Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

Origen de la Primera Guerra Mundial

Bismarck va idear un sistema d'aliances entre Alemanya, Àustria i Rússia, al qual també es va associar Itàlia, i que pretenia aconseguir dos objectius: l'aïllament de França i el manteniment de l'equilibri als Balcans. En pujar al tron Guillem II, fet que va provocar la destitució de Bismarck, començà un nou període anomenat Pau Armada, que presenta dues característiques:

• Blocs militars: Les potències europees es van agrupar en dos blocs enfrontats. Alemanya, Àustria i Itàlia van signar la Triple Aliança; França, Rússia i la Gran Bretanya van formar la Triple Entesa.
• Cursa d'armament: El temor mutu va portar a una intensa cursa d'armament.

En aquest ambient de desconfiança i tensió, qualsevol...

Organització Econòmica i Social

Les activitats bàsiques de l'economia eren l'agricultura i la ramaderia, i se celebraven en mercats periòdics per intercanviar-hi productes.

Castella: Una Economia Ramadera

L'economia era fonamentalment ovina. La llana castellana va continuar sent el producte d'exportació principal i era enviada cap a Flandes i Anglaterra a través dels ports del Cantàbric.

Les ovelles necessitaven àmplies extensions de terra com a pastura. La monarquia es va inclinar per protegir els interessos ramaders i es van promulgar lleis que protegien la poderosa Mesta, l'organització que aplegava els ramaders castellans.

L'economia castellana va rebre l'impuls més gran a partir de la colonització d'Amèrica, perquè l'or i la plata...

Què era el Règim Senyorial?

El règim senyorial consistia en tres classes socials:

• La noblesa.
• El clergat.
• El tercer estat.

La noblesa i el clergat gaudien de nombrosos privilegis: jurídics, polítics i fiscals. El tercer estat tenia en comú la manca de drets i privilegis.

Composició del Tercer Estat

Dins del tercer estat hi destacava:

• Una burgesia reduïda de grans comerciants i grans arrendataris de terres.
• Unes classes mitjanes formades per funcionaris.
• Els grups més nombrosos: les classes treballadores urbanes i el camperolat.

Principis Generals de la Il·lustració

Tot i que la Il·lustració no va ser un moviment exclusivament filosòfic, ni es va desenvolupar al mateix nivell ni al mateix temps en tots els països europeus, aquest moviment...

L'Europa Medieval: De l'Imperi Carolingi al Feudalisme

Des de la desintegració de l'Imperi Carolingi, Europa estava formada per un mosaic de regnes i estats. Els elements comuns d'aquests estats van ser la religió cristiana i l'organització política, econòmica i social que es va adoptar: el feudalisme. Per aquest motiu, l'Europa medieval rep també les denominacions de Cristiandat i d'Europa Feudal.

Causes de la Inseguretat i Origen del Feudalisme

Després de la mort de l'emperador Carlemany, l'any 814, es va iniciar a Europa un període de gran inseguretat. Les seves causes principals van ser:

• Les lluites entre els successors de l'emperador.
• Els atacs dels musulmans a la Mediterrània.
• L'arribada d'una nova onada de pobles invasors:
  • Nòrmands

Les causes de la Primera Guerra Mundial

L'increment del colonialisme va produir una conflictivitat creixent entre les potències econòmiques, especialment pel control d'Àfrica, on es van produir diverses guerres. A les colònies, es van iniciar aliances entre països europeus per ajudar-se mútuament en el control dels seus territoris.

Rivalitat econòmica i mercats exteriors

Si Alemanya volia seguir creixent, havia de conquerir mercats exteriors. A finals del segle XIX, els productes alemanys estaven invaint el mercat britànic i eren percebuts com un perill. Es va començar a etiquetar els productes com "MADE IN GERMANY", ja que era necessari conquerir més mercats perquè aquest model fos rendible.

Nacionalisme i noves potències mundials

En...

El Regne d'Astúries i la resistència

Els pobladors es van refugiar a la serralada Cantàbrica, on es va formar un important focus de resistència contra els musulmans.

Expansió del Regne d'Astúries

El primer enfrontament entre cristians i musulmans va ser la batalla de Covadonga (Astúries). L'any 722, els nobles cristians liderats per Pelai van obtenir una important victòria contra les tropes musulmanes.

Durant els segles VIII i IX, els reis Alfons I i Alfons II van impulsar la repoblació de la vall del Duero per tal d'evitar les ràtzies o expedicions de saqueig musulmanes i amb la finalitat d'ampliar les àrees cultivables.

El Regne de Lleó

El monarca asturià Alfons III va aprofitar la debilitat dels musulmans i va continuar l'expansió...

Ideologies Socials i Revolució Industrial

Marxisme i Socialisme

El marxisme i el socialisme denuncien l'explotació dels treballadors i defensen la revolució obrera per destruir el capitalisme, la propietat privada i les classes socials. L'Estat assolirà la societat comunista després d'una dictadura del proletariat.

Anarquisme

Els anarquistes defensen l'acció revolucionària dels obrers industrials i treballadors del camp per destruir l'Estat i crear una societat col·lectivista, igualitària, sense déus, pàtria ni patrons.

Internacionalisme Obrer

Internacionalisme: Marx i Bakunin (s'assumeix que es refereix a Bakunin o un altre líder clau, ja que 'Ana' és ambigu) defensaven la seva unió per acabar amb el capitalisme i la societat de classes....

Conceptes Clau de l'Antic Règim i la Il·lustració

• Societat estamental: Divisió de la població en privilegiats (noblesa i clero), els quals posseïen la major part de la propietat territorial, no pagaven impostos i ocupaven càrrecs públics; i els no privilegiats (pagesos i burgesos) que pagaven forts impostos i estaven exclosos de l’activitat política.
• Economia senyorial: La Corona, la noblesa i l’Església eren titulars de les terres sobre les quals exercien jurisdicció i n’obtenien unes rendes.
• Absolutisme: Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern té un poder il·limitat.
• Centralització: Sistema monàrquic en què tot el territori constitueix una única estructura de caràcter

La Revolució Industrial Britànica

El sector capdavanter de la Revolució Industrial Britànica va ser el tèxtil, especialment el de les indianes (teles de cotó en pèl estampades). Cap a l'any 1700, la Gran Bretanya importava indianes mitjançant el putting-out system (treball a domicili). A partir de 1750, s'imposa el model de fàbrica.

La indústria tèxtil cotonera

Dins la indústria tèxtil cotonera distingim entre la indústria domèstica i la fàbrica. Es produeixen tant béns d'ús i de consum com béns d'ús de producció o d'equip.

Canvis de la Revolució Industrial

La Revolució Industrial i la industrialització van comportar els següents canvis fonamentals:

• Canvi tècnic: la mecanització dels processos.
• Canvi econòmic: l'aparició

L'estat i la globalització: factors que més han influït

Globalització de l'economia: perquè els capitals flueixen d'un país a un altre sense fronteres i configuren així balances globals. Noves tecnologies de la informació: permeten que la informació circuli per les xarxes. S'entén com a local o regional aquell territori que té una economia ben desenvolupada i una personalitat cultural i social ben diferenciada.

Tipus de regions

• Nacions sense estat
• Regions molt diferenciades
• Àrees urbanes o ciutats globals

La funció de l'estat actualment

• Distribueixen competències i riquesa, compliment de les lleis i la igualtat de drets i deures.
• Garanteixen la creació i el manteniment de les infraestructures.
• Coordinen la lluita contra el terrorisme