Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Secundària

Acords segons la LOLR

El fonament legal es troba a l'art. 16.3 i al art. 7 LOLR. Els subjectes són l'Estat espanyol a través del Govern, i aquest a través de la CALR (com a assessora de llibertat religiosa, art. 8 LOLR) i confessions religioses com esglésies, comunitats religioses i les seves federacions. Les persones que ostenten la representació legal de la comissió són aquelles que consten en la inscripció del registre, art. 5.2 LOLR. Hi ha 2 requisits per a poder firmar acords: 1. Que tinguin personalitat jurídica civil, que s'adquireix mitjançant la inscripció en el registre d'entitats religioses. 2. Que tinguin notori arrelament, que ve determinat per l'àmbit d'expansió, nombre de creients significatiu i arrelament social...

La Monarquia Parlamentària Espanyola

Espanya és una monarquia parlamentària. El rei és el cap d'Estat, però el govern és elegit pel parlament. Al govern li correspon la direcció de la política de l'Estat i pot dissoldre el parlament.

La Corona i les seves funcions

En una monarquia parlamentària, la Corona, que ostenta la persona del rei, representa l'Estat. Però el rei no pot fer lleis, no dirigeix políticament l'Estat ni pot jutjar. Té com a funció aconsellar, impulsar i advertir qui fa aquestes funcions. El càrrec del rei és vitalici i hereditari, a més no se li poden demanar comptes per la seva actuació política.

La Divisió de Poders

És un dels principis organitzatius de les democràcies parlamentàries en què es basa la...

El principi de l’autonomia del dret de la UE

El TJUE deixa clar que cal distingir el dret de la UE del dret internacional i del dret intern de cada estat membre. Aquesta autonomia és necessària per diferenciar les relacions que solen tenir els estats amb el dret internacional de la que tenen amb el dret de la UE. No pot ser “transformat” en dret intern. Així mateix, determina les condicions de la seva pròpia vigència i aplicació en l’àmbit intern dels estats membres. El dret de la UE no està subjecte als sistemes de producció normativa ni als efectes jurídics del dret intern dels estats membres. El dret de la UE s’integra en el dret aplicable en el territori de cada estat membre.

El principi d’aplicació immediata (aplicabilitat

Poder Legislatiu

El Parlament fa les lleis. El Govern executa les lleis (el govern és responsable davant del parlament). El parlament pot fer caure el govern.

Estructura del Parlament

• Unicameral: el parlament no té senat. Són minoritaris (Noruega).
• Bicameral: cambra alta (Senat) + cambra baixa (Congrés).

Senat i Congrés

El Senat representa el territori (en països federals) i el Congrés representa el poble.

L’existència del Senat afavoreix una major deliberació en la creació de lleis.

• Bicameralisme perfecte: ambdues cambres tenen el mateix poder (Itàlia).
• Bicameralisme imperfecte: una cambra té més poder que l'altra (Espanya).

Organització del Parlament

• President: vetlla perquè tothom tingui veu al Parlament.
• Mesa: vicepresidents i secretaris

PARALITZACIÓ I CONCLUSIÓ ANORMAL DEL PROCÉS

La Paralització del Procés

La paralització del procés és un fenomen que es dona quan hi ha una circumstància que no ens permet ni avançar ni tirar enrere. Pot afectar la totalitat del procés o només actes processals concrets.

Causes de Paralització

Paralització a instància de les parts

El procés es paralitza perquè ho demanen les parts de mutu acord. Ho han de sol·licitar al LAJ (Lletrat de l'Administració de Justícia), i aquest ho farà per Decret. El LAJ no ho autoritzarà si afecta un tercer.

• Termini màxim: 60 dies.
• Efecte de la inactivitat: Si passats els 60 dies cap part diu res, als 5 dies següents s'arxivaran les actuacions.

Paralització per previsió legal (Prejudicialitat Penal)

Elements Configuradors del Dret

Titularitat dels Drets Fonamentals

• Titularitat Individual i Col·lectiva

  Hi ha drets que són exclusivament individuals, com el dret al matrimoni o a la intimitat personal. Després trobem drets reconeguts a col·lectius socials, com les llibertats sindicals, el dret d'associació. També trobem drets reconeguts als membres d'un col·lectiu social, com pot ser drets dels treballadors o les persones amb discapacitat. Finalment, trobem els drets universals, com a drets que no es poden concretar en una sola persona, com el dret al medi ambient.

• Persones Físiques i Jurídiques

  Les persones físiques són els individus. En el cas de les persones jurídiques, cal fer abans una referència entre les públiques i privades.

Què són els Drets Humans?

Les persones, només pel fet de néixer, tenim una sèrie de drets. Són els mateixos en qualsevol lloc del món, independentment de la nostra posició econòmica, religió, sexe, orientació sexual, color de pell o nacionalitat. Aquests drets estan recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, en la seva resolució 217 A (III), el dia 10 de desembre de 1948. Aquesta declaració conté els drets i llibertats inherents a l'ésser humà, al mateix temps que es defineix com la proclamació internacional bàsica dels drets fonamentals de tots els membres de la família humana.

Característiques principals

Aquests drets, que es coneixen com a...

Les ONG i la seva funció social

Les ONG (Organitzacions No Governamentals) van ser creades el 1950 per ajudar països i persones quan el seu govern no estava fent el que havia de fer (o no podien o no volien), especialment en situacions de falta de seguretat o d'ensenyament.

Tipus d'ONG al món

Les ONG estan per tot el món i n'hi ha de tres tipus:

• Humanitàries: Com la Creu Roja, que es desplacen a un lloc per cobrir necessitats bàsiques.
• De natura: Com Greenpeace.
• De pressió política: Són crítiques i fan denúncies (com SETEM, que treballa per sensibilitzar i formar les persones).

Les Nacions Unides i la Democràcia

Les Nacions Unides, el govern de tot el món creat el 1950, treballa per garantir els drets humans. En una democràcia hi ha llibertat...

Els Poders de l'Estat i la Constitució Espanyola

La Constitució és la regla de joc d'un estat democràtic, regula el sistema polític i és la norma suprema. Aquesta norma fonamental regula els següents aspectes:

• Drets i deures d'un país.
• Organització del poder de l'Estat.
• Relació entre el poder de l'Estat i els ciutadans.
• Organització territorial.

La Constitució Espanyola va ser aprovada el 6 de desembre de 1978. (Les regles del joc no es poden canviar fàcilment, ja que requereixen un procés de reforma constitucional).

La Monarquia Parlamentària

En una Monarquia, el rei és el cap d'Estat. En canvi, en països republicans, el cap d'Estat és el president. El càrrec de rei és hereditari, mentre que el president és votat democràticament....