Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Primària

Gènesi i Mecanismes de l'Herència

La teoria darwinista ignorava els mecanismes de l’herència i la gènesi de la variabilitat. Mendel va descobrir els mecanismes de l’herència i Watson i Crick en van descobrir la base molecular (canvis en la seqüència de l’ADN) el 1953. Monod va publicar *L'atzar i la necessitat* el 1970, on explicava els diversos tipus de gens i el paper de les proteïnes en la transcripció de l'ARN. Haeckel va formular la llei fonamental de la biogenètica, basada en la ortogènesi (tendència evolutiva lineal) i la filogènesi (història evolutiva d'una espècie).

El Diàleg Protàgores de Plató

*Protàgores* o *Els sofistes* són títols d'aquesta obra de Plató, escrita en el seu primer període. Té com a protagonistes...

L'aparell locomotor

Conjunt d'ossos, articulacions i músculs amb funció de sosteniment, protecció i moviment.

Classificació dels ossos

1. Plans: Predomina la longitud i l'amplada (ex: frontal, parietal, escàpula, estèrnum, pelvis, crani).
2. Irregulars: Ex: vèrtebres, l'esfenoide, còccix, etmoide.
3. Curts: No predomina cap dimensió (ex: ossos del carp i del tars).
4. Llargs: Predomina la longitud (ex: húmer, radi, cúbit).

Estructura dels ossos llargs

Epífisi

Extrems proximals i distals. Facilita l'articulació o la unió entre els ossos i la inserció dels músculs. Formada per teixit ossi esponjós i recobert de cartílag.

Diàfisi

Cos o part central de l'os. És una estructura tubular de teixit ossi compacte amb un espai interior anomenat cavitat medul·lar....

Endofenotip

Endofenotip: "fenotip intermig" entre el genotip i la complexitat del fenotip (de la complexa simptomatologia que anomenem esquizofrènia).

• Alteracions a nivell motriu
• Alteracions cognitives
• Alteracions a nivell ocular

Gottesman fa ús de l’endofenotip, una estratègia relativament recent, per a entendre i descriure les activitats funcionals de la transmissió genètiques basades en cervell dins de les nissagues esquizofrèniques, és a dir, per conèixer les bases genètiques de l’esquizofrènia.

Entenem l’endofenotip com un "fenotip intermig", és la vulnerabilitat davant risc augmentat de patir una patologia produïda per una càrrega genètica determinada lligada a una exposició d’estímuls estressors, generalment presenten...

Mecanisme de l'Atonia Muscular durant el Son REM

L'atonia muscular, essencial per a la representació dels somnis, és causada per una via neuronal específica:

1. Un grup de neurones situades a la zona ventral del Locus Coeruleus projecten els seus axons al Nucli Magnocel·lular.
2. Des d'aquest nucli, la informació s'envia a la medul·la espinal.
3. A la medul·la espinal, s'estableixen sinapsis inhibitòries amb les neurones motores.

Aquesta inhibició a les neurones motores es produeix perquè el Nucli Magnocel·lular conté neurones que segreguen Glicina, un neurotransmissor (NT) que actua com a potent inhibidor. Aquesta inhibició permet que puguem representar els somnis sense realitzar moviments físics.

Rellotges Biològics i Ritmes Circadians

Ritmes

Síntesi de proteïnes

La síntesi de proteïnes la fan els ribosomes, orgànuls formats per dues parts:

• Una llegeix els codons de l'RNA missatger.
• L'altra va incorporant els RNA

Genes i codi genètic

Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids de DNA que és essencial per fabricar proteïnes. El codi genètic és el conjunt d'instruccions per fabricar proteïnes a partir del DNA. Una proteïna és una cadena d'aminoàcids (aa). Cada tres nucleòtids codifica un aminoàcid. La cadena AUG s'anomena codó d'iniciació, i és el primer codó en sintetitzar-se, incorporant una Metionina. Els codons de terminació o sense sentit són UAA, UAG i UGA.

Parts d'un gen

• Exó: part d'un gen que codifica proteïna.
• Intró: part d'un gen que no codifica proteïnes.

