Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

El Desig Irracional i el Neoplatonisme

La solució neoplatònica és que l'home assoleix Déu sens dubte; es divinitza i s'hi identifica perquè l'home és Déu que ha sortit fora de si mateix, emanant un món extern, i retorna a si mateix per la saviesa, la vida moral, ascètica i mística.

L'home, quan vol la felicitat, vol un bé infinit; ha plantejat l'infinit del desig: el natural desig de felicitat no té límit, apunta a l'infinit. Les escoles hel·lenístiques plantegen el problema en termes de renúncia al desig, o fins i tok renúncia al Déu que salva, dels cristians. Naturalisme per al qual tot és U: Déu, l'home i el món no serien ja els tres grans temes de la teoria, sinó tres aspectes aparents d'una sola realitat impersonal....

Faci una comparació entre la concepció que tenen de la ciència els neopositivistes i la que té Popper.

Els anomenats criteris de demarcació, enunciats en filosofia de la ciència tenen la finalitat de proporcionar un criteri clar de distinció entre aquells coneixements que poden ser qualificats de científics i aquells altres que no admeten aquesta denominació.

Segons els neopositivistes, el criteri de demarcació és la verificació. Mitjançant la lògica o l'experiència es pot validar o falsar una teoria, i saber en aquest cas si és científica o no.

En canvi, segons Popper el criteri de demarcació és el falsacionisme, i segons el seu parer tot científic ha d’emprar-ho a les seves hipòtesis. Consisteix en sotmetre a crítica...

1) La sociologia es pot considerar ciència perquè satisfà el coneixement objectiu i racional de la realitat. A mes, és una ciència perquè reuneix les condicions mínimes d’Empirisme, teoria, adogmatisme i neutralitat ètica que s’exigeix a tota ciència. I acompleix amb el sentit de la paraula llatina "scientia"

2) Una ciència positiva és una ciència que més que fer especulacions, estudia els fenòmens observables a través de l’experiència. La sociologia sí que és una ciència positiva ja que l’estructura de la societat es basa en la llei dels tres estats: l’estat teològic, l’estat metafísic i l’estat positiu. L’autor és Auguste Comte.

3)    Empirisme: es fonamenta en observacions fetes en una societat concreta...

Per què diu Mill que quan la conducta d'algú no afecta els interessos d'altri « hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l'acció» ? (En la vostra resposta haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

John Stuart Mill pretenia eleborar unes ciències morals, on volia establir un criteri únic, per així poder determinar què és el correcte moralment. Seguit aquest criteri es podrà assolir una màxima felicitat, entesa com a plaer i abscència de dolor. Només podrà ser possible si hi ha igualtat i llibertat entre la societat.

Per altra banda Mill consdiera que l’intervenció mínima de l’Estat pot ajudar a assolir la màxima...

Segons Aristòtil, la virtut rau “en un terme mitjà entre dos Extrems, determinat per la nostra raó així com ho determinaria un ésser humà prudent”. Els dos extrems –o vicis– són un per Defecte i l’altre per excés.

Aristòtil Insisteix i diu que resulta difícil encertar i practicar la virtut Mentre que és fàcil equivocar-se: existeixen moltes maneres de ser Viciós i només una de ser virtuós. A més, sol passar que sovint “caiem” en el vici, mentre que en la virtut no s’hi “cau” Mai, sinó que només s’hi arriba, si és que s’hi arriba, amb un Gran esforç.

Per Arribar a la virtut, hem de fer, per tant, una elecció; però no Qualsevol elecció, sinó l’elecció correcta: en efecte, Cada dia hem de reflexionar...

Selectivitat juny 2017 (sèrie 5)

Per tant, he de rebutjar tots els dubtes d’aquests dies Passats considerant-los hiperbòlics i ridículs, especialment aquella incertesa Tan general referent al somni, que no podia distingir de la vetlla: ja que ara Hi trobo una diferència molt gran, i és que la nostra memòria mai no pot lligar I unir els nostres somnis els uns amb els altres i amb tot el continu de la Nostra vida, tal com ho sol fer unint les coses que esdevenen quan estem Desperts. En efecte, si quan estic despert tot de sobte se m’aparegués i em Desaparegués algú, com passa amb les imatges que veig dormint, de manera que no Pogués adonar-me ni d’on ve ni a on va, amb Raó el consideraria un espectre o Un fantasma format en el...

La Felicitat: El Bé Suprem segons Aristòtil

Una de les grans obres de la història de l'ètica és Ètica a Nicòmac, d'Aristòtil. La felicitat és, en primer lloc, el bé suprem, aquell que tots desitgem en grau màxim, aquell que no desitgem per a res més, sinó per ell mateix. Tindria un cert sentit preguntar-nos per a què volem cadascun d'aquests béns (guanyar diners, estudis, tenir amics...). No en tindria, tanmateix, preguntar-nos per què volem ser feliços. Per això la felicitat és un fi últim.

La Recepta de la Felicitat segons Aristòtil

Aristòtil examina en què pot consistir la felicitat dels homes. Per entendre l'explicació que ens dóna, hem de tenir present que ell parlava de la felicitat dels adults, homes i lliures,...

Utilitarisme: Bentham i John Stuart Mill

S. XIX, representat per Jeremy Bentham i John Stuart Mill.

• Els éssers humans busquen la felicitat, que consisteix a gaudir dels plaers i evitar el dolor.
• L'epicureisme és una teoria individualista; l'utilitarisme és l'edonisme social: una bona acció és la que promou la felicitat col·lectiva i no només la individual.
• Cal buscar la major felicitat per al major nombre de persones: és bo des del punt de vista moral i útil per a la majoria.
• Bentham només atenia a la quantitat de plaer; Mill destaca la superioritat dels plaers mentals sobre els corporals.

Immanuel Kant i el deure moral

• El comportament no es basa en la recerca del plaer o la felicitat, sinó que la raó ens dicta quin és el nostre deure.

El Racionalisme i la Revolució Científica

1. La revolució científica va comportar que el problema de la filosofia moderna fos el problema del coneixement (epistemologia) i el criteri de certesa per arribar a la veritat.
2. El criteri de la raó és la font de coneixement amb un poder il·limitat (per sobre de tot).
3. Els sentits són enganyosos i ens porten a coneixements erronis.
4. El coneixement científic ha de ser universal i necessari. Hi ha una preocupació per les matemàtiques com a coneixement vertader: com podem aplicar el mètode matemàtic a la filosofia?
5. Afirmació de l'innatisme: existeixen idees innates posades per Déu.
6. Afirmació de l'idealisme: podem dubtar de l'existència del món físic.
7. Visió del món sensible:...