Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Batxillerat

Mozàrabs

Mozàrabs: s. VIII-XII. Cristians que vivien a Al-Andalus i mantenien la seva fe cristiana, la seva cultura i els seus costums. Al segle IX van intentar disminuir la tolerància religiosa, i es van produir revoltes que van ser controlades amb duresa. Aquests mossàrabs vivien a les zones del nord dels rius Ebre, Duero i Tajo, i tenien una cultura mixta i original, entre la hispanovisigoda i la musulmana.

Casa de Contractació

Casa de Contractació: 1503. Els Reis Catòlics a Sevilla van crear aquesta institució per gestionar els assumptes comercials de les Índies.

Funcions: regularització del trànsit mercantil, organització de flotes comercials, fiscalització d'entrades d'or. Realitzaven viatges a Amèrica. Després de la unió...

Concepte de responsabilitat

La responsabilitat consisteix a acceptar les conseqüències dels propis actes dins del context sociocultural. La llibertat és necessària en qualsevol societat, ja que sense unes condicions mínimes l'individu no pot obrar conforme a les seves decisions. La llibertat és bàsica per als fins de la moralitat: si els nostres actes estiguessin condicionats, no podríem reprotxar-los una conducta moral. La moral necessita la llibertat perquè els actes puguin ser jutjats com a bons o dolents.

Usos del terme

• Com a resposta a les normes: expressa el compliment de deures i obligacions.
• Com a imputació: s'atribueix a algú la autoria d'un acte que es qualifica de contrari a les normes.
• Com a reparació del dany: indica l'obligació

La racionalitat pràctica: què entenem per acció?

La tasca de la racionalitat pràctica consisteix a comprendre què és l'acció. En el terme acció ens referim aquí a algunes de les coses que fem. Aquestes coses que fem no es consideren accions perquè no les fem conscientment.

Per determinar el que entenem per acció en un sentit més estricte, és convenient realitzar una distinció entre les formes d'acció, atenent al grau de protagonisme que en elles exerceix el subjecte, perquè en el conjunt del nostre comportament conscient hi ha coses que fem intencionadament, voluntàriament, i altres sense adonar-nos-en, com ocorre amb els actes reflexos.

Accions involuntàries

• Forçoses: són les que realitzem per la força. El seu origen és fora

Característiques dels textos científics

El text científic exposa un tema i unes idees d'una manera clara i lògica. La intencionalitat és objectiva (didàctica o informativa) perquè l'emissor cerca la transmissió de coneixement.

Els textos segueixen una estructura de:

• Presentació: és una introducció del tema de què tractarà el text.
• Desenvolupament: és l'exposició ordenada i lògica de les idees. Segueix un ordre lògic i lineal. Les frases són breus per tal de facilitar al receptor la comprensió del text.
• La conclusió: sol ser un breu resum de les idees exposades al llarg del text o bé l'exposició de la situació final a la qual s'arriba.

Llenguatge:

• Claredat: predominen les funcions referencial i metalingüística.
• Objectivitat:

Funcions sintàctiques en català

• Subjecte (Subj): Respon a la pregunta qui?. Concorda obligatòriament amb el verb en persona i nombre.
• Complement directe (CD): Substituïble pels pronoms el, la, els, les, en, ho. Mai no s'introdueix amb preposició (ni davant de persones o víctimes).
• Complement indirecte (CI): Substituïble per li, els. Indica el beneficiari o destinatari de l'acció verbal.
• Complement de règim verbal (CRV): Substituïble per en, hi. Introdueix preposicions regides pel verb (com de, a); si s'elimina, l'oració perd o canvia el sentit (ex.: anar a, venir de).
• Complement circumstancial (CC): Pronominalitzable per hi, en o responent a preguntes com quan?, on?, com?.
• Atribut (Atr): Substituïble per ho (o pronoms determinats). Apareix

Definició i estructura del verb

El verb és una classe de paraula variable, amb flexió pròpia. Es compon de:

• Lexema: és el nucli del verb i conté la informació lèxica. En els verbs regulars, el lexema es manté sense canvis al llarg de tota la conjugació.
• Terminació: conté la informació gramatical. Són els morfemes verbals que indiquen el temps (present, passat o futur), la persona (primera, segona, tercera), el nombre (singular, plural), el mode (indicatiu, subjuntiu o imperatiu) i l'aspecte (perfectiu, imperfectiu).

