Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

El cor humà: funció, parts i cicle cardíac

BiologiaActualitzat el 3,73 KB

El Cor: Motor del Sistema Circulatori

El cor és l'òrgan que bomba la sang a través de l'aparell circulatori. El seu batec continu fa possible que la sang estigui permanentment en moviment. És un òrgan buit amb un volum aproximat al d'un puny, format per un teixit muscular específic anomenat miocardi. Està format per dues cambres superiors anomenades aurícules i dues inferiors anomenades ventricles.

Parts del cor: Artèria aorta, vena cava superior, aurícula dreta, vàlvula sigmoide, vàlvula tricúspide, vena cava inferior, ventricle dret, múscul cardíac, ventricle esquerre, vàlvula mitral, vàlvula sigmoide, aurícula dreta, venes pulmonars, artèria pulmonar.

Aurícules i Vàlvules Cardíaques

Aurícula dreta: Rep la sang de la vena...

Continua llegint "El cor humà: funció, parts i cicle cardíac" »

Medis de cultiu: tipus, preparació i aplicacions en microbiologia

BiologiaActualitzat el 3,47 KB

Medis de Cultiu (M08)

Medi de cultiu: conjunt de substàncies nutritives (nutrients en suspensió d'aigua) preparades en el laboratori per a desenvolupar i multiplicar els microorganismes.
Cultiu microbià: conjunt de microorganismes que creixen i es multipliquen dins o sobre un medi de cultiu.

Medis definits

Els ingredients presenten una composició química perfectament establerta, com per exemple:
Glucosa 20g Aigua destil·lada 1000ml

Medis complexos

Brou nutritiu
Extracte de carn 5g
Aigua destil·lada 1000ml

Altres substàncies

Fluids corporals: plasma, sèrum sanguini, sang completa. S'afegeix als medis utilitzats en el cultiu de patògens.
Agents reductors: s'afegeixen per al cultiu d'anaerobis estrictes, ja que redueixen l'oxigen. Per exemple,
...
Continua llegint "Medis de cultiu: tipus, preparació i aplicacions en microbiologia" »

Malalties infeccioses: transmissió, cadena infecciosa i prevenció

BiologiaActualitzat el 4,63 KB

Malalties transmissibles

Les malalties transmissibles són aquelles causades per un agent causal des d'un reservori o d'una persona afectada, capaç de reproduir-se i desencadenar la malaltia en un hoste susceptible.

Conceptes clau

  • Infecció: Entrada de l'agent causal en l'hoste, on es multiplica.
  • Transmissió: Comunicació entre l'agent causal viu i un individu susceptible.
  • Epidemiologia: Ciència que estudia els factors que determinen la distribució d'una malaltia.

Fases de la malaltia

  1. Període d'incubació: Temps transcorregut des de l'entrada de l'agent fins a l'aparició del primer símptoma.
  2. Període prodròmic: Aparició de signes i símptomes generals.
  3. Període clínic: Signes i símptomes específics de la malaltia.

Presentació de les malalties

...
Continua llegint "Malalties infeccioses: transmissió, cadena infecciosa i prevenció" »

Aparell digestiu: òrgans, funcions i tipus de digestió

BiologiaActualitzat el 3,63 KB

Aparell Digestiu: Òrgans i Funcions

L'aparell digestiu consta d'un tub digestiu (d'uns 9 metres de longitud) i de glàndules annexes. Al tub digestiu es diferencien els següents òrgans: boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gros i anus.

Funcions de l'Aparell Digestiu

L'aparell digestiu té dues funcions principals: la digestió (obtenció de nutrients) i l'absorció (el pas dels nutrients des de l'intestí prim fins a la sang). Dels nutrients n'obtenim l'energia.

Hi ha quatre aparells que intervenen en la funció de nutrició:

  • Aparell digestiu
  • Aparell respiratori: obté energia a partir dels nutrients que arriben a les cèl·lules, la qual aconseguirem respirant.
  • Aparell circulatori: distribueix els nutrients per tot el cos.
...
Continua llegint "Aparell digestiu: òrgans, funcions i tipus de digestió" »

Estructura i capes de la pell: epidermis i dermis

BiologiaActualitzat el 3,09 KB

L'Epidermis: Capes i Funcions

L'epidermis està formada per teixit epitelial poliestratificat (5 capes):

  • Estrat corni

    (No a mucoses) És el més superficial, conté cèl·lules mortes anomenades corneòcits disposats en vàries fileres plenes de queratina (proteïna que dóna consistència i impermeabilitza la pell) que es van desprenent per descamació a mesura que pugen les cèl·lules dels estrats inferiors, aproximadament cada 27 dies (ja que les noves de sota les empenyen).

  • Estrat lúcid

    Només es troba als palmells de la mà i plantes del peu. En aquest estrat els queratinòcits es troben morts i contenen una proteïna, eleïdina, que aporta elasticitat.

  • Estrat granulós

    Els queratinòcits es troben disposats formant 2 o 3 files amb forma aplanada.

