Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Batxillerat

1. Dialectes Orientals del Català

Rossellonès

Zones

• Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir, Alta Cerdanya (zona francesa).
• Forta influència del francès.

Fonètica

• La *o* tònica es tanca a *u*: *llup* (llop), *buca* (boca).
• Desaparició de la *-a* final àtona: *cantà* (canta).
• Absència de paraules esdrúixoles.

Morfosintaxi

• La 1a persona del singular del present d'indicatiu acaba en *-i*: *jo canti* (jo canto).
• Plural de paraules agudes amb *-s*: *pal* / *pals*.
• Ús de la negació *no sap pas*.

Lèxic

• Gal·licismes: *nouss* (nous), *paré* (preparat), *roba* (vestit), *bolanger* (forner).

Truc per identificar-lo

Paraules amb *-i* final (*jo canti*), absència de *-a* final, i paraules amb influència francesa (gal·licades).

Català Central

Zones

• Barcelona,

Sema

Sema — Tret semàntic mínim; diferència per la qual es distingeixen els significats de les paraules o aquestes adquireixen diferents matisos. Ex: Cadira: seient — inanimat — respatller.

Denotació

Denotació — S. propi: és el significat objectiu d'un mot o expressió. Ex: El gat és un mamífer carnívor de la família dels felins.

Connotació

Connotació — S. figurat: és el conjunt de significats subjectius associats a una determinada paraula. Ex: Sf. "Només queden quatre gats."

Camp lèxic i camp semàntic

Camp lèxic: conjunt de mots de la mateixa categoria gramatical que presenten un sema comú. Ex: gat / gos … animal domèstic.

Camp semàntic: agrupació de mots que tenen un significat semblant o que es refereixen a un mateix...

Figures Retòriques i Recursos Estilístics

Les figures retòriques són formes no convencionals d'utilitzar les paraules per dotar-les d'expressivitat, vivacitat o bellesa, amb la finalitat de persuadir, suggerir o emocionar. A continuació, es presenten algunes de les més comunes:

• Al·literació

  Repetició d'un mateix so o grup de sons en un vers o frase per produir un efecte auditiu. Exemple: "s...s...s" (sibilants).

• Rima

  Repetició de sons al final de dos o més versos.

• Paronomàsia

  Ús de paraules amb sons similars però significats diferents, creant un joc de paraules. Exemple: "sol... insolent".

• Anàfora

  Repetició d'una o diverses paraules al començament de frases o versos successius.

• Anadiplosi

  Repetició de la paraula final d'una oració o

Textos periodístics

El text que se'ns presenta és un text periodístic. La seva finalitat pot ser informar (objectiu) o convèncer (subjectiu). Les característiques dels textos informatius són la narració, la descripció i l'exposició, mentre que els persuasius són argumentatius. El grau de formalitat és mitjà i la varietat és estàndard. Aquests textos contenen connectors espaciotemporals; els informatius són poc modalitzats, mentre que els persuasius tenen una modalització més elevada. Els gèneres més habituals són la notícia i l'entrevista.

Textos científics

El text que se'ns presenta és un text científic, caracteritzat per un ordre rigorós. Les seves tipologies són expositives, explicatives i didàctiques. El tema és...

Funcions sintàctiques

• CD (Complement Directe): l, la, els, les, en, o completives (ex: em mareja que la gent...).
• CI (Complement Indirecte): a + SN (li, els) o d'infinitiu (prep + inf, ex: comprar productes).
• CRV (Complement de Règim Verbal): d + SN (a/en/amb/per) o interrogativa (pron + o, ex: no sabia mai què volia).
• CC (Complement Circumstancial): i (si, què, qui, quant, quin, com, on, quan).
• Atr (Atribut): o (relatiu: pron. rel. + o, sempre se substitueix per això o aquest si són persones).
• CPred (Complement Predicatiu): i.

Ús de "què" i "q"

• Què: Pronom relatiu (sempre amb preposició davant) o pronom interrogatiu.
• Q: Conjunció o pronom relatiu.

