Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Organització del Territori: Àrees Culturals Mundials

Les Grans Àrees Culturals del Món

La cultura és el conjunt de coneixements (idioma, tecnologia), creences (religió) i tradicions d'un poble (forma de vida, estructura social). És una forma de resposta a la necessitat d'adaptació al medi. El contacte entre cultures produeix:

• Intercanvis culturals
• Processos d'aculturació

Àrees Culturals Existents

• Islàmica: Musulmans, nord d'Àfrica, Pròxim Orient, Turquia, Pakistan.
• Àfrica Negra: Àfrica Central, Sudan.
• Indo-Oriental: Zona d'influència de l'Índia, zones d'influència de l'hinduisme i clima monsònic. Inclou regions amb agricultures intensives, població dispersa i minifundisme, des de l'Índia fins al Vietnam i les illes d'Indonèsia

Producció Minera

L'augment de la demanda de carbó, impulsat per la màquina de vapor i la siderúrgia, va afavorir el desenvolupament de la mineria a Astúries. La proximitat al transport marítim i l'abundància del recurs van ser factors clau. La competència amb el carbó gal·lès es va mitigar mitjançant el proteccionisme.

La mineria del ferro es va expandir gràcies a la invenció del convertidor Bessemer, que requeria un mineral lliure de fòsfor, característica del ferro basc. La proximitat al mar i el transport marítim econòmic van facilitar l'exportació de la major part de la producció (dos terços) a la Gran Bretanya.

Desamortització del Subsol

La Llei de Mines de 1868 va liberalitzar el sector, iniciant una explotació massiva...

Model Geocèntric: La Terra al Centre de l'Univers

El model geocèntric considera la Terra una gran esfera immòbil al centre de l'univers. Al seu voltant giren en una circumferència perfecta:

• La Lluna
• Mercuri
• Venus
• El Sol
• Mart
• Júpiter

Més enllà, se situaven les constel·lacions o estrelles fixes.

Model Heliocèntric: El Sol al Centre del Sistema Solar

El model heliocèntric va situar el Sol al centre, i la Terra i els planetes al seu voltant en òrbites circulars.

Model Estàtic de l'Univers i la Gravitació Universal

Al segle XVIII es va formular la Llei de Gravitació Universal: F = G (m₁m₂/r²). En aplicar aquesta llei al moviment dels planetes, es va proposar el següent model:

1. La Terra i els planetes giren entorn al Sol.
2. El Sol és una estrella.

Imperi Universal: Carles I

• Interiors:
  • La revolta de les Comunitats (1520-1521): d'artesans i comerciants per la política econòmica.
  • Les Germanies (1519): els pagesos i els artesans demanaven accés a càrrecs municipals.
• Exteriors:
  • Enfrontament amb França (Victòria a la batalla de Pavia).
  • Guerres amb els turcs per impedir la seva expansió.
  • Guerres de religió (protestantisme).

L'Imperi Hispànic: Felip II

• Quins territoris formaven l’imperi espanyol a l’època de Felip II?
  • Península, Itàlia, Flandes i les Índies.
• Com governava els seus regnes aquest monarca? Quins llocs va establir com a seu del govern?
  • Governava des de Madrid. Les decisions les prenia ell. Les Corts no es reunien gaire i l’ajudaven funcionaris.
• Explica algun conflicte a l’interior

Expansió Colonial Europea a Àsia i Oceania

Context General: Àsia i Oceania

L'expansió a Àsia i Oceania va ser diferent. Alguns països ja tenien territoris allà. A Oceania es va desenvolupar gràcies a les colònies de poblament, on les metròpolis hi enviaven gent, sobretot a Austràlia i Nova Zelanda.

El Regne Unit i l'Índia: La Joia de la Corona

Al Regne Unit, l'Índia va ser un punt clau. Els anglesos hi van arribar el 1753 i, després d'una guerra, se la van quedar. A partir d'aquí, es van anar estenent. Eren territoris molt grans, però políticament no estaven units; manaven els "Maharajas".

