Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Dret

Recursos Administratius: Presentació i Tipologia

Requisits per a la Presentació d'un Recurs

Per presentar un recurs administratiu, cal adjuntar un escrit que inclogui la següent informació essencial:

• Nom i cognoms del recurrent i la seva identificació personal.
• Acte contra el qual es recorre i la raó d'impugnació.
• Òrgan, centre o unitat administrativa a la qual es dirigeix.
• Lloc, data i signatura del recurrent.
• Identificació del mitjà o del lloc que s'assenyali a l'efecte de les notificacions (si escau).
• Altres particularitats exigides per les disposicions específiques.

Classes de Recursos per Impugnar Actes Administratius

Els principals recursos per impugnar un acte o procediment administratiu són:

Recurs d'Alçada

Es presenta davant de l'

Fases d'un Tractat Internacional

1. Negociació
2. Adopció (art. 9 CVDT)
3. Autenticació (art. 10 CVDT)
4. Prestació del consentiment (arts. 11 i ss. CVDT)

• De forma solemne: firma + ratificació
• De forma simplificada: firma

Concepte de Reserva

Declaració unilateral que fa un Estat quan presta el seu consentiment a un tractat internacional amb la intenció d'excloure o modificar els efectes jurídics de certes disposicions del tractat internacional.

• Acceptació: explícita o implícita (si no es pronuncia en un termini de 12 mesos)
• Objecció: sempre ha de ser explícita (dins d'un termini de 12 mesos)

Nul·litat dels Tractats Internacionals

Noció i Efectes

Causes de Nul·litat Absoluta

• Coacció sobre el representant d'un Estat (art. 51 CVDT)
• Coacció sobre un Estat

La modificació de la relació obligatòria

La modificació de l’obligació es regula en seu de novació (arts. 1203-1213 CC). La novació d’acord amb la tradició romanista es considera causa d’extinció de l’obligació (arts. 1143, 1156, 1204, 1207 CC): la introducció de novetats en l’obligació existent que desemboca en l’extinció i substitució per la nova (novació extintiva). El silenci legal sobre la modificació no comporta, però, prohibició; les parts poden variar l’obligació mantenint la mateixa relació, a l’empara del principi d’autonomia privada (art. 1255 CC) sense que l’obligació s’extingeixi. Novació i modificació són conceptes relacionats però que es diferencien. Convé, per això, delimitar-los...

Moviment de Codificació Europeu i Espanyol

El Moviment de Codificació Europeu presenta un doble element: romanista i racionalista. Neix el 1794 amb el Codi de Dret Territorial dels Estats Prussians.

Segueix el Codi francès de 1804, el Codi Austríac de 1811, l'italià de 1865 i l'alemany de 1896.

A Espanya, es va voler codificar a finals del segle XVIII, però es va fer una recopilació. El 1805 es va fer la Novíssima Recopilació, iniciada el 1567.

Fase del Criteri Unitari

Aquesta fase intenta fer un codi comú i entra en la fase de codificació constitucional, amb l'objectiu de crear un Codi Civil per a tota Espanya, que s'inicia amb la Guerra del Francès i s'aprova l'Estatut de Baiona. Va estar vigent fins a la Constitució de Cadis de 1812,...

Dret Civil: Públic vs. Privat

Definició de Dret Civil

El Dret Civil és el dret privat, comú i general en contraposició als drets especials. Té un caràcter general, encara que no és del tot privat perquè hi ha lleis especials. Partim del dret romà: ius civile (romans) i ius gentium (estrangers). Després apareix el dret econòmic estructurat per l'església catòlica i es contraposa amb Roma.

Segons Albadalejo, el dret civil és el dret privat que regula les relacions més comunes de la convivència humana. La relació jurídica està composta per un o dos subjectes que deriven en més de dos efectes.

Matèries del Dret Civil

• Drets de la personalitat
• Família
• Reals i obligacions (patrimoni)
• Successió mortis causa

Diferències entre Dret Públic

Potestats de l'Administració

Potestat reglada

La llei determina exhaustivament totes les condicions d’exercici d’una potestat i permet preveure exactament l’actuació de l’administració.

Potestat discrecional

La llei pot definir algunes condicions i requisits de la potestat, deixant la resta d’aspectes a l’estimació subjectiva de l’administració.

Nul·litat i Anul·labilitat dels Actes

Nul·litat de ple dret

També denominada nul·litat absoluta o radical. Determina la ineficàcia ipso iure o immediata de l'acte afectat. Normalment, però, és necessari acudir al jutge per a aconseguir la ineficàcia de l'acte en qüestió, i superar la resistència dels qui s'oposen a admetre-la i/o destruir-ne l'aparença de validesa.

Anul·labilitat

La...

Les Corts Generals

Les Corts Generals són l'òrgan representatiu i legislatiu de l'Estat espanyol. És un òrgan bicameral (Congrés de Diputats i Senat) segons l'Art. 61.1 CE. Són l'òrgan representatiu del poble espanyol. La representació política del poble espanyol s'expressa a través de les Corts Generals, és a dir, a través d'ambdues cambres conjuntament. Tradicionalment, la funció del poder legislatiu ha estat doble: per una part, elaborar les lleis de l'Estat i, per l'altra, portar a terme el control del govern.

Característiques

Les Corts Generals són un:

• Òrgan constitucional de l'Estat: tenen el seu origen immediat i directe en la Constitució Espanyola (CE) i participen en la direcció política de l'Estat.
• Òrgan representatiu:

En els orígens del constitucionalisme liberal, el Govern s’entenia com un simple «poder executiu», no autònom, reduït a la funció d’executar les lleis (simple aparell administratiu de l’Estat que actuava de comissionat del Parlament). En l’actualitat, s'ha reforçat. Compleix un ampli ventall de competències que van més enllà de la simple execució administrativa.

El Govern d'Espanya: Funcions, Composició i Regulació

Funcions del Govern

• Direcció política interior i exterior del país.
• Direcció de l’administració civil.
• Direcció de l’administració militar i la defensa de l’Estat.
• Funció executiva.
• Potestat reglamentària. Els reglaments poden adoptar dues formes:
  1. Reial decret del President del Govern o del Consell de

L'Administració general de l'Estat

El Senat Espanyol: Composició, Funcions i Reforma

El Senat comença a anomenar-se així a la segona cambra a partir de 1977, moment en què també s'introdueix el bicameralisme amb la Llei de Reforma Política. Així, les Corts Generals estarien dividides en Congrés i Senat. La inclusió del Senat es va basar en la seva presència a la Llei de 1977 i en les oportunitats polítiques del moment per defensar el bicameralisme.

Tipus de senadors

Segons l'article 69 de la Constitució Espanyola, es poden distingir dos tipus de senadors:

Senadors electes

Provenen de les províncies. Hi ha quatre senadors elegits en cada província a través de sufragi universal, lliure, directe i secret. A les illes més importants, es designen tres senadors per cadascuna...