Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Replicació de l'ADN

Moment: Fase S del cicle cel·lular (eucariotes) / Bipartició (procariotes)

Diferències entre Procariotes i Eucariotes

• Procariotes: Un únic origen de replicació, fragments d'Okazaki grans (1000-2000 bases).
• Eucariotes: ADN associat a histones (proteïnes). Cadena conductora: histones originals. Cadena retardada: histones noves. Fragments d'Okazaki més petits (100-200 bases). L'escurçament dels telòmers provoca l'envelliment cel·lular.

Mecanisme de Replicació

Models teòrics:

1. Conservatiu
2. Semiconservatiu
3. Dispersiu

Meselson & Stahl (1957): Experiment que va demostrar el model semiconservatiu.

Enzims Clau en la Replicació

1. Helicasa: Trenca els ponts d'hidrogen i obre la doble hèlix.
2. Topoisomerasa (girasa): Evita el superenrotllament

1. El procés de relació

Perquè el nostre cos pugui respondre al que passa al nostre voltant, segueix tres passos principals:

1. Captació de l’estímul: els receptors detecten un canvi (intern o extern).

2. Interpretació: els sistemes de coordinació processen la informació.

3. Execució: els òrgans efectors (músculs o glàndules) fan la resposta.

Tipus de receptors 📡

• Interoceptors: controlen el que passa dins del cos.
• Exteroceptors: capten el que passa a l’exterior (els cinc sentits).
• Propioceptors: informen de la posició i el moviment del cos (orella interna i aparell locomotor).

2. Els sistemes de coordinació

El cos té dos sistemes principals que coordinen les respostes:

1. Diferències entre raspat/allisat radicular i curetatge

• Raspat i allisat radicular: tractament no quirúrgic; elimina placa i ciment infectat sota la geniva sense tocar el teixit gingival.
• Curetatge: tractament quirúrgic; elimina ciment infectat i part del teixit tou de la bossa periodontal, només en casos concrets.

2. Ús del bicarbonat

• Sistema d’aire-pols amb bicarbonat i aigua.
• Avantatges: elimina placa i taques, efecte blanquejant i antisèptic.
• Riscos: abrasiu, pot causar sensibilitat i irritació.
• Contraindicacions: geniva inflamada, problemes respiratoris, hipertensió, certs medicaments.
• Alternativa: glicina (més suau i segura).

3. Material ultrasònic i subsònic: diferències

• Ultrasònic: alta freqüència, elimina càlcul dur de manera

Radioprotecció

1. Efectes biològics de les radiacions ionitzants

Quan s'irradia un organisme, no tota la radiació emesa arriba a la pel·lícula, ja que una part és absorbida per l'organisme. Aquesta radiació absorbida és la que té certs efectes biològics sobre la matèria viva.

Els efectes de la radiació no són visibles immediatament, sinó que presenten un període de latència després de l'exposició. Després d'aquest període, apareix un període de lesió que es manifesta clínicament. Finalment, trobem el període de recuperació, encara que alguns teixits no es poden recuperar i generen lesions permanents.

Els efectes biològics de les radiacions ionitzants afecten principalment:

• Cèl·lules indiferenciades i en divisió (cèl·lules

1. Característiques heretables i no heretables

• Heretables: ADN, passen de pares a fills (p. ex., color d'ulls, grup sanguini).
• No heretables: Influència de l’entorn (p. ex., musculatura, bronzejat).

2. Gens i herència

• ADN: Material genètic fonamental.
• Gen: Fragment d’ADN que determina un caràcter específic.
• Al·lels: Versions diferents d’un mateix gen (p. ex., al·lel per ull blau o ull marró).
• Genotip: Combinació d’al·lels que posseeix un individu.
• Fenotip: Característiques visibles resultants del genotip i la influència de l’entorn.
• Cromosomes: En humans, es presenten en 23 parelles.

3. Relacions entre al·lels

• Dominància: L’al·lel dominant enmascara l’expressió de l’al·lel recessiu.
• Herència intermèdia: El fenotip resultant

Generació espontània i experiments clau

Generació espontània: idea que a partir de matèria inerta, com a conseqüència d'una força vital d'origen sobrenatural, sorgien éssers vius. Aquesta hipòtesi va ser qüestionada per experiments científics.

Experiments de Francesco Redi

Francesco Redi: va demostrar que la carn no generava vida espontània. Va col·locar carn en dos recipients: un obert i un tancat o cobert. Observà que la carn exposada s'infestava i es descomponia amb larves; la carn protegida no presentava aquests signes mentre estigués tancada.

Experiments de Louis Pasteur

Louis Pasteur: va refutar definitivament la generació espontània. Va demostrar que cap ésser viu ni organismes complexos no sorgien espontàniament; tots...

1. L'Alimentació de Persones en Situació de Dependència

Funció del Grau d'Ajuda que Necessiti:

• Totalment independent
• Necessita ajuda

Totalment independent: Podrà alimentar-se per diverses vies:

• Via oral
• Via enteral
• Via parenteral

2. L'Aparell Digestiu

• Nutrició: acte amb el que les cèl·lules incorporen i utilitzen els nutrients
• Digestió: procés d'ingestió, assimilació i utilització dels nutrients
• Dieta: substància que normalment una persona ingereix com a aliment
• Dieta terapèutica: aliments per tractar o compensar malalties o alteracions

El Tub Digestiu

La boca, la faringe, l'esòfag, l'estómac, l'intestí prim, l'intestí gruixut, el recte, l'anus

La Faringe

• Forma part de les vies respiratòries i del tub digestiu
• Punt d'unió entre aquests

Òrgans limfàtics

Els òrgans limfàtics estan formats per teixit limfàtic i, en el seu interior, maduren cèl·lules defensives (limfòcits). Els òrgans limfàtics són els següents:

Amígdales palatines i adenoides

Òrgans limfàtics situats al voltant del coll, protegint l'entrada de bacteris a les vies respiratòries i digestives. Els limfòcits entren en contacte amb gèrmens patògens que entren per nas i boca, produint una ràpida resposta defensiva.

Timus

És una estructura formada per dos lòbuls i situada darrere de l'estèrnum. Aquest òrgan està envoltat per una càpsula col·làgena que s'estén cap a l'interior, formant envans que el subdivideixen en lòbuls més petits. L'escorça, rica en cèl·lules limfoides, envolta la medul·la,...

Crisi d'hipoglucèmia

És més perillosa la hipoglucèmia que la hiperglucèmia.

Causes:

• Falta d'ingesta.
• Error en la dosi d'insulina (excés).
• Dosi correcta d'insulina però retard en l'ingesta.
• Fregament de la zona d'injecció.
• Dosi correcta d'insulina però realització de més exercici de l'habitual.
• Punxar la insulina per via intramuscular.
• Prendre una dutxa d'aigua calenta.
• Ús d'antidiabètics orals (ADO).

Clínica:

• Mareig, debilitat i sudoració.
• Taquicàrdia i dificultat en la parla.
• Alteracions de la marxa i de l'equilibri.
• Irritabilitat i agressivitat.
• Pal·lidesa, tremolor i nàusees.
• Visió borrosa i alteracions de la memòria recent.
• Obnubilació i coma.

Tractament:

• Mirar la glucèmia.
• Si la persona està conscient: donar glucosa per via oral. Si