Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Adam Smith i les causes de l'imperialisme: impacte i conseqüències

Ciències socials4,8 KB

Adam Smith

És qui representa millor els canvis en el pensament econòmic. En les seves obres defineix la nació com a lloc d'intercanvi. La riquesa d'una nació depèn del treball realitzat pel conjunt de les classes socials i la riquesa serà més gran com més s'asseguri la llibertat d'emprendre iniciatives econòmiques i d'intercanviar productes. El liberalisme econòmic considera que es donin les condicions següents:

  • la supressió de les regulacions, llei de l'oferta i la demanda, la llibertat d'ocupació i la limitació del paper de l'estat.

Les causes de l'imperialisme:

Raons demogràfiques: La població d'Europa es va doblar. El continent estava superpoblat tot i que van abandonar uns 40 milions de persones.

Raons econòmiques: La necessitat...

Continua llegint "Adam Smith i les causes de l'imperialisme: impacte i conseqüències" »

La Fi dels Imperis Colonials i el Naixement de Nous Estats

Ciències socials3,14 KB

La Fi dels Imperis Colonials: Causes i Vies

Causes del Procés Descolonitzador:

  1. Feblesa de les metròpolis (G.B. i França afeblides per la 2a Guerra Mundial).
  2. Impacte de la 2a Guerra Mundial (metròpolis no invencibles), guerrilles experimentades i aparició del nacionalisme exacerbat.
  3. França i G.B. esdevenen potències de segon ordre.
  4. L'URSS i EUA s'oposen al colonialisme.
  5. Creació de l'ONU (dret a la lliure autodeterminació dels pobles).
  6. Sorgiment d'un nou moviment polític alternatiu (no-alineament als dos grans blocs).
  7. Ideologia d'alliberament nacional (Negritud (lluita per la independència) i Moviment PAN (Panafricanisme i Panislamisme)).

Processos de Descolonització:

  • Procés negociat i pactat: negociar la independència entre la metròpoli
...
Continua llegint "La Fi dels Imperis Colonials i el Naixement de Nous Estats" »

Transformació Econòmica i Social a Espanya al segle XIX

Ciències socials5,35 KB

Demografia a Espanya al segle XIX

Durant el segle XIX, la població europea va créixer. A Espanya, però, aquest creixement va ser més lent a causa d'una alta taxa de mortalitat provocada per guerres civils, un escàs creixement industrial i epidèmies. Entre 1797 i 1877, el creixement va ser similar al d'Europa, però més lent, i es va produir una disminució de la població activa en el sector primari, mentre que els sectors secundari i terciari van créixer.

Canvis a l'agricultura

La modernització de la terra era difícil a causa d'un sistema de propietat en mans de la noblesa i l'església, que no invertien en maquinària, adobs ni millores. Les terres eren cultivades per arrendataris, que pagaven amb part de la collita i impostos. Les...

Continua llegint "Transformació Econòmica i Social a Espanya al segle XIX" »

L'Estat del Benestar i Altres Esdeveniments del Segle XX

Ciències socials3,46 KB

Model econòmic de l'Estat del Benestar

L'Estat del benestar varia d'un país a un altre, però les societats industrials han proporcionat una gran quantitat dels seus recursos a les necessitats públiques. L'Estat del Benestar es va crear amb la finalitat de disminuir la pobresa i l'exclusió social en els països desenvolupats. El govern, per complir aquest Estat de Benestar, té com a objectiu reduir les desigualtats mitjançant l'aportació de subvencions de determinats béns i serveis per tal de cobrir les necessitats bàsiques. Depenent dels impostos que pagui la societat, hi hauran més o menys serveis.

Des del punt de vista marxista, l'Estat del Benestar es va promoure/crear per evitar revolucions socialistes i comunistes.

L'Estat de Benestar...

Continua llegint "L'Estat del Benestar i Altres Esdeveniments del Segle XX" »

Coexistència Pacífica i Conflictes: Anàlisi de la Guerra Freda

Ciències socials2,44 KB

Coexistència Pacífica i Conflictes durant la Guerra Freda

Es formen els blocs, però hi ha pau: coexistència pacífica (canvis d'actitud).

