Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Va ser un experiment que ens va demostrar que la cadena d'ADN té una constitució semiconservativa. Van arribar a aquesta conclusió de la següent manera:

Per investigar la forma de replicació de l'ADN, Meselson i Stahl van idear una forma molt enginyosa que es basa en dues premisses fonamentals. D'una banda, hi ha el fet que el nitrogen és un dels principals elements de l'ADN, i per l'altra, que el nitrogen posseeix dos isòtops que poden ser distingits mitjançant tècniques de laboratori.

Meselson i Stahl van realitzar els seus famosos experiments sobre la replicació d'ADN utilitzant bacteris E. coli com a sistema model.

Van començar cultivant E. coli en un medi que contenia un isòtop 'pesat' de nitrogen, N15. (Un isòtop només és...

Immunitat Innata: Components Cel·lulars i Moleculars

Cèl·lules Clau de la Immunitat Innata

• Neutròfils: Lisozimes, defensines, catelicidines, elastasa, col·lagenasa. Els grànuls no es tenyeixen amb hematoxilina/eosina.
• Macròfags: Cèl·lules de Kupffer (fetge), Micròglia (SNC), macròfags alveolars (pulmons).
• Cèl·lules Dendrítiques: Internalitzen FITC, mieloides, plasmocitoides (antivirals).
• Eosinòfils: Pigments bàsics, hidrolasa, fosfolipasa, fosfatasa, proteïnes catiòniques i sulfatades.
• Mastòcits: Receptors d'IgE i IgG, hipersensibilitat immediata.
• Basòfils: Implicats en la defensa contra ectoparàsits.

Òrgans Limfoides Primaris i Secundaris

• Ganglis Limfàtics: Les cèl·lules B es troben al fol·licle primari a la còrtex. La proliferació

Mecanismes d’acció del sistema immune

Resposta immunitària primària

És el primer contacte amb l’antigen. La resposta màxima s'assoleix als 10-17 dies des de l'exposició a l’antigen. En aquest temps, les cèl·lules B generen cèl·lules plasmàtiques i les cèl·lules T s'activen. Els símptomes de la malaltia disminueixen per l'acció dels anticossos (IgG i IgM) i l'eliminació per part de les cèl·lules T. En unes setmanes, no queden immunoglobulines (Ig) a la sang.

Resposta immunitària secundària

És més ràpida (entre 2 i 7 dies), de major magnitud i més prolongada (IgG). Indica l’existència d’una memòria immunitària: limfòcits B transformats en cèl·lules de memòria de llarga durada que circulen per la sang i els...

Fases d'elaboració de la cervesa

1. Maltejat: Procés de transformació de l'ordi en malta. Consisteix a activar els enzims de la llavor a través d'un procés amb aigua i temperatura.

2. Maceració: Afegir aigua a la malta per passar de molècules complexes (proteïnes i midó) a molècules senzilles (aminoàcids, glucoses i maltoses).

3. Cocció (ebullició): Eliminació dels agents contaminants, és a dir, procés d'esterilització (addició de llúpol) i concentració dels sucres. Al final, se separa el most del gra.

4. Fermentació: Ús del llevat perquè utilitzi els sucres per créixer i acabar fermentant-los.

Procés de producció de bolets (Agaricus bisporus)

1. Elaboració del compost

Consisteix a crear un medi nutritiu idoni amb unes característiques...

Guia de biomolècules: funcions i tipus

La Cèl·lula: Unitat Bàsica de la Vida

La cèl·lula és la part més petita d'un organisme que té vida pròpia.

Nivells d'Organització Biològica

L'organització de la vida segueix una jerarquia:

• Partícules subatòmiques
• Àtom
• Molècules
• Macromolècules
• Orgànuls
• Cèl·lules
• Teixits
• Òrgan
• Aparell
• Cos (Organisme)
• Població
• Comunitats
• Ecosistema
• Biosfera (Planeta)

Organismes Unicel·lulars

Exemples d'organismes formats per 1 cèl·lula:

• Bacteris
• Llevat
• Arquees

Tots els organismes estan formats per una o més cèl·lules.

