Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Batxillerat

Liberalisme Econòmic, Capitalisme i Anàlisi de Textos Històrics

Castellà3,44 KB

Liberalisme Econòmic i Capitalisme

L'economia liberal es basava en:

  1. La propietat privada de la terra i els capitals.
  2. La lliure empresa, sense interferències de l'Estat.
  3. Un mercat lliure regulat pel benefici i la llei de l'oferta i la demanda.

Bases Teòriques del Liberalisme Econòmic

El principal teòric va ser Adam Smith. Segons Smith, allò que movia les persones a actuar en economia era l'interès individual. Aquesta doctrina defensava la iniciativa privada enfront de l'Estat. Smith va defensar que la riquesa procedia del treball.

Adam Smith i el Creixement Econòmic

Smith pensava que si es deixava actuar lliurement la iniciativa privada, hi hauria un creixement continu que beneficiaria totes les persones. Davant aquesta visió, va sorgir un...

Continua llegint "Liberalisme Econòmic, Capitalisme i Anàlisi de Textos Històrics" »

Lucrècia Joan ramis pdf

Castellà1,96 KB

3.4) La il·lustració (dins el Barroc) A diferencia dels altres corrents és francés. Confia en la raó, creuen que és el motor per solucionar tots els seus Problemes. és un moviment filósófic (no literari), ja que en aquesta época es fara poca literatura al segles XIX. Aixó es Veu en aquestes 3 unitats que només s’apliquen al teatre: - Unitat d’acció: una sola trama, un personatge principal li pasa una cosa i ja esta, només 1. - Tot passa alla mateix: no es canvia el decorat. - Unitat de temps: tot pasa en un dia, tot i que alguns més puristes deien que tot només podia pasar entre l’alba i la Posta de sol. De manera que la gent veura la literatura com una manere de ensenyar i moralitzar, i no com una cosa sense cap Finalitat.
...
Continua llegint "Lucrècia Joan ramis pdf" »

Dialecte rosellonés

Castellà2,2 KB

2.

Rancuniós : Persona que sent odi i malicia envers algú

Ancorat: Quedar atrapat o fixat en el passat

àdhuc: Fins i tot en els espais de convivència

Mena: Dona lloc

Antagònic: Contrari, estat d'oposició

4. A

Produït, produïda, produïts, produïes

mòlt, mòlta, mòlts, mòltes

viscut, viscuda, viscuts, viscudes

sigut, siguda, siguts, sigudes

cuit, cuita, cuis, cuites

b- transitiu

- CRV

-Transitiu

- Atribut

- Tramsitiu

5. Verbs : és i és Subjectes: que la tomba familiar no desdiu... La tomba familiar Funció sintactica CI antecedent de ella i la d) CCFinal

6. VALENCIÀ,

fonètic : 7 vocals tòniques i tres d'atones, la t dels grups finals normalment no es pronuncia i el so fricatiu  xeix tendeix a fer-se africat.

morfosintactic: La primera persona...

Continua llegint "Dialecte rosellonés" »

Delacroix, Goya i el Context Històric del Romanticisme

Castellà1,8 KB

Delacroix

Característiques de la seva obra:

  • Prima el color sobre el dibuix.
  • Pincellada solta, lliure i poc definida.
  • Composicions dinàmiques amb predomini de línies diagonals, corbes i ondulants.
  • Moviment en les obres amb figures en contraposto o escorç.
  • Rostres expressius, tràgics i teatrals.
  • Personatges en postures inestables.
  • Llum vibrant amb zones clares i fosques.
  • Joc de llums i ombres amb zones en penombra i zones molt il·luminades.
  • Profunditat notòria.
  • Representació de la violència i el dramatisme de la tensió revolucionària del segle XIX.

Goya

Influència i Característiques:

  • Referent dels segles XIX i XX.
  • Transició entre el Neoclassicisme i el Romanticisme.
  • Obra complexa que sintetitza diferents moviments artístics.
  • Influència en el Romanticisme,
...
Continua llegint "Delacroix, Goya i el Context Històric del Romanticisme" »

Romanticisme, Renaixença i Llengua Oral: Conceptes Clau

Castellà2,68 KB

Romanticisme: Característiques Essencials

  • Visió de la natura com la imatge del món espiritual.
  • Afirma les forces irracionals de la vida a través de la imaginació poètica, la intuïció i el somni.
  • La poesia com el gènere literari més sublim.
  • El poeta, l'únic que posseeix la qualitat del geni.
  • El geni és la força que dóna capacitat a l'artista de crear de manera lliure.
  • S'exalta l'individualisme i la llibertat creadora: el subjectivisme.
  • La creació artística és un producte del déu de l'irracional.
  • Es valoren positivament les passions, els sentiments, la lletgesa, els aspectes grotescos i les situacions escabroses, així com el primitivisme.
  • Desig de fugida o evasió davant la realitat.
  • Art primitiu i popular, en el qual creuen descobrir
...
Continua llegint "Romanticisme, Renaixença i Llengua Oral: Conceptes Clau" »

Guia de les variacions lingüístiques del català: dialectes i registres

Castellà4,12 KB

Variacions lingüístiques del català

Tipus de variacions lingüístiques

  • Geogràfica (diatòpica): la varietat depèn del lloc de naixement.
  • Històrica (diacrònica): la varietat depèn de l'època i de la generació.
  • Social (diastràtica): la varietat depèn del grup social al qual es pertany.

