Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

La naturalesa de l’error

L’enteniment és una facultat de coneixement que concep les idees, però sense afirmar-les ni negar-les. La voluntat és la capacitat de l’ésser humà per a escollir. Aquesta facultat, a diferència de l’enteniment, és infinita, no té cap limitació. L’error no prové ni de l’enteniment ni de la voluntat per separat, sinó del concurs de totes dues facultats. L’error apareix quan no som capaços de retenir la voluntat dins els límits de l’enteniment i l’apliquem a coses que l’enteniment no entén.

Existència de la realitat extramental

Les sensacions produïdes per les coses externes no són causades per mi, ja que jo només soc una substància pensant, i a més es produeixen en contra de la meva...

Què és una persona?

Quan parlem d'un individu, entenem que parlem d'algú sense tenir en compte la seva singularitat. Per comprendre millor què és una persona, podem distingir cinc dimensions:

• Intimitat: Tots els éssers vius tenen un espai d'interioritat pel fet d'estar vius i no ser mers objectes.
• Corporalitat: La persona humana és també un cos, una matèria que revela la nostra interioritat.
• Obertura: Les persones es relacionen i dialoguen les unes amb les altres.
• Donació: És un acte que ens perfecciona com a persones.
• Llibertat: És la capacitat de la persona d'orientar-se cap als seus propis fins.

Reconèixer que hi ha condicions que ens vénen donades no és ser conformista, és acceptar-nos tal com som. La dignitat de la persona fa...

Conceptes Ètics i Socials Fonamentals

Desenvolupament Moral

Madurar des de l'heteronomia, que suposa l'actuació irreflexiva i basada en l'autoritat d'altres, cap a l'autonomia moral, que implica actuar segons unes normes sobre les quals hem reflexionat i que pretenen ser les millors per a l'ésser humà (guanyem autonomia, llibertat i responsabilitat).

La Vida Bona

1. Actuar d'acord amb els comportaments, les actituds i els valors que hem adoptat, gràcies a la reflexió ètica i l'experiència de la vida durant el procés de maduració.
2. Triar, entre totes les possibilitats que la vida ens presenta, la millor per a dur a terme un projecte fonamental de la vida.

La Realització Personal

S'aconsegueix quan descobrim l'ideal de vida personal i quan aconseguim...

Racionalisme vs. Empirisme: L'origen del coneixement

René Descartes i David Hume representen dues corrents filosòfiques, com són el racionalisme i l'empirisme, que han estat protagonistes en el debat sobre l'origen i la naturalesa del coneixement i la manera com l'ésser humà adquireix certesa sobre la realitat. Les seves diferències reflecteixen les divergències en la manera com els individus perceben, adquireixen i justifiquen el coneixement.

El Racionalisme segons Descartes

Defensat per Descartes, el racionalisme sosté que la raó és la via principal per assolir el coneixement veritable. Aquesta corrent argumenta l'existència d'idees innates, afirmant que algunes veritats ja són presents a la ment humana des del naixement. Confia...

El seu pensament té diverses etapes:

1a etapa: diàlegs de joventut. Explica el que li ha passat amb Sòcrates. La seva filosofia s’assembla
molt a Sòcrates.
2a etapa: etapa de transició. Comença a sortir una teoria de les idees.
3a etapa: etapa de maduresa. Corregeix la seva teoria amb el que li diuen els alumnes.
4a etapa: etapa on està tot molt consolidat i les teories acabades.
5a etapa: vellesa. Apareix un Plató que comença a adonar-se que coses que ha dit són massa ideals.
Hi ha certa decepció.

Per saber què és la realitat parteix de Parmènides i Sòcrates.
Parmènides creu que el coneixement només prové de l’episteme.
Plató, en canvi, creu que tot és coneixement però en diferents mesures. La Doxa pot servir per
conèixer alguna...

Classificació Inicial

C, C, C, F, C, C, F, F, C, F

Conceptes Fonamentals de Plató

• Demiürg

  Divinitat ordenadora que, en l’inici, va copiar el món de les idees de manera imperfecta al món sensible. És el principi ordenador.

• Doxa (Opinió)

  Fa referència al coneixement sensible i, per tant, no és fiable.

• Argument Sofístic

  Argument basat en la doxa (opinió). És un argument no vàlid per a Plató, ja que els sofistes no participen de la Reminiscència.

Preguntes Clau sobre la Filosofia Platònica

3. Relació entre “Amor Platònic” i la filosofia de Plató

“L'amor platònic” es refereix a un amor idealitzat i desinteressat que busca connexions emocionals i espirituals en lloc d'atracció física. Té les seves arrels en la filosofia de Plató...

L'Origen de la Filosofia: Del Mite al Logos

En un principi, l'ésser humà ha intentat donar resposta als interrogants més urgents de la vida a partir de l'explicació dels déus i les llegendes. El pensament mític consisteix en explicacions extraordinàries sobre l'Univers.

Les primeres respostes sobre l'origen de l'Univers van ser els mites, molt allunyades del pensament científic, ja que hi intervenen els déus i les forces de la natura per explicar l'origen i l'existència de l'Univers.

Al segle VI aC, a la Grècia Antiga, es van donar una sèrie de circumstàncies històriques i geogràfiques que van permetre una altra manera de respondre els interrogants. Aquestes causes són:

• Primera causa: Grècia era un poble de comerciants, es relacionava

1. Llibertat i relació

• Llibertat externa: També anomenada llibertat d’acció. Consisteix en l’absència de traves externes que dificultin l’acció; és a dir, poder fer el que volem sense que res ni ningú ens ho impedeixi.
• Llibertat interna: També anomenada llibertat d’elecció o lliure albir. És la capacitat de decidir o voler, quan aquesta decisió és indeterminada i no causada.

2. Ideals de vida

Ideal socràtic

Sòcrates (470-399 aC) va qüestionar els valors del seu temps amb un desig de veritat i lucidesa intel·lectual. El diàleg és el camí per accedir a la veritat. "Només sé que no sé res". L'intel·lectualisme moral sosté que el saber i la virtut s'identifiquen: "Qui coneix el camí recte, actua amb rectitud".

Ideal aristotèlic

Aristòtil...

John Locke

El coneixement

John Locke és empirista i defensa que el coneixement prové de l'experiència. Per això, l'experiència és, a la vegada, l'origen i el límit del nostre coneixement. Només podem tenir certesa d'allò que hi ha en l'experiència.

Locke classifica el coneixement en tres classes:

1. Coneixement intuïtiu: Aporta un grau de certesa i, per mitjà d'ell, coneixem la nostra pròpia existència.
2. Coneixement demostratiu: Requereix l'ús de demostracions per establir l'acord o desacord entre idees i és un coneixement fiable.
3. Coneixement sensible: S'obté a través de les sensacions i ens permet reconèixer les coses reals i accedir al món dels objectes.

Definició i classes d'idees

Per a Locke, una idea és tot allò que la ment...

Llibertat interna i externa

La llibertat externa és la capacitat de fer el que volem sense impediments. També es coneix com a llibertat política o social. La llibertat interna és la capacitat de decidir o voler, quan aquesta és indeterminada. Aquests dos tipus no són aliens:

• Tenim la capacitat de triar, però externament estem obligats a actuar d'una manera determinada.
• Externament no hi ha traves, però internament ens veiem determinats a voler el que volem.

Absència de llibertat i determinisme

El determinisme és la concepció filosòfica que afirma que tot està inevitablement causat:

• Nega l'existència de la llibertat.
• Es basa en el principi de causalitat: tot esdeveniment és causat per un altre.
• Les accions estan determinades per factors