Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Ventilació i brànquies en els peixos ossis

Ventilació dels peixos ossis: El flux de sang a l'interior de les brànquies és oposat al flux d'aigua sobre la seva superfície, la qual cosa afavoreix l'intercanvi de gasos. S'estima que el 85% de l'O₂ és captat per aquest mecanisme de contracorrent.

Brànquies de peixos: Estan formades per arcs branquials, dels quals pengen parelles de filaments branquials. Aquests filaments tenen unes expansions anomenades lamel·les branquials, que és on es produeix l'intercanvi de gasos.

Òrgans excretors en els invertebrats

• Protonefridis: Són els òrgans excretors característics dels animals acelomats. Consisteixen en una xarxa de túbuls ramificats d'extrems tancats, en els quals hi ha cèl·lules especialitzades

Bioelements: Classificació i Funcions

Són elements químics necessaris per al bon funcionament de l'organisme. Se'n distingeixen dues classes:

• Plàstics: Representen el 99% de la matèria viva i es troben en tots els organismes:
  • Carboni: pot formar 4 enllaços amb altres àtoms i crear estructures complexes.
  • Nitrogen: construeix les proteïnes i les bases nitrogenades.
  • Oxigen: s'utilitza en la respiració aeròbia, que consisteix en l'oxidació dels aliments per obtenir energia.
• Oligoelements: Són l'1% restant i no es troben en tots els organismes:
  • Calci: permet la contracció muscular i forma part dels ossos i closques.
  • Sofre: forma part d'algunes proteïnes.
  • Ferro: forma l'hemoglobina, la proteïna que permet el transport d'oxigen per obtenir energia.

Què és l'aliment?

Què és l'aliment? Són substàncies que poden ser ingerides per qualsevol animal per produir-se.

Què són els nutrients?

Són substàncies que incorporem a l'organisme per mantenir vives les nostres cèl·lules. A les cèl·lules, els nutrients aporten matèria per construir estructures.

Orgànics i inorgànics

• Orgànics — són molècules complexes produïdes per éssers vius.
• Inorgànics — són molècules simples que poden formar part dels éssers vius, però no han estat produïdes per éssers vius; no es poden utilitzar com a font d'energia.

Aliments i nutrients

Aliments — nutrients.

Aparell digestiu

Química — saliva, els sucs gàstrics i altres sucs que contenen enzims digestius.

Mecànica — dents, així com la musculatura...

La Sang

La sang és un tipus de teixit format per un conjunt de cèl·lules en una substància líquida anomenada plasma. Circula pels vasos sanguinis i transporta nutrients i oxigen a les cèl·lules.

Components Cel·lulars de la Sang

La sang està formada per plasma i cèl·lules sanguínies (glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes) que es produeixen a la medul·la òssia:

• Glòbuls Vermells (GV): Són les cèl·lules més abundants. Contenen hemoglobina, encarregada del transport d'oxigen.
• Glòbuls Blancs (GB): S'encarreguen de la defensa de l'organisme contra agents patògens (bactèries, virus, etc.).
• Plaquetes: Són fragments de citoplasma que procedeixen de cèl·lules de la medul·la òssia vermella. Intervenen en la coagulació de

Aparell Circulatori

Funcions: Transportar nutrients, oxigen ($ ext{O}_2$), diòxid de carboni ($ ext{CO}_2$) i tots els elements de la sang.

Ciclus Cardíac

• Sístole: La musculatura es contrau; la sang surt per les aurícules (Nota: Això és incorrecte en fisiologia bàsica; la sang surt dels ventricles cap a les artèries).
• Diàstole: La musculatura es relaxa; la sang entra a les cavitats cardíaques (aurícules i ventricles).

Components de la Sang

• Eritròcits (Glòbuls Vermells): Cèl·lules sense nucli. Transporten $ ext{O}_2$ i $ ext{CO}_2$ gràcies a una proteïna anomenada hemoglobina.
• Leucòcits (Glòbuls Blancs): Cèl·lules de defensa de l'organisme contra agents externs.
• Trombòcits (Plaquetes): Fragments de cèl·lules. Funció: tapar ferides

Orgànuls cel·lulars

Reticle endoplasmàtic

Llis: sintetitza lípids i destrueix substàncies tòxiques.

