Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Secundària

Europa Medieval: Demografia, Agricultura i Ciutats (S. IX-XIII)

Ciències socials2,81 KB

Creixement demogràfic i canvis agrícoles

Entre els segles IX i XIII hi va haver un creixement constant de la població europea. Es van habitar nous territoris (les temperatures van ser més moderades), fet que va beneficiar l'agricultura.

Al voltant de les noves àrees agrícoles van néixer nombrosos nuclis de població. En aquesta època es van introduir en l'agricultura una sèrie d'innovacions tècniques que van millorar la quantitat i la qualitat de les collites:

  • La rotació triennal dels cultius.
  • L'ús de noves arades de ferro i de rodes.
  • La selecció de llavors i la utilització de cavalls.

Les ciutats medievals

El creixement demogràfic, les collites abundants i la fi de les invasions van permetre que augmentés la població de les ciutats...

Continua llegint "Europa Medieval: Demografia, Agricultura i Ciutats (S. IX-XIII)" »

Inicis del Segle XX: Conflictes, Revolucions i Canvis

Ciències socials4,24 KB

Inicis del Segle XX: Conflictes i Revolucions

L'Expansió Colonial i les Seves Conseqüències

Al segle XIX, arran de la Revolució Industrial, les potències europees van necessitar primeres matèries. Per aquest motiu, van buscar nous territoris: les colònies. Els objectius eren:

  • Establir relacions comercials.
  • Aconseguir punts estratègics militars.
  • Disposar de matèries primeres abundants i barates.

Aquests territoris es van convertir en imperis colonials, com els de Gran Bretanya i França. A finals del segle XIX, el Japó i els EUA també van entrar en aquesta dinàmica.

Rivalitats i la Primera Guerra Mundial

L'aparició de rivalitats econòmiques i territorials (expansionistes) entre les potències europees van ser causes llunyanes de l'esclat...

Continua llegint "Inicis del Segle XX: Conflictes, Revolucions i Canvis" »

El colonialisme i la Primera Guerra Mundial

Ciències socials4,11 KB

PRIMER APARTAT: El colonialisme

1. Causes del colonialisme

Països avançats:

Àfrica i Àsia

Econòmiques:

Els europeus cercaven nous mercats i volien comprar primeres matèries a baix preu.

Demogràfiques:

A Europa hi havia un excés de població. El colonialisme va permetre que molts europeus emigressin a les terres dominades.

Polítiques:

Els estats poderosos volien controlar les zones d'interès econòmic i estratègic.

Ideològiques:

El nacionalisme conservador defensava el dret que uns pobles en manessin uns altres, ja que havien de dur a terme una missió civilitzadora.

2. Tipus de colònies

Colònia d'explotació:

Eren les més freqüents. El país dominador (metròpoli) explotava econòmicament el territori ocupat (colònia) i el governava.

Colònia

...
Continua llegint "El colonialisme i la Primera Guerra Mundial" »

Revolució Industrial: Causes, Conseqüències i Impacte a Catalunya

Ciències socials6 KB

La Revolució Industrial: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

L'increment de la població va provocar un augment de la demanda d'aliments i l'alça dels preus agrícoles. Per estimular la producció, les lleis aprovades van fer que les propietats senyorials passessin a ser propietats privades. Pel que fa a les tècniques de conreu, la innovació fonamental va ser la supressió del guaret i la seva substitució per plantes farratgeres (sistema Norfolk).

  • Es va iniciar una mecanització progressiva de les tasques agrícoles.
  • Un altre element bàsic de transformació va ser la introducció de nous conreus.
  • Les primeres màquines utilitzaven força humana i, posteriorment, energia hidràulica.
  • La font d'energia que va revolucionar la producció
...
Continua llegint "Revolució Industrial: Causes, Conseqüències i Impacte a Catalunya" »

L'Organització Colonial i els Grans Imperis del Segle XIX

Ciències socials2,85 KB

Organització Colonial: Tipus i Estructures

L'organització colonial es va manifestar principalment en tres tipus de territoris, cadascun amb característiques i relacions diferents amb la metròpoli:

Colònies d'Explotació: Característiques

Les colònies d'explotació eren territoris destinats principalment a l'aprofitament econòmic. Els colonitzadors s'apropiaven de les terres per crear grans plantacions o per explotar jaciments de coure, or i diamants. Els propietaris eren majoritàriament europeus que utilitzaven mà d'obra indígena amb salaris molt baixos. A més, la metròpoli mantenia un monopoli estricte sobre l'explotació i el comerç de la colònia.

Colònies de Poblament: Migració i Autonomia

Les colònies de poblament eren aquelles...

