Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Dret

La Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió de sobiranies, un procés que s'anomena integració europea. L'eina fonamental per aconseguir-ho han sigut els tractats, acords internacionals que vinculen les nacions signants per a l'acompliment d'uns objectius determinats. La UE té un defensor del poble, el qual investiga allò que el poble demana i denuncia, o no, la situació.

Institucions de la UE

• Consell Europeu: format pels caps de govern o d'Estat dels països membres, és on s'adopten les decisions més importants.
• Parlament Europeu: òrgan legislatiu de la UE. És elegit cada 5 anys pels països membres amb un nombre de diputats proporcional a la població de cada país, i s'agrupen per grups polítics.
• Comissió Europea: òrgan executiu

Institucions Polítiques de la Unió Europea

1) Parlament Europeu: Òrgan Legislatiu

És l’òrgan de la UE que elabora i reforma lleis. Les seves funcions principals inclouen:

• Elaborar i reformar lleis.
• Aprovar la gestió dels pressupostos.
• Estudiar temes i problemes concrets.
• Controlar el Consell de la UE i la Comissió Europea.

Els membres del Parlament Europeu (eurodiputats) són elegits pels ciutadans de la UE, que voten cada 5 anys.

2) Consell Europeu: Orientació Política

Reuneix els caps d’Estat o de Govern dels estats membres, més el president de la Comissió Europea. Defineix l’orientació política i les prioritats generals de la UE, i estableix la política exterior i la de seguretat comunes.

3) Consell de la UE: Òrgan de Decisió

El Poder Judicial

Garantir el compliment de la llei per part de les institucions i els ciutadans. Aquesta funció es duu a terme amb independència i imparcialitat.

Jutjats i Tribunals del Poder Judicial

L'exercici de la potestat jurisdiccional s'atribueix als següents jutjats i Tribunals:

• Jutjats de Pau
• Jutjats de Primera Instància i Instrucció, del Mercantil, de Violència sobre la Dona, Penal, del Contenciós-Administratiu, Social, de Menors i de Vigilància Penitenciària
• Audiències Provincials
• Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes
• Audiència Nacional
• Tribunal Suprem

L'Administració General de l'Estat

És aquella Administració Pública, identificada amb el poder executiu, que, sota la direcció del Govern, té al seu...

Constitució Espanyola: norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol, de la qual deriva la validesa de la resta de normes. Constituïda el 6 de desembre de 1978.

Característiques:

1. Norma fonamental i suprema: cap altra norma la pot contradir i, a més, conté els principis bàsics d'organització de l'Estat i les seves institucions, així com els drets i deures fonamentals dels ciutadans.
2. Norma democràtica: ratificada mitjançant referèndum.
3. Norma rígida: la reforma de la constitució requereix d'un procediment excepcional i complex.
4. Norma escrita.

Separació de poders:

1. Poder legislatiu: recau en el parlament, assemblea representativa de la voluntat dels ciutadans expressada per mitjà d'eleccions, que s'encarrega d'aprovar les lleis.
2. Poder executiu:

Fonts Internes

- Les fonts internes són les pròpies de l’estat espanyol.

A. La Constitució (1978)

És la norma suprema i preval sobre la resta de lleis.

Contingut laboral:

• Drets fonamentals: fundar i afiliar-se a sindicats, vaga, no discriminació.
• Drets i llibertats dels ciutadans: treball, promoció, elecció de professió…
• Principis rectors de la política econòmica i social: realitzar polítiques destinades a la plena ocupació.

B. Disposicions Legals i Reglamentàries (LLEIS)

• Corts Generals (poder legislatiu)
• Lleis Orgàniques: regulen drets fonamentals i llibertats públiques, aproven els estatuts d’autonomia i la Llei General Electoral. S’aproven per majoria absoluta de votació (176 vots a favor).
• Lleis Ordinàries: regulen aquelles

1 La monarquia d'origen comú

- La monarquia absoluta s'autoproclama per elecció i voluntat de Déu igual que els seus hereus (arreu d'Europa), dret diví.

- Filmer justificava el dret diví, Déu concedí un poder diví a Adam, que deia que Adam tenia el poder total del primer varó descendent i amb la mort d'Adam aquest poder passava al seu descendent primer varó, i així successivament fins a l'època.

- Locke, al primer tractat de la seva obra del govern civil, va desmuntant i criticant punt per punt l'argument de Filmer. Al segon tractat, resum d'aquesta crítica, autèntic origen del poder polític. Com a contraargumenta Locke als arguments de Filmer?

1. Adam no tenia cap poder polític sobre els seus fills (tenia poder com a aparell, però...

Ordenament Jurídic

Conjunt de les normes jurídiques que estan vigents en un territori en un moment determinat.

La Constitució de 1978

La Constitució de 1978 és la norma més important de l'Estat. Va ser aprovada per les Corts Generals i ratificada mitjançant referèndum.

• És la norma suprema de l'ordenament jurídic (si hi ha una norma que la contradiu es considera inconstitucional i s'anul·la).
• És extensa: 169 articles.
• És rígida: molt difícil de modificar.

El Tribunal Constitucional s'encarrega de controlar que tota la normativa s'adeqüi a la Constitució.

Tractats Internacionals i Normativa UE

Espanya pot celebrar tractats pels quals s'atribueixi a una institució internacional l'exercici propi de competències derivades de la pròpia...

Què és el Dret?

El Dret és el conjunt de principis i normes que serveix per regular la convivència en una societat. És la facultat concedida per les normes jurídiques a una persona per fer alguna cosa o exigir una determinada conducta a una altra o unes altres persones.

Dret Públic i Privat

• Dret públic: Regula les relacions en què participen les diferents administracions públiques quan actuen exercint les funcions públiques que són l’objecte de la seva activitat.
• Dret privat: Regula les relacions que s’estableixen entre particulars. Cal tenir en compte que, a vegades, l’Administració també pot actuar com si es tractés d’un particular.

Fonts del Dret

• La llei: Norma d’abast general i d’obligat compliment.
• El costum: Forma

Estat Autonòmic: Característiques i Principis

L'Estat Autonòmic és un estat unitari de sobirania única, a diferència dels estats federals. No obstant això, s'han introduït institucions de tipus federal i elements federalitzants. Hi ha un pluralisme i diversitat d'autogovern de tipus polític i administratiu, excepte en l'àmbit judicial.

Les comunitats autònomes no formen part d'una reforma constitucional, només el Senat i el Parlament. La reforma constitucional modifica lleis a nivell estatal i no autonòmic.

Principis de l'Estat Autonòmic

• Principi d'unitat: La sobirania resideix a l'Estat espanyol (segons la Constitució en els seus articles fonamentals) i la unitat del territori és indissoluble (és a dir, la unitat del territori