Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Anatomia i funcions del sistema digestiu

L'estòmac i l'intestí prim

Formació de l'estòmac: Està compost per tres capes musculars. La capa interna té un mucus que facilita el pas de l'aliment i el protegeix dels atacs dels enzims.

Intestí prim: S'estén des del pílor fins a la vàlvula ileocecal (que el separa de l'intestí gros). Es divideix en: duodè, jejú i ili.

Òrgans annexos: Pàncrees i fetge

Pàncrees: Situat darrere de l'estòmac, produeix insulina, que agafa la glucosa de la sang i fa que arribi a les cèl·lules, i glucagó. També genera el suc pancreàtic, que conté enzims que neutralitzen l'acidesa del quim i eviten que es danyin les cèl·lules intestinals.

Fetge: Produeix la bilis, que s'aboca al duodè a través de l'ampul·la...

(2)/1.- Defineix:

a) Interfase:

La interfase és una de les fases del cicle cel·lular; és la més llarga. Durant aquesta fase la cèl·lula realitza la seva activitat normal. El nucli està present i l'ADN es troba en forma de cromatina. Consta de tres fases:

• G1: creixement i activitat normal.
• Fase S: síntesi (duplicació de l'ADN i dels centrosomes; en cèl·lules animals també es dupliquen els centríols).
• G2: fase de preparació per a la divisió.

b) Desnaturalització de proteïnes:

La desnaturalització de proteïnes és la ruptura dels enllaços que mantenien les seves estructures quaternària, terciària i secundària, conservant-se només la estructura primària de la cadena polipeptídica.

(2)/2.- Què representa aquesta imatge? (títol)

Parts que recorre l'endoscopi

• Cavitat oral
• Faringe
• Esòfag
• Estómac
• Intestí prim
• Duodènum

Identifica les parts assenyalades

• Fons
• Curvatura major
• Cos
• Antre pilòric
• Duodènum
• Conducte pilòric
• Incisura angular
• Curvatura menor
• Cardies
• Esòfag

Capes del tub digestiu

• Mucosa (epiteli, làmina pròpia, muscular de la mucosa)
• Submucosa
• Capa muscular
• Serosa o adventícia

Peça dental número 23

Resposta: Caní

Regions abdominals

• Hipocondri dret
• Epigastre
• Hipocondri esquerre
• Flanc dret
• Regió umbilical
• Flanc esquerre
• Fossa ilíaca dreta
• Hipogastre
• Fossa ilíaca esquerra

Secrecions i funcions

• Amilasa pancreàtica: digestió de glúcids
• Lipasa pancreàtica: digestió de lípids
• Tripsinogen i quimotripsinogen: digestió de proteïnes

Funció de la bilis: digestió de lípids — ajuda a la...

Fases de la Meiosi

Meiosi I

Profase I: És l'etapa més complexa i llarga. Els cromosomes homòlegs formen una tètrada. Es produeix l'entrecreuament.

Metafase I: Desapareixen la membrana nuclear i el nuclèol. Cada tètrada es disposa alineada al pla equatorial.

Anafase I: Cada cromosoma homòleg és estirat cap a un pol.

Telofase I: Es formen la membrana nuclear i el nuclèol. Desapareix el fus i els cromosomes deixen de ser visibles.

Meiosi II

Profase II: Es trenca la membrana nuclear, es dupliquen els diplosomes i es forma el fus mitòtic.

Metafase II: Els cromosomes es disposen en la regió equatorial.

Anafase II: Les dues cromàtides de cada cromosoma se separen i migren cap als pols oposats.

Telofase II: Els cromosomes es desespiralitzen i s’envolten...

Història de les primeres observacions

Les primeres observacions de cèl·lules es remunten al 1665 (s. XVII), quan Robert Hooke va observar, amb un microscopi molt senzill construït per ell mateix, una làmina de suro. Hi va veure unes estructures geomètriques semblants a les cèl·lules d'una bresca d'abelles i les va denominar cèl·lules.

Des d'aleshores, altres científics van anar comprovant l'existència de cèl·lules a tots els teixits i organismes que observaven. Les primeres cèl·lules vives les va observar Anthony van Leeuwenhoek el 1674.

Avanços del segle XIX

A partir del s. XIX, el perfeccionament dels microscopis i el descobriment de tècniques de tinció de les preparacions van fer possible observar noves estructures cel·lulars:...

