Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Economia

L'Entorn de l'Empresa

Entorn General

Afecta en general a totes les empreses:

• 1. Factors econòmics: N'hi ha uns de caràcter més temporal i altres que condicionen més permanentment.
• 2. Factors sociològics: Nivell educatiu, estils de vida i hàbits de consum, situació de conflictivitat social i laboral, etc.
• 3. Factors politicolegals: Estabilitat del Govern de la nació, polítiques de benestar social, mesures de suport a la innovació empresarial, política econòmica adoptada pel govern, etc.
• 4. Entorn tecnològic: Conjunt d'infraestructures tecnològiques del país on opera l'empresa.
• 5. Entorn ecològic o mediambiental: Objectiu -> aconseguir un desenvolupament sostenible, cosa que ha provocat importants canvis en el comportament empresarial.

La Verificació Comptable i la seva Importància

La verificació comptable és un conjunt de mecanismes que garanteix que les dades que es reflecteixen en la comptabilitat d’una empresa són verídiques. Es materialitza mitjançant l’auditoria.

Què és la Verificació Comptable?

Consisteix a analitzar si les anotacions que estan plasmades en els documents comptables descriuen adequadament els fets que les han produït.

Objectiu Principal

Elaborar un informe sobre la fiabilitat de la informació economicofinancera analitzada.

Classificació de l'Auditoria

Segons la procedència i la professionalitat de les persones que han de dur a terme l’auditoria, es distingeixen:

• Auditoria interna.
• Auditoria externa.
• Auditoria operativa.

Marc Normatiu de la

Màrqueting

Màrqueting: És una disciplina encarregada d'analitzar el comportament dels consumidors i també dels mercats.

Amb el màrqueting relacional, l'empresa tracta de crear relacions duradores i estables amb els seus clients mitjançant un programa planificat i dirigit. Busca crear vincles basats en la confiança i, amb el tradicional, l'augment de volum.

Classificació dels mercats

Segons les possibilitats d'expansió

• Mercat actual: els actuals consumidors d'un producte determinat.
• Mercat potencial: els consumidors actuals i els que poden captar-se amb polítiques de màrqueting correctes.
• Mercat tendencial: allò que s'espera en el futur.

Segons el tipus de comprador

• Mercat de consumidors: busquen cobrir una necessitat mitjançant l'adquisició

Expansió 1985–1991

Capacitat i necessitat de finançament

Períodes 1985–88 i 1989–92

Operacions resta món 1985–88 i 1989–92

Mercat de treball 1985 i 1991

Productivitat i IPC 1985–1992

Funcions i tasques del subdepartament de reserves

1. Informar de les instal·lacions, serveis, preus, horaris, ubicació i accessos a l'hotel, com arribar-hi, sistemes de pagament, etc. Podem dir que un xec impagat costa molt de cobrar.
2. Venda d’habitacions i serveis complementaris. El telèfon és un punt fort de venda. Tot allò que podem oferir.
3. Control de disponibilitat.
4. Valorar i informar de l'import de l'estada (diferents preus, IVA inclòs, taxa turística, etc.).
5. Elaborar previsions d'ocupació i tipus de règim.
6. Control d'arribades i sortides previstes.
7. Confecció de les llistes previsibles del dia.
8. Custodiar la documentació (els bons, resguard d'una transferència).
9. Participació i col·laboració en el càrdex/fitxa del client.
10. Realitzar comunicació

Funció de planificació

Consisteix a fixar objectius, marcar estratègies, establir criteris de decisió i definir polítiques per assolir les finalitats de l'empresa.

Etapes de la planificació:

• 1. Analitzar la situació de partida.
• 2. Fixar objectius.
• 3. Crear alternatives.
• 4. Analitzar les alternatives.
• 5. Elecció d'una alternativa.
• 6. Control.

Funció d'organització

Té la finalitat de dissenyar una estructura en què quedin definides totes les tasques de cada persona (també la responsabilitat i l'autoritat).

Etapes de l'organització:

• 1. Determinar el nivell d'organització (jerarquia).
• 2. Atribuir funcions a cada nivell.
• 3. Definir relacions entre nivells (coordinació).
• 4. Distribuir funcions i objectius a cada persona.
• 5. Definir vies de comunicació.

Fórmules econòmiques bàsiques

Taxa d'activitat: ta = pa / pet × 100

Taxa d'atur: tat = pd / pa × 100

Taxa d'ocupació: to = po / pa × 100

PIB (preus de mercat): PIBpm = C + I + G + (X − M)

PIB (costs de factors o renda): PIBcf = salaris + lloguers + interessos + beneficis empresarials

PNB (preus de mercat): PNBpm = PIBpm + Rfne − Rfen

PNN (preus de mercat): PNNpm = PNBpm − amortitzacions

PNN (costs de factors): PNNcf = PNNpm − impostos indirectes + subvencions oficials

PNNcf: PNNcf = RN

Renda disponible (RPD): RPD = RN − (Bnd + T + SS) + tr

Taxa d'inflació (%): taxa d'inflació = (IPC_t − IPC_{t−1}) / IPC_{t−1} × 100

Demanda agregada: DA = C + I + G + (X − M)

Renda total: renda total = consum + estalvi

Ingressos públics del PGE

Cotitzacions

Teoria del Capital Humà

És una aportació neoclàssica. Sosté que el treball és heterogeni i depèn del nivell de formació de cada treballador.

Per explicar el creixement d’un país utilitzen la funció de producció:

Q = f (K, L, R)

Se suposa que a més tecnologia i formació, més riquesa té el país.

Relacions de la Teoria

1. Formació – Salari:

   És una relació directa: a més formació, més salari. Això, si es mira una franja d’edat concreta (p. ex., 25 anys), pot ser que no es compleixi. Pot ser que una persona sense estudis amb molta experiència cobri més que un universitari acabat de graduar. Per això, s’ha de mirar en termes absoluts.

2. Formació – Atur:

   És una relació inversa: com més formació, menys atur. La taxa d’atur

Què és un Producte?

El producte és qualsevol bé o servei que té un valor per a l’usuari o consumidor, ja que satisfà algunes de les seves necessitats i és susceptible de ser comercialitzat. Els productes es poden diferenciar segons les seves característiques si són béns (unitats tangibles susceptibles de ser emmagatzemades) o serveis (conjunt de treballs i operacions que serveixen per a un ús determinat). Segons la finalitat del producte poden ser productes de consum (pretenen satisfer les necessitats personals i no s’incorporen a un procés productiu), aquests es poden distingir en dos tipus: fungibles (són per al consum directe) o duradors (són els que romanen en el temps). Segons la finalitat del producte també poden ser...

Conceptes Clau d'Economia Pública i Intervenció Estatal

Bé públic

És aquell del qual no es pot excloure la població del seu gaudiment, independentment de qui pagui. El consum per un individu no redueix la quantitat disponible per a un altre individu.

Consumidor paràsit

Persona que rep benefici d'un bé, però evita pagar-lo.

Recursos comuns

Béns que són rivals, però no excloïbles. No són propietat de cap individu.

Tragèdia dels béns comunals

S'utilitzen més recursos comuns del desitjable. Si no es regulen, s'esgotaran i perdran el valor, per tant, no seran útils.

Informació asimètrica

Quan la informació no està distribuïda de forma simètrica entre consumidors i productors.

Funcions i Correcció de Mercat de l'Estat

Intervenció de