Rugós: sintetitza i emmagatzema proteïnes.

Mitocondri

• Funció: obté energia mitjançant la respiració cel·lular.

Ribosomes

• Funció: síntesi de proteïnes.

Vacúols

• Funció: emmagatzemen substàncies.

Lisosomes

• Funció: digestió de molècules grans o d'orgànuls vells.

Aparell de Golgi

Agafa substàncies elaborades en el reticle endoplasmàtic i les introdueix en vesícules per a segregar-les. (Resum: transporta i segrega substàncies).

Citoesquelet

• Manté la forma de la cèl·lula.
• Intervé en el moviment d'orgànuls i en la divisió cel·lular.

Centriols

• Dirigeixen el moviment de cil·lis i flagels.
• Participen en el repartiment del material genètic

Els éssers humans tenim tres dimensions fonamentals: una dimensió biològica (perquè podem sentir, pensar i emocionar-nos), una dimensió social (perquè necessitem relacionar-nos i conviure amb els altres) i una dimensió personal (perquè podem ser conscients dels nostres pensaments).

Dimensió Biològica i Evolució de l'Ésser Humà

Dimensió Biològica de l’Ésser Humà

Estem formats per cèl·lules. La nostra informació genètica es troba a l’ADN.

L'ésser humà pertany a l'espècie Homo sapiens, dins la família dels primats.

Fixisme i Evolucionisme

Fixisme: Teoria que afirma que els éssers vius sempre s’han mantingut igual (sovint lligada a interpretacions de la Bíblia).

Teories Evolutives: Lamarckisme i Evolucionisme

Evolucionisme:

1. La Membrana Plasmàtica

Estructura i Composició

La membrana plasmàtica delimita la cèl·lula. La seva composició típica és: 52% proteïnes, 40% lípids i 8% glúcids. Està formada per una bicapa lipídica associada a molècules proteiques.

Components

• Fosfolípids i glicolípids
• Colesterol
• Proteïnes

Funcions Generals

• Mantenir estable el medi intern de la cèl·lula, regulant el pas d'aigua i l'entrada i sortida de molècules.
• Mantenir separat el medi aquós extern i intern (gràcies a la bicapa).
• Dur a terme l'endocitosi i l'exocitosi.

Funcions de les Proteïnes de Membrana

• Regular l'entrada i sortida de molècules cel·lulars.
• Regular l'entrada i sortida d'ions.
• Reconeixement cel·lular.
• Activitat enzimàtica.
• Transducció de senyals.
• Unions intercel·lulars.

Mitosi

Profase

És la fase més llarga de la mitosi. Es caracteritza per la condensació progressiva de la cromatina. A la meitat de la profase es reconeixen les dues cromàtides germanes unides pel centròmer. El nuclèol desapareix. Els centríols (quan n’hi ha) van formant el fus mitòtic (microtúbuls) i es van separant cap als pols.

Prometafase

Es trenca l’embolcall nuclear. Els cromosomes es van col·locant sobre els filaments del fus mitòtic i es desplacen a poc a poc cap al pla metafàsic.

Metafase

El fus mitòtic es completa, amb dos tipus de microtúbuls:

• Polars: Des dels pols fins a l’equador del fus.
• Del cinetocor: Perpendiculars a l’eix major de les cromàtides, en direccions oposades.

Els cromosomes se situen a l’equador del...

Canvis Evolutius Fonamentals

Canvis Anatòmics

Desenvolupament Cerebral

Un dels primers canvis observats és el cervell més desenvolupat, més gran i amb més connexions neuronals. Això va permetre als individus pensar, crear objectes i comunicar-se mitjançant llenguatges complexos. Els científics creuen que l'augment del consum de carn va estimular la creació de més neurones.

• Capacitat Cranial: Va passar de 450cc a 1400cc en aproximadament 3.000.000 anys, gràcies a la dieta proteica.
• Frontalitat: Al llarg de l'evolució, la part frontal del cervell va augmentar significativament, regulant els comportaments, els sentiments i les emocions.

Marxa Bípeda

La capacitat de caminar sobre les extremitats inferiors (marxa bípeda) va ser crucial, ja...