Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

Petits detalls: Robatori i conseqüències

Biologia4,13 KB

Petits detalls

Dimarts, 23 de gener de 2017, 8:45

Era un dilluns al matí, el lladre es trobava esmorzant en un forn al centre de la ciutat. El lladre es fixava tota l’estona en una casa, la casa de la víctima. Hi vivia una dona d’uns 60 anys, que era milionària ja que quan va morir el seu marit es va quedar amb tots els seus diners. Ell ho sabia tot d’ella, ja que ell era amic del seu marit. Ell va acabar d’esmorzar, se'n va anar corrents cap a la sucursal de correus per agafar una carta molt important. Dintre hi havia un full amb el codi de la caixa forta de la dona. Ell, animat, se’n va anar cap al motel.

Es va esperar fins a la nit. Uns minuts abans de les 9 se’n va anar cap a la casa de la dona. Es va asseure en un banc. Després...

Continua llegint "Petits detalls: Robatori i conseqüències" »

Trasplantaments, Cèl·lules Mare i Diagnòstic Mèdic

Biologia3,38 KB

Trasplantaments

Espanya és el primer país a nivell mundial en donacions d'òrgans. El donant pot estar viu o mort i és qui dona l'òrgan.

Tipus de donacions

Hi ha 3 tipus de donacions:

  • Òrgans: Les principals donacions són: ronyons, fetge i cor.
  • Teixits: Pell, sang.
  • Cèl·lules: De la medul·la òssia, com en casos de trasplantament de medul·la òssia.

Quan es produeix rebuig?

El rebuig es produeix pel sistema immunològic. El cos troba alguna cosa que no és seva i la vol fora. La rebutja.

També es pot produir rebuig per les proteïnes HLA, que poden ser semblants a les d'una persona, però no iguals a les meves. I també les rebutja.

Una compatibilitat HLA propera pot ser molt alta (fins al 99,9% en casos ideals).

Normalment són més semblants...

Continua llegint "Trasplantaments, Cèl·lules Mare i Diagnòstic Mèdic" »

Anatomia i Fisiologia de l'Aparell Circulatori

Biologia3,9 KB

La Circulació i l'Aparell Circulatori

L'aparell circulatori és l'encarregat de transportar la sang per tot l'organisme. Està format per: 1. Cor, 2. Vasos sanguinis, 3. Sang.

1.1. Anatomia del Cor

Forma i ubicació - És un múscul estriat i involuntari.

Paret cardíaca

Té tres capes: Endocardi, Miocardi (múscul cardíac) i Pericardi.

Cavitats cardíaques

Té 4 cavitats:

  • 2 aurícules (D i E)
  • 2 ventricles (D i E)

Vàlvules

Les aurícules estan separades dels ventricles per unes vàlvules (vàlvules auriculoventriculars):

Entre la AD i el VD hi ha la vàlvula tricúspide (tres vàlvules).

Entre la AI i el VI hi ha la vàlvula mitral o bicúspide (dues vàlvules).

1.2.1 Anatomia de les Artèries

Es caracteritzen per ser uns conductes membranosos contràctils...

Continua llegint "Anatomia i Fisiologia de l'Aparell Circulatori" »

Dopamina i Noradrenalina: Funcions, Patologies i Farmacologia

Biologia6,15 KB

Dopamina (DA): El Neurotransmissor del Plaer i el Moviment

La dopamina (DA) és una monoamina catecolamina amb un paper principalment excitador en el sistema nerviós.

Localització i Vies Neuronals de la Dopamina

  • Via Negroestriada: S'origina a la substància negra i projecta cap a l'estriat, fonamental per al control motor.
  • Via Mesocorticolímbica: Procedeix de l'àrea tegmental ventral i es projecta cap al sistema límbic i l'escorça, incloent el nucli accumbens, implicada en la recompensa i la motivació.

Síntesi de la Dopamina

La dopamina se sintetitza al botó terminal a partir de la tirosina mitjançant una sèrie de reaccions enzimàtiques:

Tirosina (tirosina hidroxilasa) → L-DOPA (AA aromàtic descarboxilasa) → DOPAMINA

Receptors de Dopamina:

...
Continua llegint "Dopamina i Noradrenalina: Funcions, Patologies i Farmacologia" »

Estructura i funció del cor humà

Biologia5,78 KB

COR: Òrgan muscular situat al mediastí anterior. És posterior al terç inferior de l'esternó.

El cor té 3 capes estructurals:

Capa externa à Pericardi: sac protector del cor i la capa més externa del cor, trobem el P. Fibrós el P.Serós i el P.Visceral.

Part muscular à Miocardi: és el teixit muscular del cor.

Capa interna à Endocardi: és una membrana que recobreix internament les cavitats del cor.

CAVITATS CARDÍAQUES

Superiors à Aurícules: dreta i esquerra.

Inferiors à Ventricles: dret i esquerre.

