Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Dret

Protecció Diplomàtica: Exigència del Compliment del DIP

Dret8,72 KB

Compliment Forçós del Dret Internacional Públic (DIP)

En el Dret Internacional Públic (DIP), no hi ha una jurisdicció obligatòria general i només excepcionalment existeixen mesures de coerció institucional. No obstant això, hi ha algunes mesures que tenen com a objectiu l'aplicació forçosa del dret:

  • Mesures d'autotutela
  • Mesures de reacció col·lectiva

Mesures d'Aplicació Forçosa

Són mesures de pressió previstes al DIP (general o particular) que actuen sobre la voluntat del subjecte que ha infringit una norma amb l'objectiu d'aconseguir-ne el compliment.

Tipologia de Mesures

  • Protecció diplomàtica
  • Mesures d'autotutela
  • Mesures institucionals

La Protecció Diplomàtica

És una institució jurídica basada en normes consuetudinàries que...

Continua llegint "Protecció Diplomàtica: Exigència del Compliment del DIP" »

Relació entre Dret Internacional Públic i Dret Intern a Espanya

Dret16,97 KB

Relacions del DIP amb els drets interns: aplicació ordinària

L'aplicació del Dret Internacional Públic (DIP)

Contínuament hi ha remissions entre el DIP i els drets interns, no només a l'Estat espanyol sinó a tots els estats. És a dir, hi ha referències entre el DIP i la norma interna, i a la inversa també. La Constitució Espanyola, quan parla dels tractats internacionals, està fent referència al DIP. Algunes sentències, fins i tot del Tribunal Internacional de Justícia, parlen d'obligacions erga omnes o fan remissions al DIP.

  • Els principals encarregats d'aplicar les normes del DIP són els Estats, tant en l'àmbit internacional com en l'àmbit intern, la qual cosa es coneix com a aplicació descentralitzada.

Principi de supremacia

...
Continua llegint "Relació entre Dret Internacional Públic i Dret Intern a Espanya" »

Notarialitat i Ius Commune: El Notari com a Fedatari Públic

Dret4,88 KB

Conceptes Clau del Dret Medieval

Dret Feudal

Dret promulgat a Itàlia pels poders polítics germànics en el moment en què es recupera el Corpus Iuris Civilis.

Ius Commune

Cita permanent a les fonts documentals o literàries de les quals s'extreu la informació.

La Notarialitat i el Ius Commune

Una de les grans aportacions del Ius Commune és que els documents que materialitzen les institucions jurídiques del dret civil són molt més complets i perfectes que en èpoques passades. La notarialitat és conseqüència d'aquesta aplicació.

És la introducció d'una manera de treballar i de redactar molt més rigorosa en aquell moment. El màxim exponent de la notarialitat és la figura del notari.

El Notari: Fedatari Públic

El notari no és un simple...

Continua llegint "Notarialitat i Ius Commune: El Notari com a Fedatari Públic" »

Diccionari de Conceptes Polítics, Institucions i Organitzacions Internacionals

Dret3,36 KB

Conceptes Fonamentals de la Política i l'Estat

Sistemes Polítics i Formes de Govern

Absolutisme

Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern té un poder il·limitat.

Sistemes Polítics

És la plasmació organitzativa d'un conjunt d'interaccions estables a través de les quals s'exerceix la política en un context determinat.

Democràcia

Forma d'organització de grups de persones la característica predominant de la qual és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres.

Dictadura

És una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu.

República

És un estat o un país dirigit per persones de la ciutat (no per un monarca hereditari)....
Continua llegint "Diccionari de Conceptes Polítics, Institucions i Organitzacions Internacionals" »

Les Fonts del Dret: Origen i Jerarquia de les Normes

Dret2,92 KB

Les fonts del dret són l'origen de les normes jurídiques i indiquen quina d'aquestes s'ha d'aplicar en cada cas concret.

Fonts internes del dret

Els drets i obligacions es regulen per:

  • Les disposicions legals i reglamentàries de l'Estat:
    • La llei: És la norma dictada per l'autoritat competent amb les degudes formalitats de caràcter comú, justa, estable i prou promulgada.
    • La Constitució: És la norma que ocupa la posició suprema.
    • Els convenis col·lectius.
    • Les lleis orgàniques: Es vol destacar la importància de les matèries que es regulen en aquesta classe de lleis.
    • Lleis ordinàries: Totes aquelles aprovades per les Corts Generals que no tinguin el caràcter d'orgàniques.
    • Reglament: Són normes jurídiques de rang inferior a la llei, dictades
...
Continua llegint "Les Fonts del Dret: Origen i Jerarquia de les Normes" »

El Marmessor (Albacea): Funcions, Classes i Remuneració en Dret Successori

Dret3,06 KB

L’Execució de l’Última Voluntat

7.3. El Marmessor (Albacea). Classes

És l’executor de l’última voluntat. Persona designada pel causant per a donar al cabal relicte el destí previst (art. 429).