Notes de morfologia verbal

Regles generals

• Quan la 1a persona del present d'indicatiu acaba en

Sociolingüística i Ús de la Llengua

1. Sociolingüística

S'ocupa de totes les qüestions referides a l'ús de la llengua, és a dir, les condicions de la seva existència.

2. Àmbit d'Ús

Consisteix en on una llengua o una varietat lingüística és usada: àmbit educatiu, familiar, judicial, etc.

Els àmbits d'ús depenen de 4 factors principals:

• Parlant o individu: edat, nivell cultural, procedència, sexe.
• Situació
• Receptor
• Tema: tècnic o diari.
• Intenció

3. Comunitat Lingüística

Està composta per membres que tenen en comú almenys una llengua o una varietat lingüística i que comparteixen regles i normes d'ús per a la seva utilització correcta.

No coincideix necessàriament amb un grup ètnic, religiós, nacional, ni territorial, però en...

Bilingüisme: Definició, Tipus i Mitificació

Per a definir el bilingüisme podríem dir que és la pràctica d’usar dues llengües alternadament. Però, aquesta és una situació utòpica, ja que la majoria d'autors insisteixen en el fet que el terme no se sotmet a una única definició. Les societats no són bilingües, ho són els individus. Un individu pot ser bilingüe, trilingüe, etc., segons el nombre de llengües que domini.

Mitificació del Bilingüisme

Moltes vegades, el terme bilingüisme s'utilitza per amagar la veritable situació d'una llengua que es troba en pitjors condicions politicosocials. Per aquesta raó, podem parlar de la mitificació del bilingüisme, perquè realment aquesta situació és més mítica que real.

Hem...

Estoïcisme: Orígens i Figures Clau

Origen i Desenvolupament

L'estoïcisme va néixer en el període hel·lenístic. El 335-264 aC es funda una escola anomenada STOA a Grècia. Es va desenvolupar posteriorment a Grècia i Roma.

Principals Pensadors

• Grècia: Crisip (Segle III aC), Paneci (Segle II aC), Posidoni (Segle I aC).
• Roma: Sèneca, Epictet (Segle II dC), Marc Aureli (Segle III dC).

5 Punts Fonamentals de l'Estoïcisme

1. Exaltació de la Virtut

La virtut en si mateixa és un constant en la vida. El compliment del Dret Natural exigeix la raó sense esperar res a canvi. És una ètica ontològica que exigeix complir amb el Dret Natural en cada punt de la teva vida, fent accions virtuoses. Quan obres en compliment del Dret Natural, tens una satisfacció...

Ús Lingüístic i Varietats

Classificació de les Varietats Lingüístiques

• Geogràfiques: Són els dialectes.
• Històriques: Cada època té les seves varietats.
• Socials: Depenen de la classe social, edat, gènere, etc.
• Funcionals (Registres): Depenen de la situació comunicativa en què ens trobem:

Registres Funcionals

• Formal:
  • Tècnic (ex: biologia, física...).
  • Literari (culte): novel·la, conte...
  • Estàndard.
• Informal:
  • Col·loquial o familiar.
  • Vulgar.
  • Argot (ex: metges parlant entre ells).

Fenòmens de Contacte Lingüístic

Bilingüisme

a) Bilingüisme Individual

Es distingeixen conceptes segons l'ÚS i el CONEIXEMENT de les llengües:

• ÚS:
  • Instrumental: S'utilitzen les dues llengües amb intenció utilitària (ex: feina).
  • Integrador: S'utilitzen les dues llengües

La primera guerra carlista 1833-1840: Se inicia al morir Fernando VII y al principio es favorable a los Carlistas que derrotaron en varias ocasiones a las tropas del gobierno. En Cataluña y en el Maestrazgo utilizaron la táctica de guerrilla lideradas por Cabrera, el Tigre del Maestrazgo En la zona vasca hay que destacar el Sitio de Bilbao que fue un fracaso y murió el general Zumalacárregui, su mejor estratega. También hay que destacar la Expedición Real en la cual los carlistas intenta sin éxito tomar Madrid. El resultado de la guerra no quedo Claró hasta 1837 en el que se vio que la balanza se inclinaba hacia el bandó Isabelino debido entre otros al apoyo de Francia e Inglaterra. La victoria liberal en la batalla del Puente de...