Els dirigents canvien i les guerres disminueixen. Khruixov surt com a secretari i denuncia els crims d'Stalin. Desestalinització. Pensava que es podia fer revolució sense guerra.
Als EUA, els canvis són més lents. El 56 puja com a president Eisenhower, que allunya del govern els anticomunistes. Kennedy puja el 60: canvi perquè elimina pobresa i discriminació.
Fan reunions els presidents. Es presenten davant el món que arriben a un acord basat en la no agressió perquè la lluita era per veure qui tenia més armes i saben que no arribarien a cap lloc. Parlen per primera vegada i comença un període
...
Continua llegint "Coexistència Pacífica i Conflictes: Anàlisi de la Guerra Freda" »

La Descolonització: De 1945 a 1994

Ciències socials2,35 KB

La Fase Inicial (1945-1954)

En acabar la Segona Guerra Mundial, les colònies asiàtiques i les del Pròxim Orient van ser les primeres a començar el moviment descolonitzador. L'Índia era el territori colonial més important de l'imperi britànic, i hi havia dos grans moviments a favor de la independència: el Partit del Congrés i la Lliga Musulmana. L'any 1945, el govern britànic va accedir a negociar la independència, que es va produir al 1947 i que va donar lloc a la creació de dos països: l'Índia i el Pakistan. Les derrotes militars de França i Holanda van crear un buit de poder a les respectives colònies asiàtiques d'Indoxina i Indonèsia, i van mirar de restablir el domini colonial. Holanda va concedir la independència a Indonèsia,...

Continua llegint "La Descolonització: De 1945 a 1994" »

Globalització, Proteccionisme i el Moviment de Resistència Global

Ciències socials1,85 KB

Globalització, Proteccionisme i Moviments Socials

Proteccionisme Econòmic: Definició i Objectius

El proteccionisme econòmic és el contrari del liberalisme econòmic. És un sistema en el qual l'Estat imposa impostos addicionals (aranzels) a través de les duanes per tal que els productes importats augmentin de preu. L'objectiu és fomentar la compra de productes nacionals i protegir la indústria local.

Moviment de Resistència Global (MRG)

El Moviment de Resistència Global (MRG) és un moviment format per diversos col·lectius de tot el món, com ara sindicats, anarquistes, intel·lectuals d'esquerra, ecologistes o grups desfavorits. Aquests acusen el sistema econòmic d'injust. S'oposen a la globalització i al capitalisme, exigint un control...

Continua llegint "Globalització, Proteccionisme i el Moviment de Resistència Global" »

La societat valenciana del segle XV: Entre l'Edat Mitjana i el Renaixement

Ciències socials2,34 KB

La societat valenciana del segle XV

Entre l'Edat Mitjana i el Renaixement

L'Europa del segle XV es mou a cavall entre l'Edat Mitjana i el Renaixement. L'estructura de la societat es basa encara en el model feudal, però es desenvolupa notablement la burgesia, una classe social que no tenia obligacions feudals, que vivia majoritàriament a les ciutats i que estava formada per comerciants, artesans, metges, advocats i petits terratinents. A més a més, des del segle XII s'havien creat diferents universitats arreu d'Europa. L'alta cultura deixava d'estar exclusivament als monestirs, i es feia accessible a una part de la burgesia, que trobava en la literatura una font d'entreteniment i diversió. La Universitat de València es va fundar al començament...

Continua llegint "La societat valenciana del segle XV: Entre l'Edat Mitjana i el Renaixement" »

Formació i Organització Territorial de la UE

Ciències socials3,78 KB

Formació i organització territorial de la UE

Després de la II Guerra Mundial, es va buscar evitar un altre conflicte. Hi va haver un enfrontament entre França i Alemanya pel control del Sarre. Els pares de la CEE van ser Robert Schuman (ministre d'Afers Exteriors francès) i Jean Monnet (economista francès). Això va portar a la creació de la CECA (1951), que va obtenir bons resultats i es va ampliar a tots els sectors econòmics.

TRACTAT DE ROMA (1957): es va crear la CEE (Comunitat Econòmica Europea) i la CEEA (Comunitat Atòmica).

Per entrar a la UE cal ser un estat europeu i complir els criteris de Copenhaguen (1993):

  • Criteri polític: Institucions estables que garanteixin la democràcia, estat de dret, respecte als drets humans i protecció
...
Continua llegint "Formació i Organització Territorial de la UE" »

Divisions territorials i entitats administratives

Ciències socials3,68 KB

Terme municipal. Territori que administra un ajuntament

Entitat d’àmbit territorial inferior al municipi (EATIM). Organisme d’administració local que es pot constituir en municipis on hi ha diversos pobles. Donar el permís per constituir aquestes entitats és una competència de cada comunitat autònoma.

Alcalde pedani. Autoritat local elegida pels veïns d’una EATIM.

Estatut d’autonomia. Document institucional bàsic d’una comunitat autònoma, que especifica, entre altres aspectes, les competències assumides per la comunitat. Ha de ser aprovat per la majoria absoluta del Congrés dels Diputats i, en alguns casos, per referèndum popular.

Departament. Divisió territorial de França, creada el 1790, i que va servir de model a la posterior...

Continua llegint "Divisions territorials i entitats administratives" »