Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Alteracions del sistema immunitari

1. Immunodeficiència

La immunodeficiència és la incapacitat del sistema immunitari d’aturar les infeccions microbianes. Es divideix en els següents tipus:

• Primària o congènita: l’individu neix sense defenses i pateix reiterades infeccions causades per microorganismes oportunistes, que normalment no produeixen la malaltia a la població general.
• Secundària o adquirida: induïda per algun factor extern com pot ser la malnutrició (manca de ferro), algun tipus de càncer (leucèmia, limfoma), alguns tractaments mèdics, l’estrès i les infeccions víriques (SIDA).

La SIDA (Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida) està causada pel virus VIH (virus d’immunodeficiència humana). Es tracta d’un retrovirus...

La biodiversitat

La biodiversitat és la varietat i quantitat d’organismes que existeixen en un lloc. El conjunt de la biodiversitat de la Terra s’anomena biosfera.

Biodiversitat genètica o intraespecífica

Es refereix a la diversitat de gens al·lels dins d'una mateixa espècie:

• Biodiversitat individual: Un increment de genotips comporta una major probabilitat de supervivència de la població.
• Biodiversitat poblacional: Un major nombre de poblacions genètiques augmenta la probabilitat de supervivència de l’espècie.

Biodiversitat específica

És la diversitat de genomes i d’espècies en un ecosistema. Una major biodiversitat específica genera més interrelacions en l’ecosistema, fent-lo més estable.

Biodiversitat d’ecosistemes

Es...

Fases de la síntesi de proteïnes

• Iniciació: Formació complexa d'iniciació.
• Prolongació: Direcció 5'->3', unió dels aminoàcids (aa) al tRNA al ribosoma. Formació de l'enllaç peptídic i transposició.

Ribosomes

Són orgànuls cel·lulars en forma de petits granets que es troben lliures al citoplasma o enganxats al reticle endoplasmàtic rugós (RER). Tenen una gran importància degut a la seva intervenció en la síntesi de proteïnes de la cèl·lula. Estan formats per dues subunitats corpusculars unides fortament (RNA 2/3 i un compost proteic 1/3). Llegeixen la informació del mRNA i sintetitzen una cadena d'aminoàcids (proteïna).

Funcions de l'RNA en la biosíntesi de proteïnes

• mRNA: Transporta la informació genètica des del

Control del cicle cel·lular

Per controlar el cicle cel·lular, a la fase G0 tenim present el MPF (factor promotor de la fase M); aquesta conté una ciclina i una cinasa, essent la cinasa dependent de la ciclina.

Punts de control de la fase G1

Dintre dels punts de control de la fase G1 tenim presents:

• Mida
• Nutrients
• Senyals socials
• Danys a l'ADN
• Punts de control de la fase G0

Senyals socials i regulació

1. Arriben factors de creixement procedents d'altres cèl·lules.
2. Els factors de creixement fan que augmentin les concentracions de ciclina i de E2F.
3. La ciclina s'uneix a la Cdk i aquesta es fosforila. Llavors, la proteïna Rb inactiva l'E2F unint-s'hi.
4. S'elimina el fosfat inactivador i la Cdk activa fosforila la Rb.
5. La Rb fosforilada allibera l'E2F.
6. L'E2F provoca

Estructura de la paret cardíaca

Les parets del cor són similars a les dels vasos sanguinis. De dins a fora, es denominen:

• Endocardi
• Miocardi
• Epicardi

Endocardi

Està format per tres capes de teixit:

• Capa interna: d'endoteli i un teixit connectiu subendotelial.
• Capa mitjana: de teixit connectiu i algunes cèl·lules musculars llises.
• Capa externa: de teixit connectiu, també anomenada subendocàrdica.

El sistema conductor d'impulsos del cor es troba al subendocardi.

Miocardi

• Està format per múscul estriat cardíac, que és el principal component del cor.
• El miocardi és més gruixut als ventricles que a les aurícules.
• És una capa molt vascularitzada.

Epicardi

• Està format per teixit connectiu i una monocapa de cèl·lules mesotelials (epiteli pla simple)

Marasme: Desnutrició Calòricoproteica

El marasme o desnutrició calòrico-proteica és un tipus de desnutrició on els afectats presenten físicament:

• Pes extremadament baix
• Atròfia muscular
• Pèrdua del greix subcutani

Això provoca que se’ls quedi la pell flàccida i els ossos es vegin més prominents.

Símptomes del marasme

També veiem com els afectats tenen:

• Falta d’energia
• Cansament acumulat
• Debilitat
• Defenses baixes
• Retard en el creixement, etc.

Normalment, el marasme acostuma a ser una desnutrició de llarga evolució que trobem majoritàriament en àrees subdesenvolupades.

Causes principals

Ve donada per una privació pràcticament completa dels aliments; per tant, la persona no ingereix la quantitat necessària de nutrients.

També pot ser...

Definicions bàsiques

Canal: Cos dels animals desproveït de vísceres toràciques, abdominals i pelvianes, excepte els ronyons, amb o sense pell, potes i cap.

Despulles: Parts no musculars utilitzades en l'alimentació i no incloses en el canal:

• Vermelles: Sang, fetge, llengua, cor, pulmons, melsa, etc.
• Blanques: Pàncrees, cervell, calls, intestí, ossos, etc.

Qualitat de la carn i rigor mortis

Rigidesa cadavèrica: Condicions pre-mortem. El valor final de pH és clau per a la qualitat.

Factors influents:

• pH i microorganismes: L'estrès provoca manca de glucogen, resultant en carn dura, baix contingut en H2O i pH alt.
• Temperatura alta: Una baixada de pH ràpida provoca la desnaturalització de les proteïnes.

Maduració: Procés que inclou proteòlisi...

Obstetrícia: Definició i Abast

L'Obstetrícia és l'especialitat mèdica relacionada amb la salut de l'aparell reproductor de la dona. Està encarregada de tenir cura de la gestació des del moment de la fecundació fins al part i el puerperi.

Anatomofisiologia Genital Femenina

L'aparell genital femení està format per òrgans externs i òrgans interns.

Òrgans Genitals Externs

Els òrgans externs permeten l'entrada de l'esperma i protegeixen els genitals interns dels agents infecciosos.

• Llavis majors: Envolten els genitals externs.
• Llavis menors: Situats dins dels majors, envolten els orificis de la uretra i la vagina.
• Introit: Orifici d'entrada a la vagina. Drena les glàndules de Bartholin (que lubriquen) i envolta l'himne.
• Clítoris: Òrgan erèctil

Classificació de les neoplàsies

A) Neoplàsia benigna

• Cèl·lules diferenciades: s’assemblen a les dels teixits originals.
• Cicle cel·lular llarg; el creixement del tumor és més lent.
• Al créixer formen masses úniques, arrodonides, que causen problemes si comprimeixen els òrgans del voltant.
• Són fàcilment extirpables i curables.
• No són invasives.
• No s’estenen a llocs adjacents o distants.
• Inusualment causen la mort.
• Generalment el seu pronòstic és bo.

B) Neoplàsia maligna

• Les cèl·lules perden la seva diferenciació cel·lular.
• Les cèl·lules s’estenen més enllà de la localització primària amb les característiques pròpies de les cèl·lules del teixit d’origen.
• Algunes de les cèl·lules poden desprendre’s de la massa principal,