Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Diferències Ètniques i Socials: Anàlisi de la Segregació i Integració

Ciències socials6,01 KB

Diferències Socials i Ètniques: Anàlisi i Impacte

Les diferències socials i ètniques són fenòmens complexos que han estat objecte d'estudi en la sociologia. Mentre que Karl Marx no les va tenir en compte en absolut, fet que va contribuir al fracàs de la seva teoria a l'URSS, Max Weber sí que les va incloure dins de l'ordre polític, reconeixent la seva importància en l'estructura social.

Característiques de les Diferències Ètniques

Les diferències ètniques es defineixen per una sèrie de trets distintius:

  • Llengua: És el motiu principal de distinció. Fins i tot Tomàs d'Aquino va afirmar que una llengua diferent implicava una ètnia diferent.
  • Religió: També és una diferència cultural important, com ara a Egipte amb els coptes.
...
Continua llegint "Diferències Ètniques i Socials: Anàlisi de la Segregació i Integració" »

L'Antic Règim: Societat, Economia i Pensadors

Ciències socials7,93 KB

La Societat i l'Economia a l'Antic Règim

Les Manufactures i la Indústria Tradicional

Les manufactures eren establiments subvencionats, impulsats per l'Estat (a l'Europa continental) o d'iniciativa privada (a Anglaterra), on s'elaboraven determinats articles de luxe. A la indústria tradicional hi havia una producció artesana, d'origen medieval, controlada pels gremis, unes agrupacions d'artesans de la mateixa professió, que controlaven el volum de producció, les tècniques utilitzades i els preus de venda. Després es va començar a estendre el treball domèstic, que consistia en el fet que un artesà comerciant distribuïa la matèria primera i facilitava els instruments de treball necessaris a una família pagesa perquè pogués elaborar...

Continua llegint "L'Antic Règim: Societat, Economia i Pensadors" »

Crisi del 29: Causes, Conseqüències i Polítiques

Ciències socials2,63 KB

De la Crisi Borsària a la Depressió

L'enfonsament de la borsa va afectar la banca, que va deixar de recuperar bona part dels crèdits que havia concedit. Els bancs que van sobreviure van limitar la concessió de crèdits, amb la qual cosa moltes empreses van veure com s'eixugaven les seves possibilitats de liquiditat i van fer suspensió de pagaments.

Aquesta crisi empresarial va fer caure les inversions. La crisi típica de sobreproducció des del començament del 1929 va fer caure els preus en disminuir la demanda. La baixada dels preus va afectar especialment el sector agrari. Això va provocar la fallida de la banca i de moltes empreses.

Conseqüències socials de la depressió

La classe treballadora: Els treballadors de la indústria i...

Continua llegint "Crisi del 29: Causes, Conseqüències i Polítiques" »

El Segle XIX: Imperialisme, Colonialisme i Lluites Ideològiques

Ciències socials6,43 KB

Causes de l'Imperialisme al Segle XIX

Causes Econòmiques:

Recursos naturals, primeres matèries. Gran Bretanya ja no era la primera potència. Es necessitaven recursos i es buscaven fora del país. Això era una iniciativa privada que es feia amb diners públics per aconseguir colònies, beneficiant la burgesia.

Causes Demogràfiques:

Excés de població. A Gran Bretanya, el 1870, hi va haver una gran crisi del sistema capitalista: sobreproducció i excés de població (més persones que llocs de treball). La sortida eren les colònies.

Causes Polítiques:

Tenir colònies donava prestigi.

Causes Culturals:

Relacionat amb la Segona Revolució Industrial, hi havia un afany aventurer. Existien associacions elitistes amb molts diners que es dedicaven...

Continua llegint "El Segle XIX: Imperialisme, Colonialisme i Lluites Ideològiques" »

Societat Industrial Segle XIX: Burgesia i Moviment Obrer

Ciències socials3,63 KB

Segle XIX: Societat Industrial i Canvis Socials

Al segle XIX, les fàbriques, la burgesia dels negocis i la indústria van tenir com a escenari principal la ciutat. El primer país a experimentar aquest canvi va ser el Regne Unit. Londres era la ciutat més poblada del món i el seu creixement es va deure a l'èxode rural i a l'elevada natalitat.

Tipus de Societats al Segle XIX

Societats rurals tradicionals: població dedicada al camp, van continuar existint sense gaires canvis en algunes zones dels països industrials.

Societats rurals evolucionades: l'activitat principal era l'agricultura de mercat o comercial. Apostaven per la tecnificació agrícola amb l'objectiu d'augmentar la productivitat.

Societats urbanes: eren les que ja havien experimentat...

