Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

1. El Fixisme i el Creacionisme

Abans de Lamarck i Darwin, la gent creia en el fixisme, una teoria basada en la religió. Defensava que les espècies van ser creades per Déu i no han canviat mai. Segons la Bíblia, la Terra té només 6.000 anys (data proposada per l’arquebisbe d’Irlanda James Ussher). Aquesta teoria es coneix com a creacionisme.

Dos científics importants que defensaven el fixisme:

• Carl Von Linné: va crear la taxonomia (classificació d’espècies amb nom científic).
• Georges Cuvier: especialista en anatomia comparada. Quan va trobar fòssils molt diferents als animals actuals, va proposar el catastrofisme:
  • Les espècies s’extingeixen per catàstrofes i després Déu crea noves espècies.
  • Si això passa moltes vegades,

Què són els lípids?

Els lípids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i molt poc oxigen. Formen part dels éssers vius i no es dissolen en aigua, ja que tenen una naturalesa apolar.

La diferència principal entre els lípids i els glúcids és que els lípids contenen una proporció molt més baixa d'oxigen.

En alguns casos, també poden contenir fòsfor (P), nitrogen (N) o sofre (S), com passa en els fosfolípids o els lípids complexos.

Característiques principals dels lípids

• Són insolubles en aigua.
• Estan formats principalment per carboni (C), hidrogen (H) i oxigen (O).
• Alguns també poden contenir fòsfor (P) o nitrogen (N).
• Serveixen com a reserva d’energia eficient.
• Són lleugers i poc densos.
• Desenvolupen funcions

Teoria Cel·lular: Principis i Descobridors Clau

• Schwann i Matthias Schleiden (1838–1839)
• Rudolf Virchow i Robert Remak (1855)
• Sutton i Boveri (1902)

La Mida de les Cèl·lules i Unitats de Mesura

Les dimensions cel·lulars es mesuren principalment en:

• Micròmetre (µm): 1 mm = 1.000 µm.
• Nanòmetre (nm): Unitat més petita. 1 µm = 1.000 nm.
• Àngstrom (Å): Per a la distància entre molècules. 1 nm = 10 Å.

Exemples: bacteris (0,5 µm de longitud), cèl·lules humanes (5-20 µm), eritròcits (7 µm de diàmetre).

Relació entre la Mida, la Forma i la Supervivència Cel·lular

• Quan una cèl·lula augmenta de mida, el volum augmenta molt més que la superfície.
• Les cèl·lules esfèriques tenen més dificultat per sobreviure, ja que la captació de

Classificació dels receptors segons l'estímul

Els receptors es classifiquen segons l’estímul que detecten:

• Mecanoreceptors: capten estímuls mecànics com la pressió o el moviment. Exemple: corpuscles de Meissner a la pell.
• Fotoreceptors: són sensibles a la llum. Exemple: cons i bastons de la retina.
• Termoreceptors: capten canvis de temperatura. Exemple: receptors de calor o fred a la pell.
• Quimioreceptors: detecten substàncies químiques. Exemple: receptors del gust i de l’olfacte.
• Nocireceptors: capten estímuls dolorosos. Exemple: receptors del dolor a la pell.

Les capes de la pell i les seves funcions

Les tres capes de la pell són:

• Epidermis: capa externa, protegeix el cos i evita l’entrada de microorganismes.
• Dermis: capa intermèdia,

Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

Funció: Transmet els impulsos nerviosos entre els receptors sensorials i el Sistema Nerviós Central (SNC), i d'aquest cap als efectors.

Tipus de nervis segons la funció

• Sensitius: Porten els impulsos des dels receptors al SNC.
• Motors: Transmeten els impulsos del SNC als efectors.
• Mixtos: Tenen fibres sensitives i motores.

Tipus de nervis segons la localització

• Nervis cranials (12 parells): Controlen funcions de la cara, el coll i òrgans interns.
• Nervis espinals (31 parells): Connecten la medul·la espinal amb el tronc i les extremitats.

L'Oïda i el Sentit de l'Audició

Com es produeix l'audició?

El pavelló auditiu capta els sons i els condueix pel canal auditiu fins al timpà, que vibra. La vibració fa moure...

