Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Quadre resum: Classificació de les teories ètiques

1. Ètiques materials (heterònomes i teleològiques)

Actuen de forma no autònoma i tenen una finalitat. Expliquen en què consisteix el bé i el mal.

• Aristotèlica: El terme mitjà.
• Hedonista: Fugir del dolor.
• Cristianisme: Els deu manaments.
• Utilitarisme: Accions útils.

2. Ètiques formals (autònomes i deontològiques)

No tenen finalitat, actuen de manera autònoma. Es fixen en les condicions que ha de complir l'acció moral correcta.

• Kant: Imperatiu categòric, respecte a la llei moral i al deure moral.

3. Intel·lectualisme moral

Sòcrates: Les persones podien arribar a la veritat mitjançant el diàleg, perquè la veritat resideix en cadascun de nosaltres. No hi ha homes dolents, sinó ignorants....

Dualisme Platònic: L'existència de dos mons

Plató defensa una posició dualista, és a dir, l’existència de dos nivells de realitat:

• Món Sensible: És el món material, imperfecte i en canvi permanent, que és descobert pels sentits.
• Món de les Idees: És una realitat immaterial, perfecta i immutable, a la qual accedim a través del pensament.

Graus de realitat i coneixement

Plató estableix quatre nivells de realitat i els graus de coneixement corresponents:

• Món Sensible (Doxa - Opinió): Hi trobem objectes materials i les seves imitacions, sobre els quals podem obtenir creença i imaginació.
• Món de les Idees (Episteme - Ciència):
  • En primer lloc, les realitats matemàtiques, a les quals correspon el pensament discursiu (Dianoia).
  • En segon

Relacions d’idees i qüestions de fet

Hume distingeix dues classes de proposicions o frases.

1. Relacions d’idees: frases o proposicions que no depenen de l'experiència, sinó de la pròpia activitat de l'enteniment. Per exemple: «els triangles tenen tres angles».

2. Qüestions de fet: aquestes proposicions depenen de l'experiència perquè el seu contrari és possible. Les proposicions de les ciències naturals n'és un exemple: «demà farà sol».

Crítica de la causalitat d’idees

La idea de causalitat expressa una connexió necessària entre dos fets o esdeveniments: el que anomenem causa i efecte.

Fins ara, davant de determinats fets que han estat seguits d'altres, pensem que el futur serà igual, però no tenim la seguretat que sigui del...

Racionalisme vs. Empirisme

Objectius i Mètodes

• Racionalisme: Vol crear un mètode universal basat en la raó. No ens podem fiar de l'experiència sensible, ja que en podem dubtar (escepticisme metòdic). Parteix del dubte per veure si pot trobar una veritat de la qual no en pugui dubtar.
• Empirisme: Parteix de l'experiència com a font i límit dels nostres coneixements. No ens podem fiar de la raó com a instrument del coneixement de la realitat; el coneixement no traspassa els límits de l'experiència.

Criteri de veritat

• Racionalisme: Tot el que jo percebi de forma clara i distinta serà veritat (Evidència = Substància pensant).
• Empirisme: La relació entre la idea i la impressió de la qual prové.

Raó i experiència

• Racionalisme: Dubtem dels

Epicureisme: Desitjos i el Jardí

Ni naturals ni necessaris: Ambicions culturals sense fonament biològic. Convé renunciar-hi perquè és impossible sentir-se plenament satisfet o no voler-ne més (riquesa, poder, popularitat, bona sort...).

Com vivien els filòsofs epicuris: Confiança davant de les adversitats i austeritat davant de les ambicions. Viure d'acord amb la naturalesa i no pas amb supersticions i mites. Fer això era difícil per a la societat; per aquest motiu, Epicur va fundar el que anomenava "El Jardí", on les persones que creien en aquestes teories anaven a viure.

Estoïcisme: La voluntat i l'ordre còsmic

Allò que depèn de mi: La meva voluntat no es pot trobar amb obstacles; les coses succeeixen d'acord amb la meva voluntat...

