Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Els Visigots a Hispània: Regne, Assentament i Unificació

Ciències socials2,71 KB

Pobles germànics i la seva penetració al món romà

Començament de les grans immigracions germàniques al segle III, que van desbordar les fronteres de l'Imperi en els segles IV i V.

A Hispània, la primera irrupció de pobles germànics (vàndals, sueus i alans) es produeix l'any 409, culminant amb l'aparició dels visigots l'any 414.

Els visigots al sud de les Gàl·lies i nord d'Hispània

Foedus del 418 pel qual els visigots s'assenten al sud de les Gàl·lies mitjançant el sistema de l'hospitalitat militar.

Els visigots formen un regne autònom dins de les fronteres romanes, convertint-se en aliats dels emperadors romans (Regne visigot de Tolosa).

Desintegració de l'Imperi Romà i Regne Visigot a Hispània

  • 476: Desaparició de l'Imperi Romà
...
Continua llegint "Els Visigots a Hispània: Regne, Assentament i Unificació" »

Guerra de Successió i Reformes Il·lustrades a Espanya

Ciències socials5,07 KB

La Guerra de Successió Espanyola (1701-1714)

L'any 1700, Carles II va morir sense descendència. Felip d'Anjou (França) i l'Arxiduc Carles d'Habsburg (Àustria) eren els candidats al tron. França va rebre el suport de Castella i la resta de territoris de la península. Àustria va ser recolzada per la Gran Bretanya, Holanda, Portugal, Catalunya, Aragó i València.

A mitja guerra, quan l'emperador d'Àustria va morir, la Gran Bretanya, Holanda i Portugal van considerar que ja no tenia sentit lluitar. Van acordar amb França abandonar la guerra a canvi de cessions territorials. Aquests acords es van plasmar en els Tractats d'Utrecht i Rastatt.

La Resistència Catalana

Felip V va convocar les Corts per jurar les lleis. Hi havia un fort sentiment...

Continua llegint "Guerra de Successió i Reformes Il·lustrades a Espanya" »

L'economia i la societat a l'Antic Règim

Ciències socials6 KB

1. Una economia agrícola i senyorial

1.1. La propietat de la terra

L'agricultura era la font de riquesa més important. Una petita part es podia considerar de propietat privada.

Les altres terres estaven vinculades a un títol nobiliari, a l'Església o a la corona.

El conjunt de terres en mans d'un senyor rep el nom de senyoria territorial: constava de la reserva senyorial, que estava formada per les terres més productives que el senyor es reservava per a la seva explotació directa.

La resta del territori estava dividit en parcel·les anomenades masos.

1.2. Els drets senyorials

Els drets senyorials eren el conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors en virtut del domini que tenien sobre la terra.

Aquests drets provenien de l'explotació...

Continua llegint "L'economia i la societat a l'Antic Règim" »

Ciutadania, Inclusió i Drets: Evolució Històrica

Ciències socials2,96 KB

Ciutadania i Inclusió en l'Estat

El 1996, el filòsof alemany Jürgen Habermas va publicar un llibre (La Inclusió de l'Altre) on plantejava diverses maneres d'entendre la relació entre els ciutadans i l'Estat:

  1. Concepció liberal: Atribuïda sobretot a Carl Schmitt, manté una separació entre les llibertats civils i els drets polítics. Aquestes llibertats són garantides a tots els habitants, però els drets polítics només poden ser exercit pels ciutadans que formen part del grup etnocultural.

  2. Concepció republicana: Defensada pel mateix Habermas. En la tradició republicana, no hi hauria lloc per excloure cap col·lectiu social dels drets polítics. La ciutadania està intrínsecament lligada als procediments democràtics.

  3. Concepció comunitarista:

...
Continua llegint "Ciutadania, Inclusió i Drets: Evolució Històrica" »

De la Postguerra a la Gran Depressió: Causes i Conseqüències

Ciències socials3,84 KB

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

Les conseqüències van ser demogràfiques, com la pèrdua de vides, fet que va empitjorar l'economia. La destrucció de fàbriques i infraestructures també va afectar negativament l'economia, juntament amb la deflació de les monedes i l'augment dels preus. Es va produir un fort endeutament amb els EUA, que van concedir molts préstecs per a la reconstrucció. A Alemanya, es va patir una inflació galopant que la va portar a la fallida econòmica. Per solucionar-ho, els EUA van impulsar el Pla Dawes, mitjançant el qual Alemanya rebia diners per poder pagar a França i la Gran Bretanya, i aquests, al seu torn, als EUA. El comerç mundial es va desequilibrar: els països industrialitzats es van recuperar...

