Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Les bases de l'Antic Règim

La pervivència de la societat estamental

La societat estamental estava dividida en tres estaments: el clero, la noblesa i els plebeus o tercer estat. Aquest últim era un grup nombrós on hi havia totes les persones que tenien algun ofici, des de llauradors fins a comerciants.

Aquesta organització es basava en la desigualtat legal, social i econòmica. El clero i la noblesa eren els privilegiats, i tenien drets i privilegis i no pagaven impostos. El seu poder provenia de l'acumulació de terres, ocupacions, càrrecs, etc.

Per últim, hi havia el tercer estat, que era el poble baix. Aquests no tenien cap privilegi i havien de pagar tots els impostos. En el segle XVIII representava el 85% de la població. El pes d'aquest...

Els pobles preromans:

Els fenicis van iniciar els seus viatges per la Mediterrània entorn de l'any 1000 aC i van ser els primers en arribar a la costa de la península a mitjan segle IX aC. La majoria de les seves colonies eren petites factories, situades en tossals propers a la costa, que tenien com activitat més destacada el comerç. Les seves principals aportacions a les cultures indígenes van ser la generalització del ferro, la creació de factories per a salar i conservar el peix, la construcció de salines i noves tècniques per utilitzar la ceràmica. Una de les aportacions més importants va ser la introducció de l'escriptura alfabètica. La seva ciutat més important podem dir que va ser Cartago.

Els ibers:

Es coneix per aquest nom...

1. La Revolució Industrial

1.3 La nova font d'energia

El vapor i la màquina de vapor es converteixen en la nova font d'energia. S'aprofita l'aigua dels rius com a força motriu i posteriorment el vapor. La màquina de vapor, patentada per James Watt el 1769, utilitza la combustió de carbó.

1.4 Nous transports

Abans de la revolució industrial:

• Xarxa de comunicacions escassa, lentitud i càrrega reduïda.
• Terrestres:
  • Camins en mal estat.
  • Carro i diligència moguts per animals de tir.
• Navegació marítima i fluvial: força del vent.

Revolució dels transports (el vapor):

• Transport de mercaderies, matèries primeres i passatgers.
• Millora dels camins i construcció de canals fluvials.
• Vagonetes tirades per animals.
• Aplicació del vapor als transports: locomotora

Transformacions econòmiques i socials (s XVIII)

4.1 Creixement demogràfic a causa de la introducció de conreus nous (patata, blat de moro) i noves tècniques de conreu (com veurem a la revolució agrícola) i la reducció de la mortalitat catastròfica (fam, epidèmies)

Indústria tradicional i manufactures

• La família pagesa és la unitat de producció bàsica: consum quotidià i elaboració de productes i objectes per ús propi
• Producció artesana a les ciutats controlada pels gremis: volum de producció, tècniques i preus, escàs marge de beneficis
• L'augment de demanda progressiva de les colònies facilita el treball domèstic i escapa del control dels gremis: el comerciant distribueix la matèria primera i les eines necessàries a una família

Mecanització i Sistema Fabril

La Indústria Cotonera

Tractats de Pau de la I Guerra Mundial: Conferència de París

Els 14 punts de Wilson

Al gener de 1918, el president nord-americà Wilson va exposar els 14 punts, els seus objectius eren:

• La supressió de la diplomàcia secreta
• La llibertat de navegació i de comerç internacional
• La reducció d'armaments
• El desmembrament dels vells imperis
• El reconeixement del dret a la independència a les minories ètniques i lingüístiques dels pobles que formaven aquests imperis
• La creació d'una Societat de Nacions, basada en la igualtat entre els estats al marge de la seva potència.

França era la més perjudicada per la destrucció causada pel conflicte, exigia que Alemanya pagués reparacions de guerra i que fos desmembrada.

La Conferència de París (1919-

L'Imperi Rus

Durant el segle XIX, Rússia, que ja havia ocupat el nord d'Àsia, es va dirigir cap a Turquestan. A partir del 1880, van construir el ferrocarril Transsiberià. Tant Rússia com el Regne Unit mantenien disputes sobre Pèrsia i terres frontereres de l'Índia. Manxúria va originar el xoc amb el Japó, que va provocar la guerra russojaponesa (1904-1905), en la qual Rússia va ser derrotada.

L'Imperi Britànic

L'Índia va constituir l'objectiu preferent del colonialisme britànic a Àsia. La Companyia Britànica de les Índies Orientals va anar ocupant gran part del territori, amb el suport del govern britànic. La companyia va ser suprimida i l'Índia va passar a dependre de la corona, governada per mitjà d'un virrei. L'expansió...

L'Imperi Austrohongarès i l'Imperi Rus al segle XIX

1. L'Imperi Austrohongarès

L'Imperi Austrohongarès reunia territoris que van agrupar la dinastia dels Habsburg, els arxiducs austríacs i emperadors del Sacre Imperi. Hi havia una gran diversitat ètnica, cultural i religiosa. L'imperi tenia dos grans centres: Àustria, de cultura alemanya, i Hongria, de cultura magiar. Al Congrés de Viena va néixer una Confederació Germànica dirigida per Àustria.

L'imperi va ser governat per Francesc Josep I, i va organitzar l'imperi en dos regnes: Àustria (on predominava la població alemanya, però a l'interior hi havia pobles no alemanys) i Hongria (que comprenia també Eslovènia, Croàcia i Transsilvània). Àustria i Hongria tenien lleis, govern...

De la Ciutat als Espais Urbans

Ciutat al Món Actual

Població gran amb alta densitat demogràfica, amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població treballant a l'agricultura. Per a la definició de ciutat es tenen en compte els criteris de població, densitat de població o estatut legal, tot i que aquests criteris poden variar entre països.

Revolució Industrial i Ciutat

La Revolució Industrial va tenir un fort impacte a les ciutats, ja que aquesta acumula capital, innovació, mà d'obra, mercat i infraestructures. Amb el procés d'industrialització s'inicia també la revolució urbana, el creixement poblacional i el nombre de ciutats, les xarxes urbanes i un canvi de la seva imatge i funcionalitat.

Revolució Industrial i