Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Batxillerat

Guia Essencial de Lingüística Catalana: Bilingüisme, Estandardització i Gramàtica

Castellà3,89 KB

El Bilingüisme: Conceptes i Tipologies

Parlem de multilingüisme o plurilingüisme quan ens referim a l'ús de dues o més idiomes per part d'un individu o d'una comunitat, o a la comunicació entre parlants de diferents idiomes. El bilingüisme és un cas particular del multilingüisme, centrat en l'ús de dues llengües.

Bilingüisme Individual

És l'ús de dues llengües per part d'una persona. Pot ser simètric, quan es parlen dues llengües amb la mateixa fluïdesa, o asimètric, per raons pràctiques.

Bilingüisme Territorial

Aquell que es dona quan hi ha dues comunitats lingüístiques en un espai geogràfic delimitat en dues zones segons l'idioma.

Bilingüisme Social

Consisteix en la utilització, en un mateix territori, de dues llengües:...

Continua llegint "Guia Essencial de Lingüística Catalana: Bilingüisme, Estandardització i Gramàtica" »

Descartes: Déu, Ànima i Raó. Comparativa Filosòfica

Castellà2,65 KB

Proves de l'existència de Déu: Descartes vs. Tomàs d'Aquino

Semblances

Descartes demostra l'existència de Déu per mitjà de tres de les cinc proves que utilitza sant Tomàs d'Aquino. Aquestes són:

  • Prova de la causalitat: res no existeix sense una causa adequada, la meta de la qual és la causa incausada, que és Déu.
  • Prova de la perfecció: la meta de la qual és l'ésser perfectíssim, que és Déu.
  • Prova de la infinitud: ha d'existir un Déu que sigui infinit.

Diferències

Les proves de sant Tomàs d'Aquino són proves a posteriori, és a dir, procedeixen de l'efecte a la causa que es desitja conèixer. Parteixen d'un punt de partida (l'efecte), el món sensible, per arribar a una meta, que és l'existència de Déu.

En canvi, les proves de...

Continua llegint "Descartes: Déu, Ànima i Raó. Comparativa Filosòfica" »

Què és la sociolingüística? Conceptes clau i diversitat

Castellà2,78 KB

Què és la sociolingüística?

La sociolingüística és la disciplina que estudia tant els aspectes de variació lingüística com els de contacte entre llengües. Totes les llengües són instruments de comunicació adequats a l'entorn i a les necessitats de les comunitats que les parlen. La diversitat de llengües és una riquesa que cal conservar.

Al món, el nombre d'estats no arriba a 220; en canvi, de llengües, n'hi ha entre 5.000 i 6.000. Totes les llengües tenen dret a existir, encara que la immensa majoria siguin les anomenades minoritàries. Més que parlar de llengua minoritària, és útil parlar de llengua minoritzada.

Multilingüisme i plurilingüisme

Quan parlem de multilingüisme o plurilingüisme, ens referim a l'ús de dos...

Continua llegint "Què és la sociolingüística? Conceptes clau i diversitat" »

Història i Característiques del Romanticisme i la Renaixença

Castellà3,48 KB

El Romanticisme: Origen i Característiques

El Romanticisme té el seu origen a Alemanya. Es defineix com un moviment estètic que s'inicia cap a mitjan segle XVIII, dura un segle i va condicionar l'art, la sensibilitat i l'actitud dels artistes europeus. Representa una nova manera de veure el món que dona preferència a la passió per damunt de la raó. L'actitud de revolta està sempre present en els artistes romàntics.

El terme romàntic prové de roman, referint-se a tot allò que recordava els romanços de l'Edat Mitjana.

Vessants i Estat d'Ànim

  • Vessants: Va tenir una vessant liberal i una de conservadora.
  • Esperit: L'esperit romàntic es defineix per la revolta.
  • Estat d'ànim: Insatisfacció, decepció i culte al "Jo".

Programa Literari i

...
Continua llegint "Història i Característiques del Romanticisme i la Renaixença" »

La Il·lustració i la Crítica Feminista de Mary Wollstonecraft

Castellà5,35 KB

La Il·lustració: Raó i Transformació Social

La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual i cultural que es va desenvolupar a Europa entre la fi del segle XVII i la Revolució Francesa de 1789. Conegut com el "Segle de les Llums", este moviment es caracteritzava per la defensa de la raó com a eina fonamental per comprendre el món i transformar la societat. Els il·lustrats promovien el coneixement científic, l'educació i la llibertat de pensament, rebutjant la ignorància, la superstició i el dogmatisme religiós. No obstant això, la Il·lustració no va ser igualitària per a tothom, i un dels col·lectius més marginats d'este ideal de progrés va ser el de les dones.

Kant i el Lema Il·lustrat

La Il·lustració va transformar...