Caràcters del Càrrec

  • És un càrrec voluntari (d’acceptació voluntària). Si bé, un cop acceptat, no pot excusar-se sense justa causa apreciada pel jutge (429-4).
  • Personalíssim: els marmessors no poden delegar les seves funcions si no han estat nomenats expressament per ells (426-1.3).
  • Retribuït: pertany als:
    1. Marmessors universals (el 5% del valor de l’actiu hereditari líquid).
    2. Particulars que siguin comptadors/partidors (el 2% dels béns objecte de partició).
  • Temporal (429-13): ha de complir-se en els terminis fixats pel causant i no
...
Continua llegint "El Marmessor (Albacea): Funcions, Classes i Remuneració en Dret Successori" »

Derecho laboral

Dret6,21 KB

2.Delimitació de l’objecte.

- Pressupòsits substantius I. Perspectiva normativa (art. 1.1 TRLET): Text refós de la llei de l’estatut dels treballadors.

Els pressupòsits substantius son els requisits o condicions per identificar una prestació laboral, é sa dir, segons quines condicions es donguin, podrem identificar si es tracta d’una prestació laboral, o no.

A) Voluntarietat. Tota prestació que sigui obligatòria no es laboral per definició (el servei militar, participació en la taula electoral...)

  • Exclusió de prestacions personals obligatòries.

B) Retribució (salarial). Hi ha d’haver una retribució

  • Estable.
    • Amb altres trets formals.

C) Dependència o subordinació.  A partir d’aquí entrem en les característiques típicament

...
Continua llegint "Derecho laboral" »

Dret del Treball: Objecte, Fonts i Aplicació de les Normes Laborals

Dret27,65 KB

Objecte del Dret del Treball

Les exclusions serien un pressupòsit adjectiu, i les definiríem com mandats del legislador que determina que certs treballs no són treball laboral. L'article 1.3 ET és el fonament jurídic que enumera els treballs que no són considerats treballs laborals. Les exclusions Constitutives són les que s'exclouen per mandat legislatiu, com per exemple els funcionaris.

1. Exclusions Constitutives

Les exclusions declaratives confirmen una realitat derivada dels pressupostos substantius. Per exemple, segons l'article 1.3 b) ET les prestacions personals obligatòries, c) l'activitat que es limiti, pura i simplement al desenvolupament del càrrec de conseller o membre dels òrgans de l'administració en les empreses que...

Continua llegint "Dret del Treball: Objecte, Fonts i Aplicació de les Normes Laborals" »

Regulació Ambiental d'Activitats i Desafiaments Costaners

Dret12,89 KB

Prevenció i Control Ambiental d'Activitats

La Llei autonòmica 20/2009 regula la prevenció i control de les activitats econòmiques.

Finalitats de la Llei 20/2009

Les finalitats d'aquesta llei són:

  • Assolir un nivell alt de protecció de les persones i del medi ambient en conjunt, per a garantir-ne la qualitat de vida, mitjançant els instruments necessaris que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar la contaminació i fer un ús eficient dels recursos i de les matèries primeres.
  • Afavorir un desenvolupament sostenible mitjançant un sistema d'intervenció administrativa ambiental que harmonitzi el desenvolupament econòmic i social amb la protecció del medi ambient.
  • Contribuir a fer efectius els criteris d'eficiència i servei a la
...
Continua llegint "Regulació Ambiental d'Activitats i Desafiaments Costaners" »

Planificació Territorial i Urbanisme a Catalunya: Guia Completa

Dret25,27 KB

Planificació Territorial i Urbanisme

L'urbanisme i l'ordenació del sòl és competència exclusiva de les comunitats autònomes. A Catalunya hi ha 2 lleis que fan referència a l'urbanisme i l'ordenació del sòl/territori. La primera (Llei de política territorial, 1983, Ordenació del territori, defineix els plans territorials) i la segona (Llei d'urbanisme, 2012, defineix els plans urbanístics).

Definició de Pla: És un model de com m'agradaria que fossin les carreteres, tenint en compte la situació actual, per poder planejar com serà aquest territori en el futur. És un model físic del territori que ordenen, del territori urbanístic.

Tipus de Plans d'Ordenació del Sòl

Hi ha 2 tipus de plans d'ordenació del sòl:

1. Plans Territorials

...
Continua llegint "Planificació Territorial i Urbanisme a Catalunya: Guia Completa" »