Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Conseqüències de la Colonització (Segle XIX)

Colonitzadors

• Més matèries primeres per a la fabricació.
• Mà d'obra més barata.
• Reducció de la sobrepoblació.
• Més oportunitats de treball.

Colonitzats

• Aculturació.
• Conflictes interns.
• Manca d'aliments.
• Algunes oportunitats de treball.

Causes de l'Imperialisme

• Recursos materials.
• Nous mercats i rutes comercials.
• Mà d'obra barata.
• Sobrepoblació.
• Competència entre nacions.
• Sentiment de superioritat racial.

Principals Imperis Colonials

Britànic, Francès, Alemany, Danès, etc.

Expansió de la Revolució Industrial

Comença a la Gran Bretanya i s'expandeix cap a Europa i, més tard, per la resta del món.

Pèrdues Colonials d'Espanya (1898)

Espanya perd les colònies del Carib (Cuba i Puerto Rico), Filipines...

Revolució Industrial

Cronologia - A partir de 1750

Ubicació - Gran Bretanya

Expansió - Per Europa, després USA i finalment Japó

Causes

• Rev. Agrícola
• Rev. Demogràfica
• Rev. Tecnològica
• Rev. en els transports
• Rev econòmica i social

Conseqüències

• Urbanització
• Capitalisme
• Societat de classe

Característiques

Nou sistema de producció

Sistema fabril

Mecanització

Producció en massa

Nous sectors industrials

• Textil
• Siderúrgia

Definicions

Industrialització - Fenomen històric basat en la mecanització dels processos de producció.

Productivitat - Relació entre la quantitat produïda i els mitjans utilitzats.

Aranzel - Tarifa oficial que determina la quantitat que s'ha de pagar pels productes importats en un país.

Capitalisme - Sistema econòmic fonamentat en...

Les dones a la societat industrial

Al proletariat, la dona ha de treballar, molt sovint per un salari inferior al dels homes. A la burgesia i a les classes mitjanes, la dona no fa feina i resta a la llar. Les dones no tenen drets polítics en aquest moment.

Revolució industrial: canvis

• Polítics: Una revolució a finals del segle XVII va limitar els poders del rei i va ampliar els del Parlament, que representava la part més acabalada de la societat. Les Enclosure Acts van ser unes lleis que permeteren el tancament de les terres comunals i la seva privatització.
• Agrícoles: Innovacions com el Sistema Norfolk, que permet una rotació de conreus sense guaret. Nous mètodes de sembrada (Jethro Tull), nous conreus (patates, blat d'Índies). Creix

La Revolució Industrial i el Canvi Social al Segle XIX

El segle XIX a la Gran Bretanya va començar la Revolució Industrial, que va suposar un canvi polític, econòmic i social. De sobte, una societat que era sobretot agrícola, va passar a ser urbana. Una millora en l’agricultura va fer que hi hagués excedents i que es comencés a invertir en indústria els diners que els amos de les terres guanyaven. Va créixer molt la població i sobrava gent al camp. Aquesta gent va emigrar a la ciutat que de cop es va trobar amb mà d’obra barata i abundant. Va néixer el capitalisme i amb ell una societat classista. Les dues classes socials que van aparèixer van ser la burgesia, que eren els amos de les fàbriques i tenien els diners, i el proletariat,...

UNIÓ DINÀSTICA

El 1469, Ferran i Isabel es van casar. Després d’una guerra civil, el 1479, Isabel es va imposar com a reina a Castella. El mateix any, Ferran va ser proclamat rei d’Aragó.

La unió dels dos monarques no va significar la unificació de les dues corones, sinó que va ser una unió dinàstica, acordada a la Concòrdia de Segòvia (1475). D’aquesta manera, tots dos regnes van mantenir les seves fronteres, la seva moneda, el seu sistema fiscal i les seves lleis i institucions. Van actuar units en afers militars i en política exterior.

