Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Dret

Marc Jurídic dels Drets dels Infants

Fonaments Legals

• Internacional: Establert per la Convenció sobre els Drets de l'Infant (CDI), que Espanya ha ratificat com a estat membre de la UE.
• Constitucional: Qualsevol acció ha d'atenir-se al que la Constitució permet.

L'Estat espanyol és membre de la UE i de l'ONU, fet que té repercussions en matèria política i jurídica. La legislació a Espanya, tant estatal com autonòmica, no pot contradir la Declaració dels Drets Humans o qualsevol acord internacional que hagi ratificat.

Evolució Històrica i Fites Clau

• 1934: S'aprova per segona vegada la Declaració dels Drets dels Infants.
• 1946: El Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ONU) va recomanar reprendre la Declaració de Ginebra.
• 1959

Textos Descriptius

Els textos descriptius mostren com és una entitat en el moment en què s'observa i des del punt de vista de qui l'observa. Hi han dos tipus:

Tipus de Textos Descriptius

• Objectiu: L'emissor adopta una actitud imparcial sense voluntat de suscitar cap emoció en el receptor.
• Subjectiu: L'emissor parla del que li suggereix l'objecte que descriu. Sol ser amb finalitat estètica.

Gèneres de Textos Descriptius

• Retrat
• Caricatura
• Etopeia
• Prosopografia
• Topografia

L'Adequació

• El gènere lingüístic depèn de si és objectiu o subjectiu.
• La modalització: els recursos d'aquests són el lèxic valoratiu.
• Marques díctiques temporals: estableix diferències entre com és un lloc ara i com era fa temps.
• Marques díctiques personals: depèn del caràcter

Examen 1: Conceptes Fonamentals de Dret Històric

1. Divisió Territorial de la Marca Hispànica

La divisió territorial de la Marca Hispànica en districtes durant la monarquia carolíngia, després de la Reconquesta (711), va veure Catalunya dividida en comtats.

2. Assemblea Eclesiàstica i Política

Assemblea eclesiàstica que després passà a ser política. Intentava posar fi als continus conflictes entre el senyor i el vassall.

3. Tipologies Normatives de les Corts

• Constitucions: Iniciativa del rei.
• Capítol de Cort: Proposta feta per un o diversos braços i aprovada pel rei.
• Acte de Cort: Privilegi que el rei atorga i que les Corts poden demanar que la norma sigui general.

4. El Fuero Juzgo i el Dret Senyorial

El Fuero Juzgo és una obra de Ferran...

Fonts del Dret Laboral

Convenis Col·lectius

Els convenis col·lectius són acords escrits negociats entre representants de treballadors i empresaris per regular les condicions de treball i la convivència laboral. El dret a la negociació col·lectiva està reconegut per la Constitució.

Contractes de Treball

El contracte de treball expressa la voluntat d'empresari i treballador, però sempre respectant les normes jurídiques i els convenis col·lectius. Cap contracte pot establir condicions menys favorables per al treballador.

Usos i Costums Locals i Professionals

Els usos i costums s'apliquen només en absència de disposicions legals, convencionals o contractuals, o quan la llei es remet a un costum específic.

Principis d'Aplicació de les Normes

Fonts Internes Estatals: CE

Fonts Internes Estatals: CE i ET

• Llibertat per fundar sindicats i dret a afiliar-se

Què és un Estat?

Un Estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori i tots els seus habitants estan sotmesos a la seva autoritat. Els estats estan formats per un conjunt de ciutadans, amb uns drets i unes obligacions, com ara pagar els impostos. També tenen un conjunt de lleis que regulen la convivència. Els estats creen diferents organismes per fer efectives les decisions (per exemple, la policia i l'exèrcit). També posseeixen uns trets d'identitat (himne, bandera, llenguatge, capital, moneda). Al món hi ha aproximadament 200 estats.

Funcions de l'Estat

• Establir relacions internacionals.
• Garantir la seguretat nacional.
• Regular l'economia i les relacions laborals.

Què són els Estats Fràgils?

Són aquells en...

L'Autogovern de Catalunya: Fonaments i Context

Catalunya és un país ric en territoris i gent, una diversitat que la defineix i l'enriqueix des de fa segles i l'enforteix per als temps venidors.

L'autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució i també en els drets històrics del poble català.

Catalunya, per mitjà de l'Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, amb la qual comparteix valors i objectius.

Institucions d'Autogovern de les Comunitats Autònomes

Les institucions d'autogovern de les comunitats autònomes generalment inclouen:

• Una Assemblea Legislativa o Parlament: Encarregada de debatre i aprovar les lleis, controlar l'acció del Govern autonòmic, elegir el president o presidenta i aprovar

Constitució

Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans, les seves formes i funcions.

Criolls

Fills de peninsulars nascuts a Amèrica, els quals, influïts per les doctrines revolucionàries nord-americanes i franceses, es van anar deslligant de la metròpoli.

Desamortització

Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures. Limita les possibilitats d'adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques (eclesiàstiques o civils).

Concordat

Conveni sobre els afers eclesiàstics entre el govern d'un Estat i la Santa Seu de Roma.

Carlisme

Moviment polític sorgit el 1833 entorn del plet dinàstic plantejat en...

Modalitats de Finançament Públic de les Confessions Religioses

Impostos Religiosos

Són impostos estatals amb caràcter finalista, el producte dels quals es destina al finançament de la confessió religiosa. A diferència dels impostos eclesiàstics, en aquest cas la titularitat de la potestat tributària és de l'Estat, que és el que els regula i recapta, no de l'Església, la qual, no obstant això, pot ser la beneficiària d'allò que es recapti, com poden ser-ho també altres entitats. En tot cas, són impostos addicionals als que ja té l'Estat, que suposen un augment de la càrrega tributària dels creients, donat que només els creients els han de pagar.

Assignació Tributària o Participació en Impostos de l'Estat

No suposen un impost...