Transferència Genètica Bacteriana

TRANSFORMACIÓ: consisteix en la captació per part d’un bacteri d’ADN de doble cadena que es troba en el medi i prové d’un altre bacteri lisat. Aquest ADN captat pot recombinar amb l’ADN del bacteri que l’ha captat.

TRANSDUCCIÓ: és el pas d’ADN d’un bacteri a un altre utilitzant com a vector, és a dir, com a sistema de transport, un virus. Això és degut al fet que quan un virus infecta una cèl·lula pot emportar-se part del seu ADN i incorporar-lo a l’ADN de la següent cèl·lula que infecta.

CONJUGACIÓ: consisteix en l’adquisició d’ADN d’un bacteri per part d’un altre de la mateixa o de diferent espècie gràcies a un pilus sexual (2 possibilitats). L’ADN del plasmidi no...

Lamarckisme: Teoria no vàlida

• Primera teoria per explicar l'evolució.
• El medi ambient obliga l'espècie a canviar.
• La funció crea l'òrgan (ús i desús).
• Herència dels caràcters adquirits.

Darwinisme: Teoria vàlida (Segle XIX)

• Teoria de la selecció natural.
• Variabilitat biològica segons el medi ambient (degut a mutacions, meiosi o distribució a l'atzar de cromosomes). Genera avantatges o desavantatges.
• Les espècies tenen poder reproductor, però els recursos són limitats i lluiten per ells.

Neodarwinisme

• Teoria sintètica de l'evolució.
• Evolució de les poblacions.
• Varia per selecció natural, mutacions, migracions i deriva genètica.
• Mecanisme d'especiació: manera com es genera una nova espècie.

Hi ha d'haver aïllament reproductiu perquè...

Sistema Limfàtic i Components de la Sang

El sistema limfàtic és un sistema de transport que s'inicia als teixits corporals, connectat als vasos sanguinis, i desemboca a la sang realitzant un trajecte unidireccional. El líquid que transporta s'anomena limfa i passa pels vasos limfàtics i els ganglis limfàtics.

Funcions del Sistema Limfàtic

• Eliminar productes de rebuig i organismes estranys.
• Transportar els lípids procedents de la digestió.
• Recollir l'excés de líquid intersticial i incorporar-lo de nou a la circulació.

La Sang i la seva Formació

La sang es forma dins de la medul·la òssia mitjançant l'hematopoesi, que és el procés de fabricació de les cèl·lules sanguínies. La medul·la òssia vermella és on es produeixen aquestes...

Característiques del regne animal

• Són pluricel·lulars.
• Estan formats per cèl·lules eucariotes.
• Tenen nutrició heteròtrofa.
• La majoria es poden moure i desplaçar-se.
• Tenen una gran sensibilitat.
• Gairebé tots els animals tenen esquelet intern o extern.

Característiques de les esponges

• Són animals molt simples, no presenten teixits ni òrgans.
• Viuen fixes al substrat.
• No tenen simetria.
• Presenten unes cèl·lules especials anomenades coanòcits, que fan la funció digestiva.
• Presenten espícules i fibres que tenen funció esquelètica.
• Majoritàriament són marines, però també n'hi ha d'aigua dolça.

Funcions vitals

• Nutrició: S'alimenten per filtració de l'aigua, que conté oxigen. L'aigua entra pels porus, passa a l'atri i surt per l'òscul.
• Relació:

Anatomia i Estructura de l'Os i les Articulacions

Tipus Cel·lulars del Teixit Ossi

• Osteòcit: Cèl·lules madures que constitueixen l'essència del teixit ossi que conforma cada os.
• Osteoblast: Cèl·lules joves, formadores de nou teixit ossi.
• Osteoclast: Cèl·lules encarregades de destruir i reabsorbir teixit ossi per alliberar els minerals emmagatzemats.

Classificació del Teixit Ossi

Os Compacte

Conté nombroses unitats cilíndriques anomenades osteones o sistemes de Havers (per on discorren els vasos sanguinis).

Les cèl·lules òssies vives d'aquestes unitats estan enganxades entre si per constituir la carcassa estructural de l'os compacte.

L'estructura de l'osteona permet l'arribada de nutrients i l'eliminació dels productes de rebuig de les...