La Cèl·lula (C) és la unitat estructural, funcional i genètica de l'organisme. Totes les C provenen d'una altra cèl·lula.

Nutrició Cel·lular

La nutrició proporciona materials per construir el seu cos o reposar estructures, i energia per...

1. Classificació de Biomolècules i Enllaços

1. Esteroide. 2. Enllaç peptídic. 3. Isoprè. 4. Enllaç O-glicosídic. 5. Sal mineral. 6. Insaturat, saturat, fosfolípid. 7. Base nitrogenada, desoxiribosa, nucleòtid. 8. Triosa.

2. L'Estructura de la Molècula d'Aigua

L'estructura de l'aigua es forma a partir de ponts d'hidrogen entre l'oxigen d'una molècula d'aigua i l'hidrogen d'una altra. Com que l'oxigen té càrrega negativa (té més electrons), atreu l'hidrogen de l'altra molècula perquè té càrrega positiva, i formen el pont d'hidrogen. És una molècula polar perquè té pols diferents. L'oxigen i l'hidrogen formen H₂O, una molècula dipolar.

3. Planificació de Menús segons Necessitats

• a) Persona que sortirà a córrer: Menú

Nivells d'Organització Biològica

• Subatòmic (protons)
• Atòmic (carboni, oxigen / *bioelements*)
• Molecular (proteïnes)
• Orgànul (mitocondris)
• Cel·lular (bacteri)
• Teixits (muscular)
• Òrgan (cor)
• Aparell/Sistema (digestiu)
• Organisme (ésser humà)

Classificació de les Biomolècules

Biomolècules Inorgàniques

Presents en éssers vius i matèria inerta (Exemples: aigua, sals minerals).

Biomolècules Orgàniques

Exclusives o fonamentals dels éssers vius (Exemples: glúcids, *lípids*, proteïnes, àcids nucleics).

La Cèl·lula: Unitat Bàsica de la Vida

La cèl·lula és la unitat (*morfològica*, *fisiològica*, *genètica* i *d'origen*) amb vida més senzilla que pot realitzar les tres funcions vitals:

Funcions Vitals Cel·lulars

1. Nutrició: Obté matèria

Què és un ésser viu?

Un ésser viu és allò que es nodreix, es relaciona amb el medi i es reprodueix (funcions vitals), i està format per una o més cèl·lules.

Condicions per a la vida

1. Atmosfera: Conté oxigen (21%) per respirar i diòxid de carboni per a la fotosíntesi de les plantes. Filtra les radiacions ultraviolades (capa d'ozó) i regula la temperatura mitjançant l'efecte hivernacle.
2. Llum solar: Regula la temperatura necessària per a les plantes.
3. Aigua líquida: Essencial per a la vida.
4. Distància adequada al Sol: Permet una temperatura òptima.

La cèl·lula: unitat fonamental

La cèl·lula és l'estructura fonamental de qualsevol ésser viu que duu a terme les funcions vitals. Les parts més importants són l'ADN, el citoplasma i...

Glúcids: Emmagatzematge i Estructura

El Midó: Reserva Energètica Vegetal

El midó és sintetitzat pels vegetals i serveix com a reserva energètica. Està format per milers de molècules de glucosa unides per enllaços 1α→4. Cada 14 glucoses, presenta ramificacions degudes a unions 1α→6. Està compost per un 20% d'amilosa i un 80% d'amilopectina.

Funcions dels Polisacàrids

Els polisacàrids, com el midó (vegetals) i el glicogen (animals), són formes d'emmagatzemar la glucosa sense produir problemes osmòtics.

1. Funció Energètica

La glucosa és el monosacàrid més important i abundant en el medi intern. L'emmagatzematge en forma de midó o glicogen és clau.

2. Funció Estructural

Gràcies a l'enllaç β-glicosídic (que la majoria d'...