Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

PREGUNTAS FILO

1. Segons Aristòtil, la felicitat és autorealitzar-se, és a dir, desenvolupar les seves capacitats.

2. A diferència d'Aristòtil, els estoics pensaven que la felicitat s'aconseguia amb l'autosuficiència, evitar el dolor i experimentar el plaer.

En la meva opinió, la definició que em semblava més coherent és la d'Epicur i Aristòtil, ja que el fet de tenir autonomia mínima no implica que siguis feliç.

3. Felicitat, llibertat i voluntat. Aristòtil creia que la felicitat depenia directament de la llibertat i de la voluntat. La llibertat, per a triar les teves accions, i després, voluntat per fer-nos a nosaltres mateixos, per ser constants en els hàbits.

Només ens tornem virtuosos quan ens acostumem a comportar-nos d'una...

L'error i la voluntat segons Descartes

L’error: Si Déu és perfecte, com és que ens permet que ens equivoquem? Això s'explica per dos conceptes: la intel·ligència i la voluntat. La intel·ligència és finita, però, en canvi, la voluntat és infinita. La voluntat és més àmplia que la intel·ligència; per tant, el problema es dona quan fem córrer més la voluntat que la intel·ligència. Això fa que ens precipitem i que, per tant, ens equivoquem.

L'argument ontològic i el món sensible

Argument ontològic: Aquí presenta un tercer argument per provar l’existència de Déu. La idea de Déu ha d’anar necessàriament acompanyada de la seva existència, ja que, si no, no seria un ésser perfecte. Aquest Déu és bo i no enganya;...

La Cadira: Reflexions de Joan Fuster

Tema Principal i Reflexió

Encara que el tema principal sigui la cadira i la seva evolució al llarg de la història, el que a Fuster li interessa és reflexionar sobre la humanitat i la seva manera de sentir i concebre la vida al llarg dels segles. Analitza com, en aquest cas, els éssers humans actuals hem arribat a tenir una idea de vida lliure de patiment.

Estil i Modalització

El registre és estàndard amb elements propis de l’oralitat. El text està molt modalitzat, amb molts díctics que denoten la presència de l’autor:

• Ús de la 1a persona del singular (jo).
• Ús de la 1a persona del plural (nosaltres).

L’ús d’aquests díctics indica que Fuster no perd mai de vista el seu públic. Mentre l’informa,...

L'Ètica

És la branca de la filosofia que estudia la moral.

Teories Ètiques

Qui pot dir-me què he de fer?

1. Jo mateix → ètica autònoma (formalisme i ètica discursiva)
2. El que m’envolta → ètica heterònoma (estoïcisme, intel·lectualisme moral, jusnaturalisme ètic...)

Què he de fer?

1. He d’actuar d’acord amb una norma que es pugui convertir en llei universal → ètica formal (formalisme, ètica discursiva)
2. He de fer això perquè és bo → ètica material (eudemonisme, hedonisme, estoïcisme...)

Quines són les accions correctes?

1. Les que tenen bones conseqüències → ètica teleològica (eudemonisme, hedonisme, jusnaturalisme...)
2. Les que són correctes perquè compleixen amb el deure → ètica deontològica (formalisme, ètica discursiva)

L'ètica eudemonista d'Aristòtil

En la seva cèlebre Ètica a Nicòmac, Aristòtil es pregunta quina pot ser l'activitat més perfecta, bella i excel·lent de totes (que, per això mateix, també hauria de ser la més agradable i plaent), activitat que seria raonable buscar per si mateixa i no amb la pretensió d'assolir cap altre fi. Aristòtil pensa que, com que la raó és la diferència pròpia i específica de l'home enfront dels animals, l'activitat més perfecta hauria de ser una activitat pròpia de la part racional de l'home. L'única activitat d'aquesta mena és la theoria, la contemplació de la veritat.

La contemplació i les virtuts

En la contemplació intel·lectual, els homes s'assemblen als déus, perquè l'intel·lecte és “el...

Ètica i Filosofia Moral

1- Actuar relacionat amb altres des d'un punt de vista ètic o moral i governar la societat?

Política2- Fets: susceptibles de ser jutjats moralment, són el nostre objecte d'estudi.

Judici: convèncer algú per interès propi. Norma: criteri per aprovació o reprovació del judici.2- Moral: no imposades per l'estat i no apareixen escrites.

Dret: elaborat pel parlament i expressat en lleis. Cortesia: compleix per convenció íntima i no per pressions.3- Plató: cap ésser és autosuficient (és bo per a l'individu).

Aristòtil: necessària per l'essència de l'ésser humà, per necessitats bàsiques i desenvolupament de les capacitats humanes.3-

Raons biològiques: necessitat de causa de debilitat com a espècie. Raons culturals:...

El Desig Irracional i el Neoplatonisme

La solució neoplatònica és que l'home assoleix Déu sens dubte; es divinitza i s'hi identifica perquè l'home és Déu que ha sortit fora de si mateix, emanant un món extern, i retorna a si mateix per la saviesa, la vida moral, ascètica i mística.

L'home, quan vol la felicitat, vol un bé infinit; ha plantejat l'infinit del desig: el natural desig de felicitat no té límit, apunta a l'infinit. Les escoles hel·lenístiques plantegen el problema en termes de renúncia al desig, o fins i tok renúncia al Déu que salva, dels cristians. Naturalisme per al qual tot és U: Déu, l'home i el món no serien ja els tres grans temes de la teoria, sinó tres aspectes aparents d'una sola realitat impersonal....

Faci una comparació entre la concepció que tenen de la ciència els neopositivistes i la que té Popper.

Els anomenats criteris de demarcació, enunciats en filosofia de la ciència tenen la finalitat de proporcionar un criteri clar de distinció entre aquells coneixements que poden ser qualificats de científics i aquells altres que no admeten aquesta denominació.

Segons els neopositivistes, el criteri de demarcació és la verificació. Mitjançant la lògica o l'experiència es pot validar o falsar una teoria, i saber en aquest cas si és científica o no.

En canvi, segons Popper el criteri de demarcació és el falsacionisme, i segons el seu parer tot científic ha d’emprar-ho a les seves hipòtesis. Consisteix en sotmetre a crítica...

1) La sociologia es pot considerar ciència perquè satisfà el coneixement objectiu i racional de la realitat. A mes, és una ciència perquè reuneix les condicions mínimes d’Empirisme, teoria, adogmatisme i neutralitat ètica que s’exigeix a tota ciència. I acompleix amb el sentit de la paraula llatina "scientia"

2) Una ciència positiva és una ciència que més que fer especulacions, estudia els fenòmens observables a través de l’experiència. La sociologia sí que és una ciència positiva ja que l’estructura de la societat es basa en la llei dels tres estats: l’estat teològic, l’estat metafísic i l’estat positiu. L’autor és Auguste Comte.

3)    Empirisme: es fonamenta en observacions fetes en una societat concreta...