Continua llegint "L'Organització Colonial i els Grans Imperis del Segle XIX" »

Imperialisme Europeu: Repartiment d'Àfrica i Àsia (Segle XIX)

Ciències socials3,06 KB

La Colonització d'Àfrica al Segle XIX

La Cursa per Àfrica: Projectes i Rivalitats

Aquest nou tipus de colonització es va dur a terme sobre el continent africà, escassament poblat al segle XIX (amb només 10 milions d’habitants). La rivalitat entre potències europees va ser clau:

  • Un projecte britànic pretenia connectar el nord de l'Àfrica amb el sud mitjançant el ferrocarril.
  • El projecte francès pretenia exercir el seu domini en una àmplia franja que s’estenia d’est a oest, des d’Algèria, dominant el nord (Marroc i Tunísia) fins al Sudan.
  • A més de la rivalitat Anglaterra - França, s’hi va afegir Bèlgica amb l’exploració del Congo (encarregada per Leopold II).
  • Més endavant, els comerciants alemanys es van instal·lar a
...
Continua llegint "Imperialisme Europeu: Repartiment d'Àfrica i Àsia (Segle XIX)" »

Restauració Europea, Revolucions i Revolució Industrial: Anàlisi i Transformacions (1814-1855)

Ciències socials4,91 KB

1. L'Europa de la Restauració (1814-1815)

Després de reposar als monarques als seus trons, les quatre potències vencedores (Àustria, Prússia, Rússia i Gran Bretanya) van remodelar el mapa europeu. El 1814 es va acordar el retorn de França a les seves fronteres i la divisió de l'Imperi Napoleònic. A Viena es van establir els principis ideològics de la Restauració: legitimitat, negació de la sobirania nacional, equilibri entre les grans potències i dret d'intervenció. Amb aquesta finalitat, es va crear la Santa Aliança el 1815, un tractat d'ajuda mútua entre els monarques absolutistes davant de qualsevol amenaça de revolució liberal.

La força del liberalisme i el nacionalisme es va demostrar en tres grans onades revolucionàries

...
Continua llegint "Restauració Europea, Revolucions i Revolució Industrial: Anàlisi i Transformacions (1814-1855)" »

Classes Socials i Moviment Obrer al Segle XIX

Ciències socials2,57 KB

La Situació de les Classes Mitjanes i Baixes

La Difusió de les Classes Mitjanes

L'evolució econòmica i social dels països més industrialitzats va portar a l'aparició d'una àmplia classe mitjana. Anaren creixent al llarg dels segles XIX i XX, i va sorgir com un grup heterogeni.

Els Obrers

Els obrers treballaven a les fàbriques a canvi d'un salari. Se'ls va anomenar proletariat. Les despeses quotidianes consumien tot el salari i no podien estalviar.

Els Camperols

La majoria de la població treballava en l'agricultura:

  • Al nord i a l'oest, els camperols eren petits propietaris.
  • Al sud d'Europa, els camperols, coneguts com a jornalers, cobraven un sou escàs i tenien una vida miserable.
  • Al centre i a l'est d'Europa, els camperols patien la pitjor
...
Continua llegint "Classes Socials i Moviment Obrer al Segle XIX" »

Etapa Napoleònica: Conseqüències i Moviments Socials

Ciències socials5,1 KB

L'Etapa Napoleònica: Conseqüències

Les conseqüències polítiques van consistir en la fi de la monarquia absoluta i l'auge del liberalisme polític burgès.

  • Nació: Conjunt de ciutadans amb drets.
  • Sobirania nacional: El poder està en mans de la nació.
  • Separació de poders.
  • Sufragi: Dret a votar.
  • Constitució: Norma fonamental d'un estat.

Les conseqüències socials van ser la fi de la societat estamental i la instauració de la igualtat legal, fiscal i política.

L'Europa de la Restauració

El 1814, després de la derrota de Napoleó, els monarques absoluts es van reunir al Congrés de Viena per a crear un nou mapa d'Europa i mantenir l'absolutisme.

La Santa Aliança intervenia en qualsevol estat governat pels liberals per a restablir l'absolutisme....

Continua llegint "Etapa Napoleònica: Conseqüències i Moviments Socials" »

La Societat Industrial: Classes i Lluites Obreres

Ciències socials3,44 KB

Aparició de la societat de classes

Igualtat jurídica, desigualtat real

La Revolució Francesa va suprimir els privilegis de la noblesa i el clergat. La nova societat industrial es va basar en la igualtat jurídica (tots els homes podien accedir a llocs públics segons els mèrits), tot i que les dones seguien per sota dels homes. La població es va dividir en classes. Van desaparèixer els estaments, distingint entre classe alta, mitjana i baixa.

Decadència de l'aristocràcia

L'aristocràcia europea va perdre preeminència social quan es van suprimir els drets feudals. Va començar a vendre terres, però els aristòcrates van continuar ocupant càrrecs més prestigiosos (política, justícia, exèrcit). Els fills dels aristòcrates empobrits...

Continua llegint "La Societat Industrial: Classes i Lluites Obreres" »