Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Antic Règim i Revolució Industrial (S. XVI-XVIII)

Ciències socials3,72 KB

Monarquia Absoluta (S. XVI-XVIII)

La monarquia absoluta va ser una forma de govern en què el poder suprem requeia en una persona, el rei, que va dominar Europa des del segle XVI fins al segle XVIII. Els límits del poder del monarca eren:

  • La resistència dels diversos poders locals.
  • La manca d'un control eficaç per part dels reis.
  • La necessitat de l'aprovació de les assemblees representatives.

Per governar eficaçment, els reis van:

  • Controlar els seus territoris.
  • Cooperar amb els qui tenien el poder.
  • Crear nous funcionaris per afermar el seu poder local.
  • Buscar l'aliança dels poderosos (noblesa i clergat).

Malgrat els seus esforços, la noblesa i el clergat van continuar sense pagar impostos i la justícia no era impartida exclusivament pel rei.

Els

...
Continua llegint "Antic Règim i Revolució Industrial (S. XVI-XVIII)" »

Aspectes Fonamentals de la Revolució Industrial

Ciències socials3 KB

Revolució Agrícola: Canvis i Conseqüències

Una sèrie de transformacions en l'agricultura van fer que la producció canviés notablement. L'aparició del sistema de rotació de conreus, conegut com a sistema Norfolk, va substituir el guaret. També es van introduir nous mètodes de sembrada (com els de Jethro Tull), noves eines (l'arada de Rotherham, trilladores mecàniques), nous conreus (patates, blat de moro, etc.) i nous fertilitzants.

Aquest canvi en la manera de conrear també va anar lligat al tancament de les terres comunals, que van passar a ser privades mitjançant les Lleis de Tancament (Enclosure Acts). Això va provocar que petits pagesos o els petits propietaris que tenien el dret d'utilitzar-les, haguessin de convertir-se en...

Continua llegint "Aspectes Fonamentals de la Revolució Industrial" »

Península Ibèrica Segle XI: Regnes Cristians i Al-Àndalus

Ciències socials5,25 KB

Mapa 4: Península Ibèrica al Segle XI

Regnes Cristians i Al-Àndalus: Orígens

El mapa objecte de comentari és un mapa polític, ja que mostra les fronteres entre diferents estats. El tema principal són les fronteres i els territoris ocupats per Al-Àndalus, el Regne de Lleó, el Regne de Castella, el Regne de Navarra, el Regne d'Aragó, Sobrarb, Ribagorça i els Comtats Catalans durant les primeres dècades del segle XI.

Distribució Territorial al Segle XI

L'espai geogràfic representat és la Península Ibèrica, la qual apareix dividida en diversos territoris:

Al-Àndalus: Extensió i Ciutats Clau

Al-Àndalus ocupava la major part de la Península, estenent-se pel sud i l'est. Els musulmans dominaven la majoria del territori, incloent-hi...

Continua llegint "Península Ibèrica Segle XI: Regnes Cristians i Al-Àndalus" »

Evolució del Transport Interior a Espanya: Ferrocarrils i Carreteres

Ciències socials2,25 KB

La construcció d'una xarxa de comunicacions i de transports interior era fonamental per abaratir el cost de l'intercanvi de mercaderies. El mitjà que va evolucionar el transport interior va ser el ferrocarril. Al 1844 es va iniciar una legislació ferroviària que establia una amplada de via superior a l'europea. La legislació va estimular la inversió d'alguns capitals autòctons, però no va tenir èxit. L'any 1855 només s'havien construït trams curts (BCN-Mataró). Aquest retard era degut a la manca d'iniciativa de capitals i a l'endarreriment del país. Durant el bienni progressista, el govern va aprovar la llei de ferrocarrils que oferia incentius importants als inversors i va propiciar una primera fase de construcció de la xarxa...

Continua llegint "Evolució del Transport Interior a Espanya: Ferrocarrils i Carreteres" »

Impacte de la Colonització Americana a Castella

Ciències socials2,74 KB

Conseqüències Econòmiques

Ingressos i Explotació

Els nous territoris americans van representar una font d'ingressos important per a Castella, especialment per a la Corona. Els colonitzadors van cercar fonts de recursos estables i van exigir a la corona la concessió de terres i mines. Per treballar les terres es va establir el sistema d'encomienda (grups d'indígenes que treballaven pels colonitzadors i pagaven tributs a canvi de protecció, subsistència i ensenyament religiós). Les mines eren propietat reial i la corona en concedia l'explotació a canvi de la cinquena part del mineral que se n'extreia. A partir del 1540, es va establir el sistema de mitas, que obligava els indígenes per mitjà d'un sorteig a treballar a les mines a canvi...