Principals postures filosòfiques

• Dogmatisme: postura filosòfica que afirma que es pot conèixer la realitat mitjançant la raó.
• Escepticisme: postura filosòfica que afirma que no es pot conèixer la realitat mitjançant la raó.
• Relativisme: postura filosòfica que afirma que tota veritat, creença, valor o costum són fruit d'un determinat context o perspectiva.

No són el que són gràcies a l'acció humana... Arribats aquí, podem dir...

L'ètica i la reflexió moral

Ètica: la reflexió sobre els valors que guien la nostra conducta, sobre els criteris que regeixen les nostres accions, sobre els factors que considerem a l'hora de prendre decisions i de jutjar-les com a correctes, incorrectes, bones o dolentes, lloables o blasmables, notables...

Glossari de conceptes filosòfics

• Superstició: Creença irracional que neix de la por que un objecte o una situació ens pugui perjudicar. Enllaça la por o creença amb una altra cosa (ex. rompre un mirall dóna 7 anys de mala sort).
• Màgia: Intent de transformar la realitat per tal de beneficiar o perjudicar algú.
• Religió: Permet superar la por i ajuda a tenir esperança, consol i protecció d'algú (ex. els cristians creuen que Déu els protegeix).
• Mite: Intenta explicar les coses que passen als éssers humans (ex. Adam i Eva). És el contrari de l'explicació racional.
• Visió antropomòrfica: Entendre la realitat com a governada per déus que tenen forma humana (física o psíquica).
• Caos: Desordre.
• Cosmos: Ordre.
• Arbitrari: El contrari de necessari.

Genealogia de la Moral, Part I: La Revolta dels Esclaus

Pregunta 1

En aquest text, Nietzsche descriu un dels aspectes en què es contraposen la moral noble i la moral dels esclaus: la moral noble sorgeix espontàniament, com l'afirmació d'un mateix; en contraposició a això, la moral dels esclaus sorgeix només com a reacció, provocada pel ressentiment envers els nobles.

Pregunta 2

Definició dels termes clau:

• a) «Ressentiment»: Sentiment hostil que es dirigeix envers aquells que hom identifica com a culpables de la pròpia frustració.
• b) «Espontàniament»: Partint d’un mateix, i no com a reacció a les accions dels altres.

Pregunta 3

La moral dels esclaus o del ressentiment és, segons Nietzsche, la moral occidental. És una moral antinatural...

1. Text: Heràclit, Sòcrates i Plató (Món d'Idees)

2. Substància

La substància és l'autèntic individu. Vol dir ser per un mateix, és a dir, tenir realitat per ella mateixa. Allò que s'hi canvia deixa de ser el mateix ésser.

Substància Primera i Segona

• Substància primera: Els individus (Exemple: Espècie home).
• Substància segona: Les idees o definicions, que depenen de la substància primera (Exemple: Home individual / Accident).

Accident: Allò que només pot existir en presència d'una altra cosa. És una forma d'ésser que, per molt que canviï, no fa que l'objecte deixi de ser el que és. *Exemple: Una poma vermella i una poma verda tenen la mateixa substància (ser poma), però diferent accident (color).*

Perspectives sobre la Substància

• Plató:

Qüestionari de Filosofia: Conceptes Bàsics

1. La filosofia pot ser entesa com:
2. Segons sembla, el primer autor que va emprar el terme "filòsof" com a "amant del saber" fou: b) Pitàgores de Samos.
3. Els mites: b) tenen un caràcter tradicional i acrític.
4. Amb el pensament filosòfic es tracta d'analitzar l'observació de la natura mitjançant el "logos" (raó), el qual es caracteritza pel seu caràcter: a) crític.
5. La disciplina filosòfica que s'ocupa del coneixement és: a) l'epistemologia.
6. La disciplina filosòfica que s'ocupa de l'ésser, és a dir, de les propietats de tot allò que és o existeix, és: a) la metafísica.
7. La disciplina filosòfica que s'ocupa dels codis morals rep el nom de: c) cap de les dues.
8. La raó per la qual durant molts segles