El verb s'organitza en tres conjugacions:

• Primera conjugació: verbs acabats en -ar.
• Segona conjugació: verbs acabats en -er o -re.
• Tercera conjugació: verbs acabats en -ir.

Classificació de les irregularitats verbals

Les...

Textos orals i principis de la conversa

Gèneres orals: segons la planificació, els textos orals poden ser espontanis (conversa) o planificats (debat). Segons la intervenció dels interlocutors, poden ser singulars (conferència) o plurals.

Conversa

Forma comuna oral i impersonal. Es regeix pels principis de cooperació (la conversa exigeix la voluntat de cooperar: els participants reconeixen un propòsit comú, ens ajustem al tema, donem respostes i no donem més ni menys informació de la necessària, i de forma clara) i de cortesia (quan conversem establim un tipus de relació i realitzem uns actes de parla que es reflecteixen en l'ús del llenguatge. Si ens adeqüem a les normes de cortesia, la relació és positiva i es favoreix l'èxit...

Estructuras textuales

Las principales estructuras textuales son:

• Narrativa: relata acontecimientos en un espacio y un tiempo determinados.
• Expositiva: desarrolla y explica un asunto determinado.
• Argumentativa: tiene la intención de convencer, exponiendo razones y argumentos.
• Retórica: persigue una intención estética.

Esquemas textuales

Existen diversos esquemas: explicativo, argumentativo, descriptivo, narrativo e instruccional.

El texto narrativo

La narración es la explicación de historias protagonizadas por personajes reales o inventados en un tiempo y espacio determinados.

Tipos de estructura

• Estructura cerrada: presenta un desenlace claro. En la novela tradicional, se divide en planteamiento, nudo y desenlace.
  • Narración in media res: la historia

Nord-occidental (Lleidatà)

Fonètica: sistema fònic de 7 sons tònic i 5 àtons; articulació de la a per a les e inicials trabades; tancament de la e en i per influència de consonant palatal; palatització dels grups "vocal+in".

Morfosintaxi: desinència -a a la 1.ª persona del present d'indicatiu; desinència -e a la 3.ª persona singular d'alguns temps; caiguda de la v i de la i del perfet d'indicatiu; pervivència dels articles masculins lo, los.

Lèxic: corder, xiquet, silló.

Sud-occidental

Fonètica: sistema vocàlic tònic de 7 sons i 5 àtons; articulació labiodental de la v; pronunciació de sons oclusius finals? (camp); pronunciació de la r final? (cantar); caiguda freqüent de la d intervocàlica? (mocaor).

Morfosintaxi: desinència...

1. Tòpics literaris

• Amor post mortem: L'amor continua fins i tot després de la mort.
• Aurea mediocritas: La felicitat és a la vida senzilla, no en el poder o la glòria.
• Beatus ille: És feliç qui viu apartat del món i en harmonia amb la natura.
• Captatio benevolentiae: L'autor es mostra humil i demana comprensió al lector.
• Contemptus mundi: Despreci pel material; només l'espiritual té valor.
• Carpe diem: Aprofitar el moment present.
• Donna angelicata: Dona idealitzada, símbol de bellesa i perfecció.
• Descriptio puellae: Descripció física d'una jove.
• Locus amoenus: Lloc natural ideal i tranquil.
• Homo viator: La vida és un viatge ple d'experiències.
• Quotidie morimur: Viure és anar morint a poc a poc.
• Somnium imago mortis: El somni és una imatge