Els Reis Catòlics, per dur a terme la pacificació social, van imposar l’autoritat reial a cada un dels seus territoris i sobre tots els grups socials. A cada regne es va nomenar un virrei...

El Crac del 1929 i la Gran Depressió

Causes del Crac Borsari

• Creixement de la producció agrària i industrial, més gran que la demanda, que provoca crisis de sobreproducció.
• Inversions especulatives generalitzades: el crèdit bancari es va invertir en borsa, donant lloc a una bombolla especulativa.

El Dijous Negre

El 24 d'octubre, conegut com a Dijous Negre, milions d’accions es van oferir a la venda amb una demanda gairebé nul·la. El 29 d'octubre es van posar a la venda milers d’accions més.

La Gran Depressió: Conseqüències

Cinc conseqüències principals:

1. Destrucció de l’estalvi: molta gent es va arruïnar, provocant una reducció dràstica del crèdit, el consum i la inversió.
2. Enfonsament dels bancs: els préstecs sense retornar

En les societats preindustrials o de l'antic règim predominava una agricultura de subsistència i una indústria artesana poc desenvolupada. Tenien poca capacitat de compra, mitjans de transport lents i existència de duanes. El desenvolupament de la indústria moderna va ser impulsat per transformacions en la demografia, l'agricultura, les formes de producció manufacturera, banca, comerç i transports. Va ser un procés revolucionari. Aquest procés es va iniciar a Lancashire, Anglaterra, en el segle XVIII, es van concentrar nombroses fàbriques tèxtils i siderúrgiques. S'anomena revolució industrial britànica. Es va crear un mercat mundial. Aquesta primera revolució industrial va tenir lloc entre 1780 i 1850. Es va caracteritzar per...

Causes

Motius Econòmics:

El món cristià d'occident consumia una gran quantitat d'espècies (pebre, canyella, clau, nou, moscada, ginebre) i productes de luxe (seda, perfums, perles, ivori). Aquestes mercaderies procedents de la Xina, Índia, etc., arribaven al Pròxim Orient per terra (ruta de la seda) o per mar. Al Pròxim Orient, els àrabs venien aquests productes als venecians, els quals els tornaven a vendre, al seu torn, als mercaders de diversos països europeus. La intervenció d'aquests intermediaris encaria força el preu final. A més, a mitjans del segle XV, els turcs van conquerir la ciutat de Constantinoble i es van apoderar de l'Imperi Bizantí establint l'Imperi Otomà. Aquest fet va interrompre bona part de les rutes comercials...

Expansió de la Unió Europea

• 1958: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos
• 1973: Dinamarca, Irlanda, Regne Unit
• 1981: Grècia
• 1986: Espanya, Portugal
• 1995: Àustria, Finlàndia, Suècia
• 2004: Txèquia, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia
• 2007: Bulgària, Romania
• 2013: Croàcia

Organització Política

• Rei: Cap d'estat i representant
• Parlament: Fa lleis i governa
• Divisió de poders: Legislatiu, judicial, executiu

Poder Legislatiu

Aprova lleis, controla el poder executiu, aprova pressupostos, elegeix president. 350 diputats elegits per sufragi universal, renovació cada 4 anys.

Elecció del Congrés

Cada comunitat autònoma designa un senador, el poble elegeix al senat.

Poder Executiu

Reglamenta...

La Prosperitat als Estats Units

Ascens Econòmic

Després de la Primera Guerra Mundial, els Estats Units es van convertir en la primera potència econòmica mundial, passant de ser un país amb deutes a ser el principal creditor en només quatre anys. Aquesta època, coneguda com a "Prosperity", va ser un període d'esplendor per al país. Es va produir un augment dels salaris i del consum privat, i les famílies nord-americanes van poder adquirir automòbils i electrodomèstics, donant lloc al fenomen conegut com a "American way of life" (model de vida americana).

Creixement Urbà i Industrial

Les ciutats van experimentar un gran creixement, amb un augment significatiu de la construcció. En aquest cicle de guanys econòmics (big business), es...