Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

El sistema polític del franquisme

Franco és nomenat Caudillo a finals de desembre del 1936. Aquest va governar la zona nacional com un campament militar, al principi a través d'una Junta Tècnica, i després amb un govern. El Decret d'Unificació d'abril del 1937 agrupava tots els adictes en un Partit Únic, FET i de les JONS, liderat per Franco, després d'apartar els antics dirigents que s'hi resistien.

Les Lleis Fonamentals

El franquisme no es va dotar d'una constitució. Franco va promulgar una sèrie de lleis, les Lleis Fonamentals:

• Fuero del Trabajo (1938)
• Ley de Cortes (1942)
• Fuero de los Españoles (1945)
• Ley de Sucesión (1947)
• Principios del Movimiento (1958)

El 1966 es van voler refondre en una paròdia de constitució, la Ley Orgánica

Elements de l'Estat Democràtic

Un estat és democràtic quan els ciutadans participen en les tasques del govern. La democràcia pot ser de dues maneres principals:

Democràcia Directa i Representativa

• Democràcia Directa: Els ciutadans, reunits en assemblea o mitjançant un referèndum, prenen decisions directament.
• Democràcia Representativa: Els ciutadans designen, per mitjà d'eleccions, aquells que exerciran la sobirania en el seu nom. Les persones elegides formen part del parlament, que elabora i aprova les lleis i elegeix el President del Govern.

Les Eleccions Democràtiques

Les eleccions han de complir requisits fonamentals per ser considerades democràtiques:

Requisits de les Eleccions

1. Han de ser lliures: Els ciutadans han de poder presentar-

Isabel de Castella i la Monarquia Autoritària

La monarquia autoritària es caracteritza per un control absolut del territori i de tots els mecanismes de l'Estat. Per poder assolir aquest control, va basar el seu poder en la creació de diferents organismes:

• Reial Audiència: amb l'objectiu de controlar la justícia i fer-la més eficaç.
• Consells consultius: tenien la funció d'assessorar els monarques. Els seus components eren escollits i pagats per la Corona, per tal de garantir-ne la fidelitat.
• Exèrcit regular: exèrcit permanent format per mercenaris (a sou) pagats pel rei.
• Hisenda reial: encarregada de recaptar impostos perquè la monarquia pogués mantenir tot el nou aparell burocràtic i l'exèrcit.
• Cos de funcionaris: per facilitar les

La Industrialització: Definició i Multicausalitat

La Industrialització és el fenomen que va ocórrer a Anglaterra entre els segles XVII i XIX, i que posteriorment es va estendre a altres països d’Europa, provocant canvis socials i econòmics profunds. Aquest procés va ser l'origen de gran part de l'estructura socioeconòmica actual.

Aquest canvi es considera un procés de multicausalitat, basat principalment en tres fenòmens interrelacionats:

1. Revolució Demogràfica

Aquest canvi es caracteritza per una alta taxa de natalitat (TN) i una alta taxa de mortalitat (TM), que inicialment mantenia la població estancada a causa de les malalties i les guerres.

Etapes de la Revolució Demogràfica

• Etapa Industrial (c. 1750): La TN es manté alta,

La Nova Societat Industrial i les Classes Socials

Les diferències socials ja no s’establien per naixement sinó per riquesa. La vella societat estamental va donar lloc a la societat de classes, estructurada en dos grans grups: la burgesia i el proletariat.

La Burgesia: Propietaris i Model Social

La burgesia era la propietària de les indústries i els negocis. Es dividia en tres nivells:

• Gran burgesia: Formada per banquers, rendistes i propietaris de fàbriques.
• Burgesia mitjana: Formada per professionals liberals, funcionaris i comerciants.
• Petita burgesia: Formada per empleats i botiguers.

Aquest grup era el centre de la vida social. Vivien en grans habitatges i es van imposar com el model social a imitar.

El Proletariat: La Mà d'Obra Industrial

El...

L'Antic Règim (Segles XVII-XVIII)

Concepte històric utilitzat per definir el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que van caracteritzar aquests segles.

Pilars de l'Antic Règim

• Societat estamental: Rígida i basada en el privilegi.
• Monarquia absoluta: Concentració total del poder en el monarca.
• Economia: Basada principalment en l'agricultura i la ramaderia.

La Societat Estamental

Forma d'organització de l'Antic Règim. Es dividia en el clergat, la noblesa i el poble pla (o Tercer Estat). Dues característiques fonamentals:

1. Immobilitat vertical: Dificultat per canviar d'estament.
2. Privilegis: Exempció d'impostos i lleis especials per als estaments superiors.

Estructura Social Interna i Món Rural

El món era bàsicament rural, i...

El Barroc: Estil i Context Històric

El Barroc es caracteritza per la irregularitat i la complexitat del seu estil, i comprèn tot el segle XVII i part del XVIII.

Art i Poder

Els arquitectes construïen mansions que reflectissin el poder immens dels monarques absoluts, com el Palau de Versalles. L'Església catòlica comprava obres d'art religioses per decorar els temples i, així, contrarestar els espais dels protestants, que no tenien imatges.

Característiques del Moviment

• Formes: Ús de línies còncaves i convexes.
• Llum i color: Utilitzats per crear formes i volums.
• Realisme: Destinat a sorprendre i emocionar l'espectador.
• Teatralitat: Enfocada a captar sentiments i sensacions.

Arquitectura Barroca

L'arquitectura barroca es caracteritza per la llibertat...

Glossari de Termes Històrics Fonamentals

Conceptes Polítics i Estructurals

• Constitució: Llei fonamental d'un estat. Recull els drets dels ciutadans, la forma de govern, la relació entre poders i l'organització de les institucions.
• Estructura federal: Estat format per diverses entitats territorials que tenen una certa capacitat d'autogovern, però que depenen de l'estat central per a les funcions principals.
• Metròpoli: Estat colonitzador en relació amb les seves colònies.
• Veto: Capacitat d'algunes persones, estats o institucions per oposar-se a una decisió o impedir la promulgació d'una llei.
• Vitalici: Que pot exercir un càrrec fins la mort.
• Estat coixí: Estat independent que esmorteeix possibles conflictes entre les potències que té

1. La Transformació Agrària Liberal al Segle XIX

1.1. La Consolidació de la Propietat Privada de la Terra

Es va emprendre una reforma agrària liberal, l'objectiu de la qual era l'alliberament de les terres de les traves que posava l'Antic Règim al desenvolupament de la propietat privada i de l'economia de mercat. Les mesures principals van ser:

• L'abolició dels senyorius i els drets jurisdiccionals.
• La desvinculació de la propietat privada.
• La desamortització de les terres en mans de l'Església i els ajuntaments.

La terra va passar a ser venuda i comprada lliurement.

1.2. Els Efectes de la Reforma Agrària

L'abolició dels senyorius i dels drets jurisdiccionals no va significar la pèrdua de drets sobre la terra per als antics senyors; la majoria...