Ment i Cos al Renaixement (Segles XVI i XVII)

Filosofia Natural Aristotèlica

Visió del món durant els segles XVI i XVII, basada en la tradició aristotèlica:

• Visió racional-teleològica del món.
• Classificació jeràrquica de l'univers.
• Visió del cosmos: geocèntric, geoestàtic, finit i únic.
• Composició de la matèria: 4 elements (terra, aigua, aire i foc).
• Composició dels éssers vius: cos i ànima. L’ànima és la substància que anima la matèria d’un ésser viu per realitzar les seves funcions vitals.

Medicina Galènica: La Teoria Humoral

La medicina galènica es basava en la teoria humoral: el cos està format d’humors i esperits.

Els Quatre Humors

El cos es compon de quatre humors principals:

• Sang (humida i calenta)
• Flegma (humida

Polisacàrids

Glicogen

Polímer de maltoses unides mitjançant enllaços alfa (1-4) amb ramificacions en posició alfa (1-6). Fins a 15.000 molècules de maltosa. Ramificacions cada 6-10 glucoses. Funció de reserva energètica pròpia dels animals.

• A l'interior de les cèl·lules del fetge: reserva energètica de l'organisme.
• Dels músculs: reserva exclusiva dels músculs.

Amb el iode, la dispersió col·loïdal es tenyeix de roig fosc. Amb l'amilasa dóna maltoses i dextrines límit. Després, és necessari l'enzim R-ramificant i maltasa per obtenir glucosa.

Cel·lulosa (fibra)

Polímer de 150 a 5.000 cel·lobioses. L'enllaç beta (1-4) impedeix l'enrotllament del polímer. Cadenes no ramificades que es disposen paral·lelament unint-se mitjançant...

Malalties amb Herència Complexa

Les variacions de l'herència mendeliana, conegudes com a herència complexa, es refereixen a situacions on un mateix gen es pot expressar amb diferents graus d'intensitat. Això pot provocar que una malaltia sigui més o menys greu segons el grau d'expressivitat del gen. A més, un gen pot afectar la descendència d'un individu afectat de manera diferent si s'hereta per via materna o paterna.

Al·lelomorfisme Múltiple o Al·lelisme Múltiple

Es produeix quan un gen presenta més de dos al·lels. Entre aquests al·lels s'estableixen relacions de dominància, recessivitat i/o codominància. Aquests al·lels s'han originat per diferents mutacions de l'al·lel originari.

Exemple: El sistema de grups sanguinis (AB0)...

Malalties Infeccioses

Les malalties infeccioses poden estar causades per agents etiològics com:

• Virus
• Bacteris
• Fongs
• Protozous

Biologia de l'Hoste

Edat, embaràs, vacunes, sistema immunitari, estat nutricional, malalties.

Biologia del Patogen

Hoste, infectivitat, via d'entrada, resistència, patogenicitat, adaptació.

Ambient i Sistema Sanitari

Recursos sanitaris, estat de salut i localització.

La malaltia és conseqüència d'un procés complex d'interacció entre l'agent, l'hoste i el medi ambient.

Agent Infecciós

Qualsevol microorganisme capaç de produir una malaltia infecciosa.

• Dosi infectiva: Nombre de microorganismes que es necessiten per produir infecció.
• Transmissibilitat: Capacitat de l'agent per propagar-se d'un hoste a un altre (Ro).
• Infectivitat:

L'anabolisme heteròtrof

L'anabolisme és la fase constructiva del metabolisme, és a dir, la síntesi de molècules complexes a partir de molècules senzilles. Si les molècules inicials són inorgàniques (H₂O, CO₂, NO₃, etc.) s'anomena anabolisme autòtrof, mentre que si són orgàniques (glucosa, aminoàcids, nucleòtids, etc.), s'anomena anabolisme heteròtrof.

L'anabolisme heteròtrof es duu a terme tant en les cèl·lules autòtrofes com en les cèl·lules heteròtrofes. Té com a objectiu la síntesi de reserves energètiques i la creació d'estructures pel creixement o renovació. És un procés de reducció i obté l'energia de la desfosforilació de l'ATP. Es poden distingir dues fases:

Glúcids

Obtenció de glucosa: gliconeogènesi

És...