VÀLVULES CARDÍAQUES

V. Tricúspide: es situa entre l’aurícula i ventricle dret.

V. Mitral: es situa entre l’aurícula i ventricle esquerra.

V. Aòrtica: es situa entre el ventricle esquerre i l'arteria aorta.

V. Pulmonar: es situa entre...

Continua llegint "Estructura i funció del cor humà" »

Factors abiótics i la seva influència en els éssers vius

Biologia4,98 KB

BIOTOPS I FACTORS ABIOTICS:

els factors abiótics determinen la distribució dels éssers vius. Per a cada un podem fer una gràfica on els organismes amb distribució àmplia seran nomenats euri i els organismes amb distribució estreta estenro.

Factor limitant:

impedeix que en una zona es visqui una determinada espècie, el que fa que en altres zones tinguin valors òptims.

Temperatura:

el valor és òptim a una temperatura entre –2 i 50ºC, si no estan entre aquests, es produeix la desnaturalització de les proteïnes (+50), si és menys de -2, ens congelem. Segons els canvis de temperatura poden haver-hi: homeotèrms: regulen la temperatura corporal, la mantenen i fan que no variïn (mamífers i aus) poiquilotèrms: s'adapten a les temperatures...

Continua llegint "Factors abiótics i la seva influència en els éssers vius" »

Estructura Cel·lular i Funcions dels Sistemes Orgànics

Biologia3,04 KB

1. Àtoms: (carboni, oxigen) Molècules: (glúcids, lípids) Orgànuls: (mitocondri, ribosomes) Cel·lules: (eucariota, procariota) Teixits: (ossi, muscular, nerviós) Òrgans: (renyons, cor) Sistemes i aparells: (s. muscular, a. locomotor) Organisme. 2. Nucli: (nucleol, nucleoplasma i cromatina) b) eucariota 3. Tipus de teixits: Teixit ossi: (cèl·lules osteòcits formen ossos) Teixit adipós: (cèl·lules adiposes) Funció: protegir alguns òrgans i reserva de lípids. Teixit cartilaginós: (cèl·lules: condròcits formen cartílags) Teixit conjuntiu: (cèl·lules: fibroblasts mantenen units òrgans i teixits, tendons) Sanguini: (cèl·lules: glòbuls blancs, rojos, matriu, plasma; funció: transportar substàncies) 4. Vesícules: sacs
...
Continua llegint "Estructura Cel·lular i Funcions dels Sistemes Orgànics" »

Alimentació, Nutrició i Aparell Digestiu: Guia Bàsica

Biologia3,69 KB

Nutrició: Fonaments i Tipus d'Aliments

L'alimentació és una de les activitats més importants per a les persones. A partir dels aliments que consumim, obtenim nutrients que ens aporten la matèria necessària per a elaborar noves estructures i mantenir les que ja posseïm, així com l'energia que necessitem per a realitzar les diferents funcions vitals.

La nutrició és el procés mitjançant el qual aquests nutrients arriben a cada cèl·lula amb la grandària adequada per a poder ser absorbits i utilitzats en els processos metabòlics.

Classificació dels Aliments

  • Estructurals o plàstics: serveixen per a formar les cèl·lules, els teixits i els òrgans. Són necessaris en qualsevol època de la vida per a permetre el creixement, la reparació
...
Continua llegint "Alimentació, Nutrició i Aparell Digestiu: Guia Bàsica" »

Transfusions, Transplantaments i Conceptes Clau de Genètica

Biologia4,59 KB

Transfusions Sanguínies: Sistemes ABO i Rh

El Sistema ABO

El sistema ABO es basa en la presència d'antígens específics a la membrana del glòbul vermell. La combinació d'antígens i anticossos al plasma defineix el grup sanguini:

  • Grup A: Antigen A, al plasma Anticòs B
  • Grup B: Antigen B, al plasma Anticòs A
  • Grup AB: Antígens A i B, Cap anticòs
  • Grup 0: No té antígens, al plasma Anticossos A i B

Si una persona del Grup A rep sang d’un Grup B, el seu sistema immunitari fabricarà anticossos contra l'antigen B.

Reacció d'Aglutinació

La reacció d'aglutinació es produeix quan els anticossos del receptor s'uneixen als antígens dels glòbuls vermells del donador, provocant que s'agrupin.

El Sistema Rh

El sistema Rh es basa principalment en la...

Continua llegint "Transfusions, Transplantaments i Conceptes Clau de Genètica" »

Salut i Benestar: Drogues, Malalties Infeccioses i Grip A

Biologia3,81 KB

U4: Viure Millor - Conceptes Clau de Salut

Drogues i el seu Impacte en el Sistema Nerviós

Les drogues actuen en la sinapsi de les neurones. En el cas de la cocaïna, l'espai sinàptic s'omple de dopamina, la qual cosa produeix un estímul i una sensació de benestar. No obstant això, genera tolerància, requerint cada cop una dosi més gran. La cocaïna impedeix que els neurotransmissors tornin a la neurona transmissora.

Tolerància a les Drogues

La tolerància es defineix com la necessitat de consumir una dosi més gran de droga perquè aquesta faci el mateix efecte que abans. Això es deu a una disminució progressiva dels receptors neuronals.

Dependència i Addicció

La dependència sorgeix quan els receptors i transmissors neuronals queden...

Continua llegint "Salut i Benestar: Drogues, Malalties Infeccioses i Grip A" »