Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Esport i educació física de Oposicions

Introducció a l'Esport Col·lectiu i Tàctic

L’objectiu essencial en aquest esport és llançar a porteria per fer gol i així sumar més gols que l’equip contrari.

Característiques i Potencial Educatiu

Observacions sobre la complexitat i l'aplicació:

• Utilització d’un implement (stick).
• Limitació de temps en les jugades i normativa específica de l’esport.
• Gran potencial per a l’aprenentatge tàctic.

Aquest és un esport que no està gaire enfocat en l’etapa d’educació infantil, ja que requereix d'habilitats prèvies per poder aplicar les seves característiques.

És un esport atractiu per a l’aprenentatge escolar i permet fer treball interdisciplinari, ja que prové d’un esport (Lacrosse) amb història per treballar, la qual...

Origen i història de l'esport adaptat

Al segle XVIII (1780), Joseph-Clement Tissot va introduir els coneixements anatòmics sobre l'esport adaptat, mentre que Henrik Ling va desenvolupar exercicis destinats a persones amb discapacitat.

L'impacte de les Guerres Mundials

Després de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), a Alemanya es van realitzar exercicis per a persones cegues i amputades. En aquell moment, l'atenció als lesionats medul·lars era nul·la, i entre el 80% i el 90% morien al cap de poques setmanes.

Passada la Segona Guerra Mundial (1939-1945), el Dr. Sir Ludwig Guttmann va crear el Centre de Lesionats Medul·lars a l'Hospital de Stoke Mandeville, a Aylesbury (Anglaterra, 1944). Guttmann és considerat el pare de l'esport adaptat,...

Reptes i Jocs Modificats: Estratègies Cooperatives

Desafiaments Motrius Cooperatius

Els desafiaments motrius cooperatius es basen en 4 fases clau: sentir, pensar, compartir i actuar.

Components de l'Aprenentatge Cooperatiu

1. Interdependència positiva: Tots guanyem, tots perdem.
2. Responsabilitat individual: Cadascú aporta el millor d'ell.
3. Interacció cara a cara estimuladora: Foment de la comunicació efectiva.
4. Tècniques interpersonals i d'equip: Treballar aspectes acadèmics, però sobretot habilitats interpersonals com la confiança i la comunicació.
5. Avaluació grupal: Analitzem si hem aconseguit els objectius o no.

Components dels Reptes Motrius Cooperatius

En la resolució d'un repte motriu cooperatiu sempre hi ha un component conceptual, motriu

Unitat 6: La velocitat com a qualitat física

La velocitat és la qualitat física que ens permet realitzar un moviment en el menor temps possible. Gràcies a aquesta, podem respondre a qualsevol estímul que rebem.

La velocitat s'utilitza en la majoria d'esports:

• En l'atletisme.
• En els esports d'equip (contraatacs, moviments de porters, etc.).
• En la natació de velocitat.
• En el tennis.

Tipus de velocitat

• La velocitat de reacció: és la capacitat de respondre tan ràpid com sigui possible a un estímul. Per exemple: un corredor de velocitat o un porter d'handbol o de futbol.
• La velocitat de desplaçament: és la que permet desplaçar-se d'un indret a un altre, és a dir, recórrer una distància en el menor temps possible. Per exemple: un corredor

Conceptes Clau sobre Discapacitat

Minusvalidesa

La minusvalidesa és una situació de desavantatge per a un individu a causa d'una deficiència o discapacitat, que representa una pertorbació a nivell social.

Barreres Arquitectòniques

Són totes les traves, impediments o obstacles que impedeixen la llibertat de moviment de les persones. Es divideixen en dos grups:

Tipus de Barreres

• Fora de la instal·lació esportiva: vorades, mal estat del paviment, etc.
• Dins de la instal·lació: passadissos, ascensors, lavabos no adaptats, etc.

Classificació de Barreres

• Generals: mobiliari urbà, senyalització i estat del paviment.
• D'accés: escales, rampes i elevadors.
• Interiors: banys, guarda-roba i vestidors.

Patologies i Condicions Específiques

Amputació i Pròtesis

Munió:

Diferència entre IAM i Angina Inestable

La diferència clau entre l'infart agut de miocardi (IAM) i l'angina inestable és la presència de necrosi del teixit cardíac en l'IAM. En l'angina inestable no hi ha necrosi, encara que el risc de progressar a un IAM és elevat. L'angina inestable és un signe d'alarma i requereix atenció mèdica urgent per prevenir un IAM.

L'angina de pit és reversible, mentre que l'infart de miocardi agut suposa necrosi o mort de les cèl·lules. Per tant, les conseqüències poden ser molt diferents.

En l'angina de pit hi ha una oclusió parcial de les artèries del cor i a l'infart l'oclusió és total i, per tant, és més greu.

Diferències entre Síncope i Presíncope

Diferències Clau

• Pèrdua de Consciència:

Bíceps Braquial: Origen, Inserció, Acció i Relació

• Orígens:
  • Porció curta: neix a l'apòfisi coracoide.
  • Porció llarga: des del tubercle supraglenoidal de l'escàpula.
• Inserció: Ambdues porcions s'insereixen a la tuberositat bicipital del radi.
• Acció: Supinador i flexor del colze.
• Relació: Té relació amb l'articulació humeral.

Músculs del Manegot dels Rotadors: O, I, A

• Subescapular: Origen a l'escàpula i s'insereix al troquíter de l'húmer. Acció: rotació interna.
• Supraespinós: Origen a la fossa supraespinosa i s'insereix al troquíter. Acció: abducció.
• Infraespinós: Origen per sota de l'espina de l'escàpula i s'insereix al troquíter de l'húmer. Acció: rotació externa.
• Rodó Menor: Origen a l'escàpula i s'insereix al troquíter

Diabetis mallitus:

Grup de trastorns metabòlics crònics que tenen en comú la hiperglucèmia. La correcta gestió de la glucèmia en el cos humà depèn de l'existència de la insulina.

Insulina:

Estimula l'absorció de glucosa per les cèl·lules de teixit muscular, cardíac i adipós.

Glucosa en el cos

60-100mg/dl en dejú, <100mg/dl després de 2h, <140mg/dl. En diabetis, dejú +8h >126mg/dl, atzar >200mg/dl, després de 2h >200mg/dl.

DMTPUS1:

Produeix insulina però no en quantitat suficient. La resposta és limitada, normalment en gent gran o obesa.

DMGESTENCIONAL:

Intolerància a la glucosa en dones durant l'embaràs que tornen a tenir nivells normals després del part, però presenten un risc elevat de desenvolupar diabetis al...

El Rol del Porter a l'Handbol d'Iniciació

L'aparició del porter en l'etapa d'iniciació és necessària, ja que és un rol molt diferenciat i de gran importància en el joc de l'handbol. Aquesta inclusió no busca una especialització precoç, sinó que és fonamental que tots els jugadors passin pel lloc de porter.

El porter és l'últim jugador encarregat de defensar i el primer que pot iniciar la subfase del contraatac. No obstant això, cal destacar que l'activitat principal del porter és la defensiva.

Aspectes Reglamentaris Diferenciats del Porter

El porter té un rol diferenciat de la resta de jugadors, principalment per les següents diferències de reglament:

• És l'únic jugador que pot estar dins de l'àrea de porteria.
• Dins d'aquesta