El 1857, la Revolta dels Sipais va provocar un canvi en el govern de l'Índia. El Regne Unit es va fer responsable i controlador de la Companyia

L'Agricultura a Catalunya i Espanya (S.XIX-XX)

La Tríada Clàssica i la Crisi Agrícola

A inicis del segle XX, l'agricultura espanyola, basada en la tríada clàssica, va patir una crisi. Malgrat el clima favorable i diverses collites anuals, la baixa productivitat i l'arribada de cereals a preus més competitius des d'Amèrica (EUA, Argentina, Rússia i Austràlia) van generar dificultats. A Castella, la Lliga Agrària va demanar proteccionisme, però això va frenar la innovació.

A Catalunya, la crisi de la viticultura, agreujada per l'arribada de la fil·loxera al 1910, va provocar l'enfonsament econòmic i el conflicte dels rabassaires. Aquest paràsit va destruir milers d'hectàrees de vinya, generant un problema contractual important....

Economia Social de Mercat: Reptes i Solucions

Què és l'Economia Social de Mercat?

La economia social de mercat, també coneguda com a capitalisme social o renà, és un model d'economia i societat amb la meta de crear una economia que, des de la base de la competència, combina la lliure iniciativa amb un progrés social assegurat per la capacitat econòmica.

El Mercat i els Cicles Econòmics

El mercat és un mecanisme que assigna molt bé els recursos, generant un gran increment de la producció i possibilitant l’augment del nivell de vida. Malgrat tot, sol dir-se que genera crisis periòdiques. El creixement econòmic no és lineal, sinó cíclic; hi ha períodes d’expansió econòmica seguits d’altres de recessió.

Una crisi econòmica...

La Reforma Agrària

Objectius

Augmentar la producció agrícola, acabar amb la terra amortitzada i consolidar la propietat privada.

Mesures Principals

• Abolició de les senyories i drets jurisdiccionals.
• Desvinculació de propietats dels nobles.
• Desamortització de les terres de l'església i els béns comunals.
• Abolició de la Mesta.

Conseqüències

Propietat

• Els cultivadors no opten a la propietat de la terra.
• La terra en mans d'antics propietaris i nova burgesia.
• Persistència del latifundisme (baixa producció).
• Misèria i emigració.

Agricultura

• Augment de la producció agrícola sense millorar la tècnica i més comerç.
• Preus alts dels cereals.
• Proteccionisme i aranzels.
• Explotació de productes com l'oliva, cítrics i vinya.

Model Català

• La desvinculació

Els Grans Imperis al Segle XIX

Gran Bretanya: L'imperi més important.

Personatges clau: Disraeli, Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria.

Principals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Singapur, Austràlia i Nova Zelanda.

A Àfrica: Des de la Colònia del Cap fins a Egipte.

Imperi Francès

A Àfrica: Àfrica del Nord (Algèria) i Madagascar.

A Àsia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina).

Alemanya

Arriba tard a la cursa colonial i provoca conflictes.

Colònies a Àfrica.

Japó

1868: Revolució Meiji. Modernització i expansió.

EE.UU.

Conquesta de l’oest.

Compra de territoris: Louisiana (França), Florida (Espanya), Alaska (Rússia).

Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823).

De la Societat Estamental a la Societat

Anàlisi: Declaració de Drets (1689)

Aquesta és una font primària textual, ja que la naturalesa del fragment és de la “Declaració de Drets” de febrer de 1689; per tant, és un text jurídic. L'autor és col·lectiu (Parlament anglès), ja que va ser signat i consensuat. És de caràcter públic.

Principis Fisiòcrates (Context s. XVIII)

• La naturalesa és l'única font de riquesa: només l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la mineria creen béns i els multipliquen. Aquesta excessiva importància donada a la naturalesa és comprensible si es té en compte el domini de l'agricultura a la França del segle XVIII.
• L'economia es regeix per lleis naturals i no necessita cap regla que n'obstaculitzi el funcionament. Per tant, l'Estat hauria