Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Què és la nutrició?

La nutrició és el conjunt de processos mitjançant els quals un organisme obté la matèria i l'energia necessàries per elaborar la pròpia matèria i dur a terme les funcions vitals. Les substàncies químiques que ens permeten obtenir energia i sintetitzar la nostra pròpia matèria s'anomenen nutrients i es troben als aliments.

Classificació dels nutrients

• Nutrients inorgànics: Aigua i sals minerals.
• Nutrients orgànics: Glúcids, lípids i proteïnes.

Una caloria és la quantitat de calor que s'ha de subministrar a un gram d'aigua líquida per augmentar la seva temperatura un grau Celsius.

Aparells implicats en la nutrició

Aparell digestiu

S'encarrega de digerir els aliments i de convertir-los en substàncies més simples,...

La respiració cel·lular

La respiració cel·lular és el procés que fan les cèl·lules per obtenir energia.

Fórmula de la respiració cel·lular: matèria orgànica + O₂ → CO₂ + H₂O + energia.

L'ATP és una molècula energètica.

La desaminació és la degradació de proteïnes; gràcies a això s'obté una molècula de nitrogen que no es pot emmagatzemar i s'ha d'expulsar.

L'excreció cel·lular és la sortida de la cèl·lula dels productes de la respiració cel·lular.

L'aparell respiratori

La funció de l'aparell respiratori és captar l'oxigen de l'aire i conduir-lo cap a l'aparell circulatori.

Ventilació i intercanvi de gasos

La ventilació pulmonar és el procés de fer fluir l'aire de l'atmosfera als pulmons; hi intervenen músculs...

L'Evolucionisme: Teoria Biològica

L’evolucionisme és la teoria biològica que ofereix aquesta explicació, en la qual fenòmens tan diversos com les restes fòssils o les característiques físiques o el comportament animal, l’anatomia humana o la dels altres éssers vivents troben la seva justificació.

Lamarckisme i les Seves Lleis

El Lamarckisme admet que les espècies deriven d’unes altres anteriors a través d’una sèrie successiva de canvis. Les espècies no són fixes, sinó que canvien. Hi ha dues lleis:

• La funció crea l’òrgan: Aquesta primera llei afirma que l’ús o la manca d’ús aniria donant unes característiques determinades als òrgans corporals involucrats. Si un òrgan s’utilitza força, s’aniria enfortint

Clon

És un conjunt de cèl·lules o individus genèticament idèntics, que s'obtenen d'una cèl·lula.

Cèl·lula Mare

Són cèl·lules capaces de reproduir-se i produir altres cèl·lules. N'hi ha de dos tipus:

• Totipotencials: Capaces de generar qualsevol tipus de cèl·lules de l'organisme.
• Diferenciades: No són capaces de generar qualsevol tipus de teixit, sinó que tenen una capacitat de diferenciació limitada.

Telòmer

És una repetició de seqüències d'ADN al final del cromosoma que, quan es copia, es perd un tros.

Bioètica

Aplicació de l'ètica a les ciències de la vida. Exemples: mort digna, eutanàsia.

Lleis de Mendel

1. Primera Llei o Principi d'Uniformitat: La primera generació filial és uniforme i presenta el caràcter d'un dels parentals.

La reproducción garanteix La supervivencia de la especie. Aparell masculí: 1.Espermatogenesi 2. Introducir El esperma al femení 3.Funció  endocrina: Testicles responsables de secretar la testosterona. Aparell extern. PARTS: Testicles= producir espermas i testosterona. Vies genitals= X on circulen els Espermes. Epidim= maduració I emmagatzematge. Conductors deferents= Condueix del epidim fins l’uretra. Uretra= condueix a l’exterior. Penis= introducir espermes. Gland= Estructur sensible protgida X prepuci. Glandules annexes= liquid que conté els Espermes(semen) prostata= allibera una secreció que protegeix l’acidesa del aparell Femení.Vesícules seminals= produeix secreció que nodreix els espermes. ESTRUCTURA DEL ESPERMES: cua,

