La Salmonella typhi, en concret, té l'ésser humà com a únic reservori.

Transmissió i mecanisme d'infecció

• Via de contagi: Ingestió d'

Els signes i símptomes de la inflamació

Els quatre signes i símptomes que caracteritzen el procés inflamatori són:

• Rubor
• Dolor
• Calor
• Tumefacció (edema)

La resposta inflamatòria: fases del procés

La resposta inflamatòria consta de tres fases:

1. Vasodilatació i increment de la permeabilitat vascular

L'augment de la permeabilitat permet que substàncies que, en condicions normals, queden retingudes a la circulació sanguínia, puguin sortir dels vasos. La vasodilatació incrementa el flux cap a l'àrea de la lesió, facilitant el pas de proteïnes defensives (com anticossos i factors de coagulació) cap al lloc lesionat.

Entre les substàncies que contribueixen en aquest procés, trobem:

• Histamina
• Cimines
• Prostaglandines
• Leucotriens
• Complements

2.

Composició dels àcids nucleics

1. Composició

• Són biomolècules formades per CHONPS.
• Són polímers formats per la unió de molts nucleòtids.
• Els nucleòtids estan formats per un àcid fosfòric, una pentosa i una base nitrogenada.

Àcid fosfòric

Àcid fosfòric: intervé en la unió dels nucleòtids.

Pentosa

Pentosa: ribosa (ARN) es troba als nucleòtids de l'àcid ribonucleic.

Desoxiribosa (ADN): fa referència al fet que és una ribosa a la qual li falta un grup hidroxil en el carboni 2.

Base nitrogenada

Base nitrogenada: púrica (adenina, guanina) — 2 anells; pirimidínica (citosina, timina, uracil) — 1 anell.

Nucleòsids i nucleòtids

Nucleòsids: es formen per la unió entre una ribo/desox i una base nitrogenada per mitjà d'un enllaç N-

Parts que recorre l'endoscopi

• Cavitat oral
• Faringe
• Esòfag
• Estómac
• Intestí prim
• Duodènum

Identifica les parts assenyalades

• Fons
• Curvatura major
• Cos
• Antre pilòric
• Duodènum
• Conducte pilòric
• Incisura angular
• Curvatura menor
• Cardies
• Esòfag

Capes del tub digestiu

• Mucosa (epiteli, làmina pròpia, muscular de la mucosa)
• Submucosa
• Capa muscular
• Serosa o adventícia

Peça dental número 23

Resposta: Caní

Regions abdominals

• Hipocondri dret
• Epigastre
• Hipocondri esquerre
• Flanc dret
• Regió umbilical
• Flanc esquerre
• Fossa ilíaca dreta
• Hipogastre
• Fossa ilíaca esquerra

Secrecions i funcions

• Amilasa pancreàtica: digestió de glúcids
• Lipasa pancreàtica: digestió de lípids
• Tripsinogen i quimotripsinogen: digestió de proteïnes

Funció de la bilis: digestió de lípids — ajuda a la...

1. El Fixisme i el Creacionisme

Abans de Lamarck i Darwin, la gent creia en el fixisme, una teoria basada en la religió. Defensava que les espècies van ser creades per Déu i no han canviat mai. Segons la Bíblia, la Terra té només 6.000 anys (data proposada per l’arquebisbe d’Irlanda James Ussher). Aquesta teoria es coneix com a creacionisme.

Dos científics importants que defensaven el fixisme:

• Carl Von Linné: va crear la taxonomia (classificació d’espècies amb nom científic).
• Georges Cuvier: especialista en anatomia comparada. Quan va trobar fòssils molt diferents als animals actuals, va proposar el catastrofisme:
  • Les espècies s’extingeixen per catàstrofes i després Déu crea noves espècies.
  • Si això passa moltes vegades,