Continua llegint "Impacte de la Colonització Americana a Castella" »

Moviment Obrer: Socialisme Utòpic, Marxista i Anarquisme

Ciències socials3,29 KB

Bases Ideològiques del Moviment Obrer

El Socialisme Utòpic

El socialisme utòpic es caracteritzava per:

  1. Petites comunitats amb propietat col·lectiva.
  2. Un Estat benefactor, protector de les experiències col·lectives.
  3. Economia destinada a satisfer les necessitats de cada comunitat.
  4. Tàctica política pacífica.
  5. Organització social igualitària: totes les persones amb els mateixos drets en petites comunitats autosuficients.

Exemples de Socialisme Utòpic

  • Charles Fourier: Odiava l'empresa industrial capitalista, que segons ell provocava l'explotació. Proposava la formació de cooperatives anomenades falansteris.
  • Robert Owen: Fundà a Indiana (EUA) una comunitat ideal, New Harmony.
  • Étienne Cabet: Defensava la supressió de la propietat privada i el
...
Continua llegint "Moviment Obrer: Socialisme Utòpic, Marxista i Anarquisme" »

Moviment Obrer, Marxisme i Anarquisme: Ideologies i Transició Demogràfica

Ciències socials5,43 KB

Moviment Obrer i Noves Ideologies

Les necessitats dels assalariats per defensar els seus drets van impulsar el moviment obrer. Primer s'organitza en associacions, després en sindicats o, en alguns casos, partits polítics. Apareixen noves ideologies: el socialisme utòpic, el marxisme i l'anarquisme, que critiquen els greuges econòmics del capitalisme i aposten per propostes socials igualitàries.

L'Anarquisme: Idees i Organització

L'Anarquisme (representat per Bakunin) proposa:

  • La revolució espontània.
  • La destrucció de l'Estat.
  • Una federació de federacions (no coactives).

Va tenir una gran extensió a Espanya. Rebutgen el govern (no entren en eleccions) i estan en contra de l'Estat. S'agrupen en sindicats (anarcosindicalistes) o en associacions....

Continua llegint "Moviment Obrer, Marxisme i Anarquisme: Ideologies i Transició Demogràfica" »

La Gran Guerra i la Democràcia: Conceptes Essencials

Ciències socials3,65 KB

La Gran Guerra: Causes i Context Històric

Causes del Conflicte Mundial

  • Reivindicacions territorials: Els Balcans i la regió d'Alsàcia i Lorena.
  • Rivalitat econòmica: Tensions entre Alemanya i el Regne Unit.
  • Formació de blocs:
    • Triple Aliança: Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
    • Triple Entesa: França, Regne Unit i Rússia.

Expansió dels Blocs

  • A la Triple Aliança s'hi van unir Turquia i Bulgària.
  • A la Triple Entesa s'hi van unir Sèrbia, Bèlgica, Romania, Itàlia, entre d'altres.

La Pau Armada i els seus Efectes

L'Inici de la Pau Armada

Els Estats Units d'Amèrica (EUA) s'interessen per les Antilles, Amèrica i el Pacífic, amb la voluntat d'evitar la intervenció europea al continent americà.

Durant quaranta-tres anys, el continent europeu, amb...

Continua llegint "La Gran Guerra i la Democràcia: Conceptes Essencials" »

Història Contemporània: Imperialisme, Revolució Francesa i Crisi Econòmica

Ciències socials3,76 KB

L'Imperialisme: Domini Global i Causes

L'imperialisme és un sistema en el qual la cultura, la política i l'economia del món s'organitzen en funció del domini d'uns països sobre altres.

Causes de l'Imperialisme

  • Causes Econòmiques: Les indústries dels països industrialitzats van crear nous espais econòmics amb l'objectiu d'establir mercats per exportar la producció, obtenir mà d'obra barata i accedir a matèries primeres i energètiques.
  • Causes Ideològiques: La causa ideològica que defensa l'imperialisme és la superioritat de la raça blanca. Aquesta concepció racista va anar acompanyada de l'exaltació nacionalista dels països colonials que afirmaven la seva superioritat i deien que era un dret proclamar la seva cultura. L'Església,
...
Continua llegint "Història Contemporània: Imperialisme, Revolució Francesa i Crisi Econòmica" »

Industrialització a Espanya al Segle XIX: Tèxtil, Mineria i Siderúrgia

Ciències socials3,55 KB

El Procés d'Industrialització a l'Espanya del Segle XIX

Al llarg del segle XIX, el conjunt de l'Estat espanyol, exceptuant les zones industrialitzades de Catalunya i del País Basc, presentava mostres d'un greu endarreriment econòmic respecte dels països més desenvolupats d’Europa.

La Indústria Tèxtil Cotonera a Catalunya

Entre 1832 i 1833, es va instal·lar al carrer Tallers de Barcelona la fàbrica Tèxtil Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia, la primera que va utilitzar una màquina de vapor a Espanya. A Catalunya, el desenvolupament de la indústria tèxtil cotonera va créixer amb força a partir del 1841 i es va mantenir molt activa fins al 1857.

Primera Etapa: Expansió i Grans Fàbriques

Entre 1844 i 1850, es van construir al...

Continua llegint "Industrialització a Espanya al Segle XIX: Tèxtil, Mineria i Siderúrgia" »