Continua llegint "La Il·lustració i la Crítica Feminista de Mary Wollstonecraft" »

Conceptes Clau de Sociolingüística i Guia de Comentari Literari

Castellà8,65 KB

Conceptes Clau de Sociolingüística

Actitud lingüística

Predisposició a valorar favorablement o desfavorablement un idioma o varietat lingüística i actuar en conseqüència. Les actituds lingüístiques són d’índole psicològica i/o ideològica i es refereixen als aspectes subjectius (prejudicis, concepcions,...) que se li suposen a una llengua i que en determinen l’ús i el prestigi.

Àmbit d’ús

L’àmbit d’ús d’una forma o varietat lingüística és el conjunt d’ocasions o situacions en què és usada. Podem diferenciar entre els àmbits d'ús formals o públics (llenguatge més elaborat, més formal) i els àmbits d'ús informals o privats (llenguatge menys elaborat, col·loquial, més informal). Els àmbits els podem...

Continua llegint "Conceptes Clau de Sociolingüística i Guia de Comentari Literari" »

Descartes: Mètode, Dubte i les Tres Substàncies

Castellà5,72 KB

Descartes: El Mètode Cartesià

El mètode de René Descartes busca allunyar-se del saber tradicional i es guia per quatre regles fonamentals:

Les Quatre Regles del Mètode

  1. Evidència: No acceptar com a vertadera cap cosa si no es presenta de forma clara i distinta en la nostra ment.
  2. Anàlisi: Dividir els problemes complexos en tantes parts com sigui necessari per solucionar-los.
  3. Síntesi: Ordenar els propis pensaments, anant de la qüestió més simple i fàcil de conèixer a la més complexa.
  4. Enumeració: Realitzar enumeracions i revisions generals tantes vegades com faci falta per evitar errors.

El Mètode de Coneixement Cartesià: Dues Parts

1. Part Negativa: El Dubte (1a Meditació)

Parteix de l'escepticisme, posant-ho tot en dubte. Aquest és...

Continua llegint "Descartes: Mètode, Dubte i les Tres Substàncies" »

Romanticisme, Realisme i Naturalisme: Moviments Literaris

Castellà2,94 KB

Romanticisme Europeu (Segles XVIII-XIX)

El Romanticisme europeu (segles XVIII i XIX) es va donar per tot Europa. Els romàntics van aconseguir la fi del racionalisme.

Context Històric i Social

  • Degut a la Revolució Industrial, es va produir un gran despoblament del camp a França i a la resta del continent.
  • Els mitjans de transport es van desenvolupar, facilitant l’intercanvi de productes i l’obtenció de matèries primeres.
  • La burgesia es va convertir en el centre de la creació artística de l’època.

Els escriptors van abandonar els salons aristocràtics per reunir-se a acadèmies. L’estudi del passat i el desvetllament de consciències nacionals van formar part del moviment.

El Romanticisme als Països Catalans

Als Països Catalans, els...

Continua llegint "Romanticisme, Realisme i Naturalisme: Moviments Literaris" »

Rosellonès i Valencià: Característiques Lingüístiques

Castellà3,87 KB

Característiques Lingüístiques del Rosellonès

Fonètica

  • Tendència a tancar en [u] les [o] tòniques.
  • Supressió de la vocal neutra en les paraules esdrúixoles acabades en -ia: gàbia → gabi.
  • Caiguda de la -d- en el grup -dr-: tendre → tenre.
  • Desaparició de la -x en les paraules acabades en -ix: peix → pei.

Morfosintaxi

  • La desinència de la 1a persona del singular del present d'indicatiu és -i: jo canti.
  • Els pronoms febles es col·loquen sempre al davant del verb: te veure, te casar, la veient.
  • Eliminació de la -n en els plurals en -ns: camins → camís.
  • Negació amb pas (per influència francesa), sense l’adverbi no: No m'agrada pas → M'agrada pas.
  • Els numerals es formen per influència francesa: truasieme.
  • El verb ser s’usa com a
...
Continua llegint "Rosellonès i Valencià: Característiques Lingüístiques" »

Joan Maragall, Ibsen i Carlyle: La figura de l'heroi

Castellà3,39 KB

Ibsen i Carlyle en el pensament de Maragall

Entre 1892 i 1893, Maragall fa partícips els lectors del Diario de Barcelona de tres dels seus descobriments: Ibsen, Carlyle i Nietzsche.

Ibsen

«Sólo el hombre de acción, el hombre fuerte, fascina y doma a la muchedumbre de los sabios y de los ignorantes, de los ricos y de los pobres: en esa misma fascinación y potencia lleva el signo de su misión: él toca con la cabeza en las altas regiones de la inteligencia, y apoya su planta firme y segura en el suelo humilde: él sólo es humano y divino a la vez, y por tanto el rey del mundo.»624

Aquesta consideració l’hauria pogut signar no tan sols Ibsen —l’Ibsen, però, d’Un enemic del poble—,625 sinó també Carlyle i, fins i tot, Nietzsche....

Continua llegint "Joan Maragall, Ibsen i Carlyle: La figura de l'heroi" »