Tipus de dialectes

  • Dialectes constitutius: són els primers que van existir; la resta en provenen.
  • Dialectes consecutius: són els que es creen a partir dels constitutius.

Models de llengua estàndard

  • Model unitarista: una varietat s'imposa a les altres.
  • Model composicional: l'estàndard es crea agafant característiques de tots els dialectes.
  • Model d'estàndards autònoms: conviuen diversos estàndards sense que afecti la unitat lingüística.

Blocs dialectals

...
Continua llegint "Guia de les variacions lingüístiques del català: dialectes i registres" »

Guia Ràpida de Gramàtica Catalana: Pronoms Febles i Sintaxi

Castellà5,34 KB

Parelles de Paraules i Confusions Gramaticals

  • Almenys (mínim) ≠ Al menys (quantitat).
  • Cabal (riqueses, cabals) ≠ Cabdal (important, principal).
  • Potser (possiblement) ≠ Pot ser (poder ser).
  • Què (pronom interrogatiu) ≠ Quan (adverbi de temps).
  • Fons (profunditat) ≠ Fons (final, part posterior).
  • Com (manera) ≠ Com a (qualitat de, funció de).
  • Per què (pregunta, causa) ≠ Perquè (ja que, conjunció causal).
  • En lloc (en comptes de) ≠ Enlloc (cap banda, adverbi de lloc).
  • Res (cap cosa, pronom indefinit) ≠ Gens (cap quantitat, adverbi).
  • Qui (pronom relatiu de persona) ≠ Que (conjunció, pronom relatiu).
  • Pertot (per totes bandes, adverbi) ≠ Per tot (preposició + determinant).
  • Si no (si la condició no es compleix) ≠ Sinó (contraposició)
...
Continua llegint "Guia Ràpida de Gramàtica Catalana: Pronoms Febles i Sintaxi" »

Métodos de fijación de precios y estrategias de marketing

Castellà3,4 KB

Métodos de fijación de precios (margen sobre costes)

Consiste en la adición de una cantidad a los costes para obtener el precio de venta.

  • En función de la demanda

    Sensibilidad de los consumidores ante cambios en los precios. Si la demanda es elástica, pequeñas variaciones de precios suponen una gran variación en la cantidad demandada. Si la demanda es inelástica, una variación importante del precio hace variar muy poco la cantidad demandada.

  • En función de la competencia

    Con precios superiores a la competencia, exige que el producto esté diferenciado y ofrezca imagen de calidad. Precios bajos de la competencia atraen a segmentos más sensibles al precio.

9- Estrategias de precios

  • Estrategias de precios diferenciales

    Implican vender el mismo

...
Continua llegint "Métodos de fijación de precios y estrategias de marketing" »

Gramàtica i Fonètica Catalana: Apunts Essencials

Castellà4,7 KB

Oracions Coordinades

  • Copulatives: suma (i, ni...)
  • Disjuntives: alternança (o, o bé...)
  • Adversatives: oposició (però, sinó, tanmateix...)
  • Il·latives: conseqüència (doncs, per tant...)
  • Distributives: alternança (o...o, ara...ara)
  • Explicatives: aclariment (és a dir, o sigui...)

Oracions Juxtaposades

Unides per signes de puntuació (, : ;).

Oracions Subordinades Adjectives

Sempre fan funció de Complement del Nom (CN).

  • Explicatives: van entre comes.
  • Especificatives: no van entre comes.

Sí que tenen antecedent.

Pronoms relatius

  • Variables: el qual, la qual, els quals, les quals.
  • Pronoms interrogatius: qui, què.
  • Especificatius: quin, quina, quins, quines.
  • Quantitatius: quant, quanta, quants, quantes.
  • Adverbials: on, quan, com...

Oracions Subordinades Substantives

Poden...

Continua llegint "Gramàtica i Fonètica Catalana: Apunts Essencials" »

Sociolingüística, Propietats del Text i Tipus d'Oracions

Castellà7,89 KB

Sociolingüística

La sociolingüística estudia la llengua relacionada amb la societat. És interdisciplinària, ja que combina diferents disciplines.

Bilingüisme

El bilingüisme és el domini de més d'una llengua per part d'una mateixa persona. Hi ha:

  • Simultani: l'infant aprèn les dues llengües simultàniament perquè els pares li parlen en dues llengües diferents.
  • Consecutiu o seqüencial: aprèn una llengua en un context i una altra en un altre context.

Després pot haver-hi el:

  • Additiu: quan l'infant no és estimulat a abandonar la llengua pròpia, sinó que se l'ajuda a conservar-la.
  • Substractiu: en els casos en què es demana al nen que abandoni la seva llengua d'origen com més aviat millor per aprendre la nova llengua.

Diglòssia

El terme...

Continua llegint "Sociolingüística, Propietats del Text i Tipus d'Oracions" »