Membranes Cel·lulars

Membrana Plasmàtica

• Bicapa lipídica i semipermeable.
• Funcions:
  • Protegeix de l'exterior.
  • Permet l'entrada i sortida de substàncies.
• Transport de substàncies:
  • Substàncies grans: Englobament (fagocitosi).
  • Substàncies petites:
    • Passiu: Difusió simple o facilitada (segons gradient de concentració).
    • Actiu: Requereix despesa d'energia.

Membrana de Secreció

• Paret cel·lular (vegetal): composta per cel·lulosa.
• Matriu extracel·lular (animal): espais buits entre cèl·lules, amb fibres.

Orgànuls Cel·lulars

1. Citoplasma

• Citosol (medi intern).
• Fibres (citoesquelet).

2. Vacúols

• Emmagatzemen substàncies de reserva o tòxiques.
• Tenen una membrana.
• Animals: petits i molts.
• Vegetals: un de gran.

3. Ribosomes

• Síntesi de proteïnes.
• Es troben lliures

Les Proteïnes i els Aminoàcids

Què són les Proteïnes?

Les proteïnes són biomolècules formades per C, H, O, N (poden contenir S). Són polímers formats per la unió d'aminoàcids.

Els Aminoàcids (AA)

Els aminoàcids són compostos orgànics de baix pes molecular formats per:

• Un àtom central (Cα).
• Un grup carboxil o àcid (–COOH).
• Un grup amino (–NH₂).
• Un àtom d'H.
• Un radical variable (R).

Segons el radical R, hi ha 20 aminoàcids en total, dels quals 8 són essencials (aquells que les cèl·lules no poden sintetitzar i s'obtenen mitjançant els aliments).

Propietats Físiques dels Aminoàcids

Els aminoàcids presenten les següents propietats físiques:

• Són sòlids, cristal·lins, solubles en aigua i tenen un punt de fusió alt.
• Tots,

Què són les Mutacions Genètiques?

Les mutacions són alteracions a l'atzar en el material genètic. Afecten la seqüència de l'ADN i poden tenir diverses conseqüències.

Tipus de Mutacions segons la Cèl·lula Afectada

• Mutacions somàtiques: Afecten les cèl·lules somàtiques d'un individu i no es transmeten a la descendència.
• Mutacions germinals: Afecten les cèl·lules reproductores (gàmetes) i es transmeten a les cèl·lules del nou organisme, podent afectar la descendència.

Origen de les Mutacions

• Naturals (espontànies): Sorgeixen de manera natural a causa d'errors en la replicació de l'ADN o processos metabòlics.
• Induïdes (artificials): Provocades per l'acció d'agents mutàgens (físics, químics o biològics).

Viabilitat del Mutant

La...

Els àcids nucleics

L'ADN i l'ARN són biomolècules formades per nucleòtids. Un nucleòtid està compost per: fosfat + sucre + base nitrogenada.

Unió de nucleòtids

Els nucleòtids s'uneixen formant cadenes de polinucleòtids mitjançant l'enllaç entre el fosfat i el carboni 3' del sucre.

L'ADN

És l'àcid nucleic encarregat de portar la informació genètica en els éssers vius. Controla l'aparició dels caràcters mitjançant la formació de proteïnes (la seqüència de nucleòtids marca quines proteïnes s'han de sintetitzar) i és la molècula encarregada de la transmissió de l'herència.

Està format per nucleòtids que contenen:

• Sucre: desoxirribosa.
• Bases nitrogenades: adenina (A), guanina (G), citosina (C) i timina (T).

Estructura de l'

La Funció de Relació

És la responsable que els éssers vius interactuïn amb el medi.

Procés: Estímul → Receptor → Centre nerviós → Resposta → Efector múscul (resposta motora) o Efector glàndula (resposta secretora).

• Sistema Nerviós: Elabora respostes ràpides i poc duradores; actua per mitjà d'impulsos nerviosos.
• Sistema Endocrí: Elabora respostes molt lentes però duradores per mitjà de les hormones.

Receptors Sensorials

Estructures formades per cèl·lules nervioses que capten informació procedent tant del medi extern com de l'intern.

Tipus: Quimioreceptors, mecanoreceptors, fotoreceptors, termoreceptors, nociceptors, receptors interns i externs.

El Sentit de la Vista

• Escleròtica: Capa externa de l'ull.
• Coroide: Capa intermèdia/