Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Dret

La separació de poders

La separació de poders: permet preservar la llibertat i organitzar el sistema polític.

La teoria dels tres poders de Locke

Locke formula la teoria dels tres poders i en diferencia:

• Poder legislatiu: Està en la societat a través del Parlament, el qual té el deure de protegir els drets naturals.
• Poder executiu: Té com a finalitat complir amb la llei política, i està en mans del rei.
• Poder federatiu: Té com a finalitat les relacions internacionals, i està en mans del rei.

Segons Locke, el rei regna però no governa.

L'oposició a l'abús de poder

Locke considera que el poble pot suportar moltes coses, però hi ha un límit. En el cas que l'Estat sobrepassi aquest límit, el govern ha de ser dissolt. Es poden donar 3 circumstàncies...

La Llibertat Ideològica i Religiosa (Art. 16 CE)

Llibertat Ideològica

La llibertat ideològica té una faceta interna i una externa.

Tenim dret a configurar i mantenir unes conviccions personals les quals fonamenten una determinada posició ètica. Les conviccions són les idees fonamentals a les quals cada individu està profundament adherit i que creen la seva pròpia singularitat; són permanents. S'exclouen les meres opinions, que es defensen mitjançant l'Art. 20 CE.

Faceta Interna i Protecció

Cada individu pot conservar les seves conviccions, prohibint que pugui ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences. No és una prohibició absoluta. Cap individu s'ha de veure obligat a adherir-se a una ideologia aliena (STC...

El dret i les seves fonts

El dret és el conjunt de principis i normes jurídiques que regulen la convivència de les persones d'una comunitat i que són obligatòries.

Fonts del dret

• Lleis: normes escrites.
• Costum: norma no escrita.
• Principis generals del dret: fonaments per a la creació de normes jurídiques.

Constitució i ordenament jurídic

La Constitució és la base de l'ordenament jurídic espanyol, i totes les altres normes l'han de respectar.

Tipus de lleis

• Llei orgànica: desenvolupa el contingut dels drets de la Constitució. S'aprova per majoria qualificada segons el procediment corresponent.
• Llei ordinària: aprova o modifica matèries no reservades a la llei orgànica; requereix majoria simple.

Normes amb rang de llei

• Reial decret legislatiu:

La institució parlamentària a Catalunya té els seus fonaments en l'edat mitjana. Aquests fonaments foren les assemblees de pau i treva i la Cort comtal.

Les assemblees de pau i treva

En els seus inicis, la pau de Déu era el dret de refugi de les persones i els béns dins el territori protegit de trenta passes al voltant de l'església, anomenat sagrera. La treva era la suspensió de les guerres i dels conflictes violents en uns períodes determinats.

Les assemblees de pau i treva foren:

• Promogudes per l'estament eclesiàstic.
• Assumides pel poder sobirà (els comtes de Barcelona).

L'objectiu era fer desaparèixer o, com a mínim, assegurar períodes d'interrupció de les contínues rapinyes i guerres entre senyors feudals, així com establir un...

Organismes Clau de les Nacions Unides (ONU)

4.1. L'Assemblea General

Formada per representants de tots els estats membres (1 vot per país). Distribueix les seves tasques en sis comissions.

• Pren les decisions per majoria simple.
• Requereix 2/3 de vots favorables per a temes considerats importants.

4.2. El Consell de Seguretat

La seva missió és mantenir la pau i la seguretat internacional. Les seves decisions són d’obligat compliment.

Composició del Consell de Seguretat

Format per quinze membres:

• Cinc membres permanents amb dret de veto: Xina, Estats Units (EUA), Rússia, França i Regne Unit.
• Deu membres elegits per l’Assemblea General, que es renoven cada dos anys.

4.3. La Secretaria de l’ONU

Encapçalada pel Secretari General (mandat de 5 anys)...

El camí cap a la Constitució d'Andorra

Camí cap a la Constitució:

1. El Consell General va aprovar una reforma que reconeix Andorra internacionalment com un Estat, establint la separació de poders i la separació de competències entre els comuns i el Consell General.
2. Creació de la parròquia d’Escaldes-Engordany (1978): Aquest canvi va representar que el nombre de consellers passés de 29 a 28; per tant, hi ha més correspondència amb el que era el nucli d’Andorra.
3. Creació del Govern: L'executiu assumeix les competències que anteriorment pertanyien al Consell General. En aquell moment s'anomenava Andorra-Govern perquè el van crear els coprínceps. Malgrat que es van convertir en una mena d’executiu que administra la cultura i l’urbanisme,

Mesures dels Coprínceps durant la Crisi del 33

Els Coprínceps van prendre diverses mesures per imposar la seva autoritat:

• Mesura econòmica: Es van privar recursos econòmics al Consell General (CG) bloquejant un compte bancari a la Banca Fornesa de la Seu d'Urgell.
• Mesura militar: Els Coprínceps van utilitzar la força, fent entrar a Andorra un destacament francès per complir les seves ordres.
• Mesura política: Es va establir una data per a unes properes eleccions, on podien participar homes residents a Andorra majors de 25 anys.

Conseqüències de la Revolució del 33

1. Aconseguir el sufragi universal masculí.
2. Queda demostrat que, en cas de conflicte, els Coprínceps tenen prou força per imposar-se davant el Consell General.
3. Politització de

El Reglament Independent

Aquesta doctrina va arribar a Espanya durant l'època franquista, en la qual no hi havia Constitució (CE) i, per tant, no hi podia haver reserves a favor de llei. L'única cosa que hi havia eren unes lleis fonamentals que establien la regulació per llei. El que es va crear va ser la matèria reglamentària en l'àmbit de la relació especial de subjecció. Amb l'entrada en vigor de la CE, aquesta potestat reglamentària va minvar, perquè la Constitució reserva certes matèries a la llei i, per tant, aquestes no podran ser regulades per reglament.

Si en el camp de les matèries reservades a la llei hi ha una relació especial de subjecció, la llei continua tenint la potestat, però s'admet que no cal que reguli amb...

Els Estats Democràtics

La democràcia significa el govern del poble. Neix de la necessitat que els ciutadans prenguin part en les decisions del govern. Per considerar un estat democràtic, s'han de complir tres condicions essencials:

• La participació ciutadana.
• La separació de poders.
• L’existència d’un autèntic estat de dret.

La Participació Ciutadana

Tots els ciutadans i ciutadanes majors d’edat, independentment del sexe o la condició econòmica, han de poder votar. A més, s’han de garantir els següents aspectes electorals:

• Totes les persones i els partits que vulguin s’han de poder presentar a les eleccions.
• Tothom que es presenti podrà exposar el seu programa lliurement.
• Les eleccions s’han de celebrar periòdicament.
• S’ha de

Tipus d'Estat Democràtic segons la figura del Cap d'Estat

El Cap d'Estat té un paper representatiu (màxima representació d'un Estat) i tots els països en tenen un.

El Cap d'Estat pot ser:

• Monarquia: El Cap d'Estat és el Rei, que no és elegit, sinó que accedeix al càrrec per herència. El paper del rei no té cap poder efectiu, ja que no ha estat elegit pel poble.
• República: El Cap d'Estat és sempre elegit. La República pot ser:
  • Presidencialista: El president és Cap d'Estat i Cap de Govern (Exemple: EUA).
  • Semipresidencialista: El president no és el Cap de Govern, però en té certes funcions executives (Exemple: França).
  • No presidencialista: El Cap d'Estat té un paper similar al del rei (simbòlic) i no exerceix funcions de govern.

Les