Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Guia de Metabolisme, Genètica i Cicle Cel·lular

Biologia4,04 KB

Catabolisme

  • Glicogen a glucosa: glicogenòlisi
  • Glucosa a àcid pirúvic: glicòlisi
  • De glucosa a glicogen: glicogenogènesi
  • Àcid pirúvic a glucosa: gluconeogènesi
  • De triacilglicèrid a àcid gras: lipòlisi
  • De àcid gras a triacilglicèrid: esterificació
  • De proteïnes a aminoàcids: proteòlisi
  • De aminoàcid a proteïna: síntesi de proteïnes

Balanç final

  • Glicòlisi: 2 ATP, 2 NADH
  • Piruvat a matriu: 2 CO₂, 2 NADH
  • Cicle de Krebs: (2 CO₂, 3 NADH, 1 FADH₂, 1 GTP) × 2

Metabolisme

  • Foto: llum
  • Quimio: reaccions químiques
  • Auto (lito): CO₂
  • Hetero (organo): C orgànic

Fermentacions

  • Ferm. làctica: C₆H₁₂O₆ + 2(ADP+Pi) = 2(CH₃CHOHCOOH) + 2 ATP
  • Ferm. alcohòlica: C₆H₁₂O₆ + 2(ADP+Pi) = 2(CH₃CH₂OH) + 2 CO₂ + 2 ATP

Balanç àcid gras (10

...
Continua llegint "Guia de Metabolisme, Genètica i Cicle Cel·lular" »

Respiració cel·lular: Cicle de Krebs i Fosforilació

Biologia3,95 KB

1. El Cicle de Krebs: Descarboxilació oxidativa

En una cèl·lula eucariota, l'àcid pirúvic produït en la glicòlisi, per poder ser oxidat mitjançant la respiració, ha d'entrar a l'interior dels mitocondris. Com que l'àcid pirúvic no pot travessar la membrana per difusió, ha de ser introduït per una proteïna mitjançant transport actiu.

Una vegada dins, per unir-se al cicle de Krebs, s'ha de transformar en acetil-S-coenzim A. Aquest procés el realitza un conjunt d'enzims i coenzims anomenat sistema piruvat-deshidrogenasa. En aquest procés es distingeixen els següents canvis químics:

  • Descarboxilació: Pèrdua del grup carboxil que s'allibera en forma de CO₂.
  • Deshidrogenació: Pèrdua de 2 hidrògens acceptats per un NAD⁺, que
...
Continua llegint "Respiració cel·lular: Cicle de Krebs i Fosforilació" »

El sistema digestiu dels vertebrats: procés i característiques

Biologia3,23 KB

1.2. Digestió dels vertebrats

La digestió dels vertebrats es realitza mitjançant el tub digestiu i les glàndules accessòries.

  • Tub digestiu complet: format per boca, faringe, esòfag, estómac, intestí i anus, amb capes de teixits diversos (epitelials, conjuntius i musculars).
  • Glàndules accessòries o annexes: fetge, pàncrees i glàndules salivals. També hi ha glàndules secretores a les parets de l'estómac i l'intestí.
  • Tots els vertebrats presenten boca amb mandíbula mòbil (excepte els àgnats, com les llampreses).
  • Dents: els peixos, amfibis i rèptils les renoven contínuament. Els ocells no en tenen.

La digestió als mamífers

El procés comença amb la ingestió d’aliment. A la boca es produeix la masticació, que fragmenta l’aliment....

Continua llegint "El sistema digestiu dels vertebrats: procés i característiques" »

Evolució biològica: teories, definicions i proves

Biologia3,98 KB

Evolució biològica: teories i definicions

Creacionisme: origen de la vida per l'acció d'un o diversos déus.

Generació espontània: certs éssers vius poden formar-se a partir de matèria orgànica i inorgànica en descomposició.

Panspèrmia: la vida prové de l'espai.

Concepte d'espècie i adaptació

Espècie: conjunt d'individus semblants morfològicament, capaços de tenir descendents fèrtils.

Adaptació: procés pel qual una estructura o característic realitza una funció diferent de la que havia estat dissenyada o s'ajusta per millorar la supervivència en un entorn determinat.

Definició d'evolució biològica

Evolució biològica: conjunt de canvis morfològics i/o fisiològics que condueixen a transformacions en els individus d'una espècie...

Continua llegint "Evolució biològica: teories, definicions i proves" »

Aparell reproductor masculí: anatomia, espermatogènesi i anàlisi seminal

Biologia6,12 KB

Anatomia de l'aparell reproductor masculí

Testicles

Als testicles es troben els túbuls seminífers, a les parets dels quals hi ha les cèl·lules seminals que formen els espermatozoides. També hi ha les cèl·lules de Leydig, que produeixen l'hormona testosterona.

Vies genitals

  • Epidídim: És un tub llarg on desemboquen els túbuls seminífers. Aquí té lloc la maduració i l'emmagatzematge dels espermatozoides.
  • Conductes deferents: Són els tubs que condueixen els espermatozoides fins a la uretra.
  • Uretra: És el conducte d'evacuació de la bufeta, on també desemboquen els conductes deferents, permetent la sortida del líquid seminal.
  • Gland: És l'extrem final del penis, on es troba el meat urinari.