Continua llegint "De la Postguerra a la Gran Depressió: Causes i Conseqüències" »

Efectes de la Gran Guerra: Demogràfics, Econòmics i Polítics

Ciències socials3,46 KB

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial: Un Anàlisi Complet

Efectes Demogràfics de la Gran Guerra

Les pèrdues de vides humanes com a resultat de la guerra van ser molt elevades: hi van morir gairebé vuit milions de persones, sobretot alemanys, francesos i russos. A més, cal afegir-hi sis milions d’invàlids i un nombre molt alt d’esguerrats o mutilats i ferits. Cal tenir en compte la mortalitat per la manca d’aliments, per les condicions d’higiene nefastes i per l’epidèmia de grip de l’any 1918. L’elevada mortalitat va afectar especialment els homes mobilitzats, que tenien entre 20 i 40 anys, de manera que es va produir una disminució de la natalitat durant unes quantes generacions, anomenades generacions buides.

Impacte

...
Continua llegint "Efectes de la Gran Guerra: Demogràfics, Econòmics i Polítics" »

Impacte Econòmic i Social de la Primera Guerra Mundial

Ciències socials2,76 KB

Impacte de la Primera Guerra Mundial

Impacte Econòmic

França i Bèlgica van ser els països més afectats, ja que els combats més violents es van desenvolupar en el seu territori. Rússia i la regió fronterera entre Itàlia i Àustria també van patir greus danys.

Infraestructures: Els camps de conreu, la xarxa de ferrocarrils, ponts, carreteres, ports i altres infraestructures van ser devastats. Es van perdre vaixells, fàbriques i maquinària. Nombroses ciutats i pobles van ser totalment o parcialment arrasats.

Pont de Lieja arruïnatPont sobre el riu Mosa a Lieja (Bèlgica), arruïnat.Ciutat de Lille en ruïnesCiutat de Lille (França) desvastada.

Riquesa dels estats: La riquesa dels estats va patir un dramàtic descens: França va perdre més del 30%, Alemanya prop del 25%, el Regne Unit...

Continua llegint "Impacte Econòmic i Social de la Primera Guerra Mundial" »

Societat i Moviments Socials al Segle XIX: De l'Estament a la Classe

Ciències socials3,82 KB

Societat i Moviments Socials al Segle XIX: Transformació i Lluita

El procés de reforma agrària i el desenvolupament de la industrialització van donar lloc a la configuració d'unes relacions socials que van culminar en la desaparició dels estaments i en el sorgiment d'una societat de classes basada en el dret de propietat i en la igualtat davant la llei i la fiscalitat. Aquest nou model va permetre una major mobilitat social, ja fos per l'èxit en els negocis, per la carrera administrativa o per la carrera militar.

La supressió dels privilegis senyorials i de les categories jurídiques va comportar que les desigualtats i els enfrontaments de classes es manifestessin en el terreny econòmic. La riquesa va convertir-se en la categoria bàsica...

Continua llegint "Societat i Moviments Socials al Segle XIX: De l'Estament a la Classe" »

Conceptes Clau del Moviment Obrer i la Història Contemporània

Ciències socials3,55 KB

Anarquisme: Teoria i Principis

Teoria social que rebutja qualsevol institució que limiti la llibertat de l'home: Estat, Església, propietat privada. Principal representant: Bakunin. Proposa com a alternativa un nou ordre sense cap organització estatal, una societat lliure organitzada en comunes (petites comunitats autosuficients que produeixen tot el que és necessari per als integrants d'aquesta comunitat, on la propietat és col·lectiva. Són independents les unes de les altres i no hi ha administració superior que les organitzi). L'instrument proposat per aconseguir l'objectiu és la violència.

Ludisme: La Destrucció de Màquines (1820-1840)

Entre 1820 i 1840, les primeres manifestacions de descontentament obrer tenen un caràcter espontani....

Continua llegint "Conceptes Clau del Moviment Obrer i la Història Contemporània" »

Conceptes Fonamentals del Marxisme: Materialisme i Lluita de Classes

Ciències socials3,56 KB

Conceptes Fonamentals del Marxisme

1. Materialisme Històric: Interpretació de la Història

El Materialisme Històric és la investigació de les lleis que regeixen la història. Marx va tractar d'elaborar amb detall la seva filosofia de la història. Les seves obres fonamentals foren:

  • El Manifest Comunista
  • Formacions Econòmiques Precapitalistes
  • Contribució a la Crítica de l'Economia Política
  • El Capital

Aquesta interpretació es basa en els següents principis:

  1. En tota societat que es presenta en la història, la producció i la distribució dels productes origina la divisió en classes socials, segons com es produeix i de la forma com s'intercanvia allò que es produeix.
  2. La causa última de tot canvi social i de tota revolució política ha de
...
Continua llegint "Conceptes Fonamentals del Marxisme: Materialisme i Lluita de Classes" »