...
Continua llegint "Estructura i capes de la pell: epidermis i dermis" »

La cèl·lula: estructura, funcions, mida i tipus cel·lulars

BiologiaActualitzat el 6,12 KB

La cèl·lula és una estructura constituïda per tres elements bàsics: membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic i té la capacitat de complir amb les tres funcions vitals: Nutrició, relació i reproducció.


Forma i mida de les cèl·lules

La forma està relacionada amb la funció que exerceixen

Cèl·lules lliures - Constantment canvien de forma ja que emeten pseudòpodes                                       (prolongacions citoplasmàtiques)

-Altres sense pseudòpodes tenen forma globular

Cèl·lules unides a d’altres formant teixits: forma que depèn de les tensions de les unions amb les cèl·lules.


Les unitats de mesura

Les unitats de mesura per  les cèl·lules és el micròmetre.  1mm = 1.000 µm


Nanomètre...

Continua llegint "La cèl·lula: estructura, funcions, mida i tipus cel·lulars" »

Els éssers vius: cèl·lules, funcions vitals i regnes

BiologiaActualitzat el 4,48 KB

Els Éssers Vius: Classificació i Funcions

Els éssers vius són éssers complexos que es classifiquen en cinc regnes. Estan formats per una o vàries cèl·lules, que realitzen les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

La Cèl·lula: Unitat Bàsica de la Vida

La cèl·lula és la unitat morfològica i fisiològica dels éssers vius. Està formada per la membrana cel·lular, el citoplasma i el material genètic. Hi ha dos tipus de cèl·lules:

  • Procariotes: sense nucli definit.
  • Eucariotes: amb nucli definit.

Les Tres Funcions Vitals

  1. Nutrició: Intercanviar matèria i energia amb l'entorn, processar-la i transformar-la mitjançant processos que s'anomenen metabolisme. Aquesta funció és necessària per mantenir la vida.
  2. Reproducció:
...
Continua llegint "Els éssers vius: cèl·lules, funcions vitals i regnes" »

Cicle ovàric i endometrial: hormones, úter i anatomia femenina

BiologiaActualitzat el 3,27 KB

Capes de l'Úter

L'úter està format per tres capes principals:

  • El Peritoneu: Recobreix les cares anterior i posterior de l'úter.
  • El Miometri: Consta de tres capes de musculatura llisa. S'hipertrofia (augmenta de mida) durant la gestació.
  • L'Endometri: La capa més interna, subjecta als canvis cíclics.

Hormones Clau del Cicle Ováric

Què és la FSH? (Hormona Fol·liculoestimulant)

És l'hormona que estimula la maduració dels fol·licles primordials i actua durant la primera meitat del cicle ovàric.

Què és la LH? (Hormona Luteïnitzant)

És l'hormona luteïnitzant, alliberada en la segona part del cicle ovàric. Actua estimulant la funció del cos luti.

Què són els Fol·licles Primordials (FP)?

Són l'element fonamental del cicle ovàric. Consta...

Continua llegint "Cicle ovàric i endometrial: hormones, úter i anatomia femenina" »

ARN: estructura i tipus (ARNm, ARNr i ARNt)

BiologiaActualitzat el 2,68 KB

Àcid Ribonucleic (ARN): Definició i Estructura

L'Àcid Ribonucleic (ARN) és un polímer no ramificat compost per una sèrie de nucleòtids units per enllaços èsters fosfòrics.

Característiques Generals de l'ARN

  • Quant a les bases nitrogenades, apareix l’uracil en lloc de la timina. L’uracil pot emparellar-se amb l’adenina.
  • Té bases especials.
  • Les cadenes d’ARN són més curtes que les d’ADN i poden aparèixer tant en el nucli com en el citoplasma.
  • Excepte en els reovirus, l’ARN està constituït per una única cadena (monocatenària).
  • Tot i ser monocatenari, l’ARN de transferència presenta trams bicatenaris, originats pel plegament de la cadena sobre si mateixa.

L’ARN és l’encarregat de sintetitzar les proteïnes, transmetent...

Continua llegint "ARN: estructura i tipus (ARNm, ARNr i ARNt)" »

Lamarck i Darwin: evolució i selecció natural

BiologiaActualitzat el 2,13 KB

El lamarckisme i els límits de l'adaptació

Seguint les tesis generalment acceptades en la seva època, Lamarck sustenta la generació espontània, aplicable als organismes més rudimentaris. No obstant això, la majoria dels éssers vius procedeixen —diu ell— d'un lent procés evolutiu i es transformen, donant lloc a l'aparició de noves espècies a través de l'herència d'hàbits i caràcters adquirits per les diferents espècies, en resposta a les necessitats originades per canvis en el medi ambient.

Aquesta tesi de l'evolució a partir de caràcters adquirits i transmissibles hereditàriament és la tesi fonamental del lamarckisme, encara que tenia precedents. Aquesta tesi sustentava, sense base empírica, que els diferents organismes...

Continua llegint "Lamarck i Darwin: evolució i selecció natural" »