Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

L'inductivisme

La ciència i la inducció

La part de la filosofia que analitza la ciència s'anomena epistemologia. A partir dels segles XVI i XVII, l'epistemologia es va convertir en una part central de la investigació filosòfica. Els avenços aconseguits per les ciències van ser interpretats amb un enfocament inductivista.

L'inductivisme afirma que la ciència es construeix mitjançant raonaments que, partint de l'experiència, tracten d'obtenir conclusions aplicant la generalització. Els inductivistes més influents van ser Francis Bacon i John Stuart Mill. Els inductivistes creuen que la ciència comença amb l'experiència. L'observació experimental ens permet elaborar enunciats particulars sobre els fets que percebem (per exemple, la...

René Descartes i el racionalisme

René Descartes és el primer filòsof modern i el màxim exponent del racionalisme. Vol crear un mètode universal basat en la raó. No ens podem refiar de l’experiència sensible, ja que en podem dubtar (parteix de l’escepticisme).

Tipus d'idees segons Descartes

Són els continguts mentals del jo i n’hi ha de tres tipus:

• Adventícies: extretes a partir de l’experiència sensible (no vàlides).
• Factícies: construccions de la nostra imaginació (no vàlides).
• Innates: impreses en la ment (les úniques a partir de les quals es pot construir el coneixement).

Accepta l’existència d’idees innates i aquestes li serviran per provar la segona veritat (l’existència de Déu).

Les tres substàncies de la realitat

La...

La Teoria de les Idees i el Dualisme de Plató

Les idees són l’autèntica realitat; són eternes, perfectes, preexistents, el que proporciona el ser a les coses, són l’essència de les coses: el que fa que un llibre sigui un llibre és la idea de llibre, el que fa que una acció sigui justa és la idea de justícia, etc. En definitiva, Plató estableix un dualisme ontològic, duplicant el món:

• El món de les Idees: Un món intel·ligible i real només cognoscible a través de la raó (ànima) que ens proporciona un saber (episteme).
• El món sensible o físic: És el món dels sentits o de les aparences. Els nostres sentits mai ens proporcionaran un autèntic coneixement, només ens proporcionen opinió (doxa). Els sentits estan localitzats

Tipus Comuns de Fal·làcies Lògiques

1. Fal·làcia *Ad Hominem* (Atac Personal)

En comptes de refutar un argument, es produeix un atac personal contra qui l'ha formulat. D'aquesta manera, ni tan sols s'analitza el contingut del que diu l'altra persona, perquè la resposta és un atac personal.

Exemple:

• "En Marx és un mentider, per la qual cosa no podem tenir en compte cap de les seves propostes."

2. Fal·làcia *Tu Quoque* (Tu També)

En comptes de rebatre un argument, quan prèviament hem estat objecte d'un atac verbal, tornem l'acusació a qui ens ha atacat.

Exemples:

• "Com poden parlar vostès de corrupció, si quan vostès governaven, cada dia es descobria un nou cas?"
• "¡No m'ajudes gens amb les tasques de la llar! ¡Te'n vas a veure la televisió

Les tres fases del coneixement segons Kant

Primera fase: Estètica transcendental

És la primera fase del procés de coneixement. Passem de no conèixer res a conèixer-ho tot.

Facultat: la sensibilitat

La primera cosa que fem quan no sabem res és rebre informació pels sentits. La part positiva dels sentits és que et posen en contacte amb el món; la negativa és que et limiten, ja que només podem conèixer allò on els nostres sentits arriben.

Formes a priori: espai i temps

Són prèvies a l’experiència (com calaixos buits). Tota la informació que rebem pels sentits l'organitzem mentalment, de manera inconscient, en un espai i temps determinats.

Resultat: intuïcions o impressions

Són el resultat de la informació que hem rebut pels sentits...

Descartes: El pare de la filosofia moderna

S’acostuma a considerar que Descartes és el pare de la filosofia moderna perquè amb la seva obra es produeix un canvi en la pregunta sobre la qual s’articula la filosofia. Es passa d’una filosofia de l’essència, que havia estat la grega i la medieval, a una teoria del coneixement humà. No és que deixi d’interessar la pregunta per l’ésser, sinó que aquesta pregunta es copsa des del subjecte que coneix i a partir d’una valoració central de la ciència com a model de coneixement.

El canvi de paradigma: Com arribem a conèixer?

Des d'Heràclit i Parmènides la filosofia grega s’havia plantejat el tema de: què és l’ésser? Els medievals van adaptar la pregunta preguntant: què és

Les paradoxes i el sentit comú

Les paradoxes són enunciats que afirmen alguna cosa, però quan intentes decidir si són vertaders o falsos, generen un cercle viciós de contradiccions que va contra el nostre sentit comú.

Els raonaments: Deducció i inducció

Els raonaments són processos mitjançant els quals obtenim informació a partir d’una sèrie de dades. Tots els raonaments consten de dos components:

• Premisses: Conjunt d’enunciats que expressen les dades de partida.
• Conclusió: Enunciat final que presenta el resultat obtingut a partir de les premisses.

Els raonaments poden ser de dos tipus:

• La deducció: Es passa d’unes premisses generals a una conclusió menys general.
• La inducció: És un tipus de raonament en el qual s’arriba a

René Descartes: El pare del racionalisme

• Va estudiar a l'escola La Flèche, a França, on va aprendre bona part de la filosofia aristotèlica i escolàstica.
• Obres importants:
  • El discurs del mètode (1637)
  • Meditacions metafísiques (1641)

El pensament racionalista

• Descartes és racionalista, ja que rebutja els arguments d'autoritat i afirma el poder de la raó per trobar la veritat.
• Aspira a dissenyar un mètode matemàtic que permeti aconseguir veritats fermes i segures sobre les quals construir tot el coneixement.

El dubte metòdic cartesià

Per trobar veritats absolutament indubtables, utilitza el dubte metòdic, que consisteix a no acceptar cap coneixement que tingui la més mínima possibilitat de ser erroni:

• No podem acceptar el testimoni dels

Què és la ciència?

La ciència és un coneixement objectiu que estableix relacions universals i necessàries entre els fenòmens i en preveu els resultats.

Els objectius generals de la ciència

Els objectius fonamentals de totes les ciències són:

• Analitzar: Saber com és cada objecte d’estudi, quins components el formen i quines són les seves característiques.
• Explicar: Comunicar i transmetre com es relacionen les parts de l’objecte d’estudi o com s’estructuren els seus elements.
• Preveure o predir: Si sabem com actua la natura, ens podem anticipar als esdeveniments.
• Actuar: Segons les previsions que fem, podem actuar per transformar o influir. Aquesta capacitat de dominar la naturalesa ha donat a l’ésser humà un poder immens.

Francis

Resum de les idees del Llibre X de Plató

La República és un diàleg de Plató on es comença parlant de la imitació (mímesi) i s'acaba expressant la seva teoria de les Idees. La idea principal del Llibre X és donar arguments per expulsar els poetes de la ciutat ideal. Plató considera que no es pot permetre que la poesia imitativa formi part del seu Estat perfecte. Aquest llibre, que és l'últim, reprèn i culmina la crítica a la funció educativa de les arts, ja iniciada als llibres II i III.

Per què Plató expulsa els poetes de la ciutat ideal?

Plató expulsa els poetes perquè considera que la poesia és simple aparença, ens allunya de la veritat i alimenta la part irracional de l'ànima. Per tant, s'enfronta directament a la filosofia,...