Glúcids

Classificació

Els glúcids són macromolècules formades per C, H i O, i són els compostos més abundants a la biosfera. S'obtenen de l'energia necessària i tenen funcions estructurals. En les cèl·lules es catabolitzen i es classifiquen en:

• Monosacàrids: No es poden descompondre per hidròlisi. Són sòlids, de color blanc, gust dolç, solubles en aigua i insolubles en dissolvents no polars. Tenen tendència a cedir electrons quan es combinen amb altres substàncies.
  • Aldoses: Monosacàrids amb un grup funcional aldehid.
  • Cetoses: Monosacàrids amb un grup funcional cetona.
• Òsids: Glúcids que per hidròlisi donen monosacàrids.
  • Holòsids: Glúcids que per hidròlisi donen més d'un monosacàrid. Segons el nombre de molècules, poden

Tipus de Ferides

Segons la causa:

• Intencionals: Durant un tractament, ferides netes quirúrgiques, puncions...
• No intencionals: Ferides accidentals, brutes, contaminades per microorganismes patògens.

Segons la integritat de la pell:

• Tancada: No hi ha ruptura de la pell, però sí lesió dels teixits interns.
• Oberta: Ruptura de la pell o mucosa.

Segons l'agent causant:

• Incisió: Produïda per un instrument tallant. Ferida oberta, amb dolor als marges, marges ben definits.
• Contusió: Ferida tancada, dany als vasos sanguinis, objecte sense cantons.
• Abrasió: Erosió de la superfície. Oberta, superficial i extensa.
• Punció: Penetració d'un objecte punxant. Oberta, pot ser profunda.
• Laceració: Teixits esquinçats. Oberta, amb cantons irregulars.
• Ferida penetrant:

Mètodes Anticonceptius i Planificació Familiar

Tipus de Mètodes Anticonceptius

• De Barrera: preservatiu masculí, diafragma, preservatiu femení.
• Hormonals: Píndola anticonceptiva, implant hormonal, parxes hormonals, anells vaginals, píndola de l'endemà (anticoncepció d'emergència).
• Altres: DIU (Dispositiu Intrauterí), espermicides (crema, gel o escuma).
• Mètodes quirúrgics (definitius): Lligadura de trompes, vasectomia.

Mètodes No Recomanables (Baixa Fiabilitat)

Aquests mètodes presenten un risc d'embaràs significativament més alt:

• Mètode Ogino (o del calendari): Càlcul aproximat del període fèrtil.
  • Període fèrtil: +6 a +7 dies
  • Ovulació: +10 dies
  • Següent regla: +24 dies
• Temperatura basal.
• Coit interromput o marxa enrere.

Mites i Falses

Breu història del cervell

El cervell fa possible tot allò que podem fer, pensar o experimentar. És un òrgan molt complex i difícil d’estudiar. Els humans saben des de fa poc que el cervell controla la conducta (per exemple, la momificació de Tutankamon). Abans es pensava que el centre de les emocions estava en el cor, i alguns grecs opinaven que algunes capacitats mentals estaven en el cor.

El metge F. Gall (s. XIX, alemany) va inventar la frenologia: la forma del crani pot revelar les nostres qualitats mentals i la personalitat. Va ser ell qui va dir que diferents regions del cervell tenen funcions específiques. En el s. XX, Ramón y Cajal ja va demostrar un gran interès pel cervell, i va dir que calia fer gimnàstica mental per mantenir...

Les Teories Fixistes: Creacionisme i Catastrofisme

Fins al segle XVIII, els científics consideraven que les espècies eren immutables, que no havien canviat des que van aparèixer (creacionisme).

Entre els fixistes destaca Linné, que va ser el primer a classificar els éssers vius.

A finals del segle XVIII, Cuvier va elaborar la teoria del catastrofisme, segons la qual al llarg de la història de la Terra hi ha hagut grans catàstrofes que van extingir la flora i la fauna existents, fet que va provocar l'aparició d'altres espècies. D'aquesta manera explicava les diferències entre els fòssils i les espècies actuals.

Els Mecanismes de l'Evolució: La Teoria de Lamarck

L'evolució és la modificació progressiva de les espècies. La primera...