Glàndules annexes

  • Vesícules seminals: Segreguen
...
Continua llegint "Aparell reproductor masculí: anatomia, espermatogènesi i anàlisi seminal" »

El Sistema Nerviós i les Neurones: Funcions i Estructura

Biologia2,53 KB

El sistema nerviós i la neurona

El sistema nerviós ens ajuda a detectar els estímuls que ens envolten. La neurona, també coneguda com a cèl·lula nerviosa, és el component bàsic del sistema nerviós. La seva funció principal és transmetre missatges al cervell, ajudant a rebre, processar i transmetre informació.

Estructura de la neurona

La cèl·lula es divideix en tres components principals:

  • Soma: Format pel citoplasma i el nucli.
  • Dendrites: Projeccions curtes o extensions que s'estenen fora del soma.
  • Axó: Una projecció llarga i filiforme de la neurona que té una funda aïllant i protectora anomenada beina de mielina, composta de greix i proteïnes.

Transmissió d'impulsos nerviosos

Les neurones porten missatges en forma de senyals elèctrics...

Continua llegint "El Sistema Nerviós i les Neurones: Funcions i Estructura" »

Malalties respiratòries: definicions, símptomes i diagnòstic

Biologia3,01 KB

Malalties respiratòries: definicions i símptomes

Pneumoconiosi: Malaltia intersticial produïda per la inhalació de pols o partícules tòxiques i la seva deposició al teixit pulmonar, que pot produir fibrosi. Pneumònia: Inflamació pulmonar aguda, caracteritzada per l'ocupació dels alvèols per líquid o pus. Bronquiectàsia: Dilatacions permanents dels bronquis i els bronquíols produïdes per la destrucció del teixit respiratori. Grip: Inflamació aguda de la mucosa de les vies respiratòries superiors causada per un virus. S'acompanya de malestar general, febre alta i dolors articulars generalitzats. Malaltia pulmonar obstructiva crònica: Obstrucció generalitzada i progressiva de les vies aèries que està causada principalment...

Continua llegint "Malalties respiratòries: definicions, símptomes i diagnòstic" »

Anatomia dental, patologies i sistemes de notació

Biologia4,26 KB

Anatomia i estructura de la dent

L'estructura dental es compon d'esmalt, dentina, polpa, geniva, ciment radicular, lligament periodontal i os. Les parts principals són la corona, el coll i l'arrel.

  • Esmalt: És el teixit més dur i no té cèl·lules.
  • Ciment: Menys dur, unit al lligament periodontal (cimentoblasts).
  • Dentina: Dona color a la dent i està formada per odontoblasts.
  • Polpa dental: Es troba a la corona (cambra pulpar) i a l'arrel (conducte radicular), amb l'orifici apical.
  • Geniva: Es divideix en geniva lliure, adherida i interproximal.
  • Lligament periodontal: Ubicat a l'os alveolar i el ciment.

Funcions i característiques dentals

Funcions: Masticatòria, fonètica i estètica.

Característiques de la dent:

  • Color: Temporal (blau) / Permanent
...
Continua llegint "Anatomia dental, patologies i sistemes de notació" »

Guia de Codificació Clínica: Malalties Infeccioses

Biologia2,85 KB

Normativa de malalties infeccioses

  • Aquest capítol inclou totes les patologies contagioses o transmissibles, excepte les infeccions respiratòries agudes, la pneumònia, la grip i les condicions de portador.
  • Cal especificar tant l'etiologia (agent causal) com la localització. De vegades un codi ho inclou i d'altres requeriran codis suplementaris.
  • Cal identificar la resistència a fàrmacs (ex. MARS o SARM).
  • Infeccions nosocomials (Y95).
  • Les seqüeles de malalties infeccioses tenen codi específic.

Infecció per VIH

  • Com a excepció de la norma general, no es poden considerar com a certes les sospites d'infecció. Només es tindran en compte els casos confirmats pel facultatiu.
  • Hi ha una sèrie de patologies associades a la definició de SIDA:
  • Candidiasi
...
Continua llegint "Guia de Codificació Clínica: Malalties Infeccioses" »

Guia de Nutrició: TMB, Funcions dels Nutrients i Aliments Transgènics

Biologia2,58 KB

Conceptes Fonamentals de Nutrició i Metabolisme

La nutrició, a diferència de l'alimentació, és un procés involuntari.

Taxa Metabòlica Basal (TMB)

El TMB (Taxa Metabòlica Basal) és la quantitat d'energia, mesurada en quilocalories, que el nostre cos consumeix durant un dia en repòs i a una temperatura constant. El TMB pot variar depenent de les característiques pròpies d'una persona (pes, talla, sexe, etc.).

Aliments Transgènics: Impacte i Característiques

Un aliment transgènic és qualsevol aliment obtingut a partir d'animals o plantes transgèniques.

Avantatges dels Nutrients Transgènics

Se'ls introdueixen gens que poden fer-los més resistents a plagues, malalties o a condicions ambientals.

Desavantatges dels Nutrients Transgènics

L'...

Continua llegint "Guia de Nutrició: TMB, Funcions dels Nutrients i Aliments Transgènics" »