Continua llegint "Societat Industrial Segle XIX: Burgesia i Moviment Obrer" »

Reis Catòlics: Política Exterior, Matrimonis i Inquisició

Ciències socials4,48 KB

Política Exterior dels Reis Catòlics

Els Reis Catòlics van desenvolupar dues estratègies principals en la seva política exterior:

  • Una meditada política matrimonial dels seus fills amb monarques o hereus de corts europees.
  • Intervencions militars de conquesta al Mediterrani, especialment a la península italiana i al nord d'Àfrica per part d'Aragó, mentre que Castella es va bolcar cap a l'Atlàntic.

Matrimonis dels Fills dels Reis Catòlics

La política matrimonial va ser clau per establir aliances i assegurar la successió. A continuació, es detallen els matrimonis dels seus fills:

Isabel, Princesa d'Astúries

Isabel es va casar primer amb l'infant Alfons de Portugal. Després de la seva mort, es va casar amb Manuel I de Portugal, cosí del...

Continua llegint "Reis Catòlics: Política Exterior, Matrimonis i Inquisició" »

Transformació socioeconòmica a Espanya i Catalunya (segles XIX-XX)

Ciències socials4,38 KB

Demografia

Espanya i Europa

El creixement demogràfic a Espanya era més lent que a Europa. Mentre que a la Unió Europea la natalitat es reduïa, també ho feia la mortalitat. A Espanya, la natalitat era baixa i la mortalitat alta.

Factors com la fam, les epidèmies (còlera) i les guerres (carlines, Cuba) van contribuir a aquesta situació. Es va produir una emigració important cap a Argentina, Brasil i Cuba (especialment de catalans). A partir de 1885, la mortalitat es va normalitzar lentament. A finals del segle XIX i principis del XX, es va produir una migració del camp a les ciutats i del centre a la perifèria. Espanya continuava sent un país majoritàriament agrari.

Economia

Agricultura

Espanya

L'agricultura espanyola era principalment...

Continua llegint "Transformació socioeconòmica a Espanya i Catalunya (segles XIX-XX)" »

El Segle XIX a Catalunya: Liberalisme, Agricultura i Canvis Socials

Ciències socials3,55 KB

Introducció al Segle XIX

El període comprès entre 1833 i 1875 marca la implantació del liberalisme, també conegut com la revolució burgesa, i la liquidació de l'Antic Règim.

Evolució Econòmica: L'Agricultura

Durant el segle XIX, l'estructura econòmica va experimentar canvis, tot i que l'agricultura va mantenir un paper predominant:

  • 1797: Sector primari (65%), sector secundari (13%), sector terciari (22%)
  • 1860: Sector primari (63%), sector secundari (17%), sector terciari (19%)
  • 1900: Sector primari (65%), sector secundari (17%), sector terciari (18%)

L'agricultura va ser, amb diferència, el sector més important i el que generava més ocupació. El creixement del sector industrial va ser poc significatiu. Durant la Gran Depressió, es va...

Continua llegint "El Segle XIX a Catalunya: Liberalisme, Agricultura i Canvis Socials" »

Transformació Social: Burgesia i Proletariat al XIX

Ciències socials3,51 KB

Dissolució dels estaments privilegiats

Les lleis del segle XIX van imposar la igualtat jurídica, on tothom era tractat igual, des de les classes més baixes a les més altes. Així, tots passaven a ser ciutadans.

Les diferències socials continuaven presents, ja que ara, la classe social era determinada pel seu nivell econòmic.

La noblesa es va veure afectada per les supressions que la beneficiaven, la qual cosa li va comportar pèrdues d'alguns dels seus privilegis. A més a més, es van anular els drets nobiliaris. Malgrat això, va continuar mantenint-se en el respecte social.

El clero també es va veure afectat per privatitzacions de propietats. A més, les lleis d'exclaustració van fer que molts convents quedessin buits, que els seus béns...

Continua llegint "Transformació Social: Burgesia i Proletariat al XIX" »

Ferrocarril i Moviment Obrer a l'Espanya del Segle XIX

Ciències socials3,63 KB

El Ferrocarril a Espanya: Impacte i Crisi

El Ferrocarril i el Mercat Interior

Construcció de la Xarxa Ferroviària

Es van construir 5.108 km de via, traçant-se, entre altres, les línies següents:

  • Madrid-Alacant (1858)
  • Sevilla-Cadis (1861)
  • Barcelona-Saragossa (1862)
  • Madrid-Irun (1864)

Crisi Financera (1866-1873)

Aquest període va estar marcat per la paralització de la construcció, davant l'evidència de l'escassa rendibilitat de les inversions ferroviàries. L'explotació de les línies va posar al descobert que els ferrocarrils produïen uns beneficis molt escassos, i el valor de les accions ferroviàries es va desplomar.

Efectes del Ferrocarril en l'Economia Espanyola

  • Va consolidar una estructura radial de la xarxa amb centre a Madrid, dificultant
...
Continua llegint "Ferrocarril i Moviment Obrer a l'Espanya del Segle XIX" »