Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Plató III

Teoria de la rememòria i l'eros

Tipus d'Arguments Lògics

Argument Deductiu

És aquell en el que partint d'un principi general obtenim una conclusió de menor extensió.

Argument Deductiu Condicional

La primera premissa recull les condicions que exigim perquè alguna cosa es compleixi o s'afirmi. (Pot ser vàlid o no vàlid).

Argument Deductiu Bicondicional

Quan la condició va en dues direccions: del conseqüent a l'antecedent i de l'antecedent cap al conseqüent.

Argument Deductiu Disjuntiu

La primera premissa recull dues possibilitats incompatibles separades per la conjunció “o”, de manera que si s'afirma una, s'exclou l'altra.

Disjuntiu Excloent (Exemple)

• P1: O sóc el teu germà o no ho sóc.
• P2: Jo sóc el teu germà.
• C: Per tant, no pot ser que no sigui el teu germà.

Disjuntiu

Què és argumentar?

Argumentar és afirmar alguna cosa exposant el seu fonament, fer públic el nostre pensament als altres per tal de convèncer-los de les nostres (millors) raons.

Tot argument és la successió de passes que van des d’unes premisses (fonaments, dades inicials, fets, raonaments anteriors) fins a una conclusió (proposició que tanca l’argument on s’exposa allò que volem provar o demostrar). Només els fanàtics o les persones dogmàtiques es tanquen a la discussió o estan a la defensiva, convertint les seves idees i opinions en veritats absolutes.

Tipus d'observació

• Observació directa: (el que anomenem coneixement per experiència) és la que prové del contacte dels meus sentits amb la realitat i ens sembla més segura.

Filosofia Grega: Escoles Post-Aristotèliques

Els savis de la polis no podien parlar de política, però es preguntaven per la llibertat interior, i fundaven escoles per buscar els camins de la felicitat.

El Cinisme: Rebuig de la Civilització

Els cínics significaven un rebuig de la cultura i de la civilització superior, i la recerca d'un nou ideal de vida. Eren anomenats «els gossos» ja que feien en públic allò que se sol fer en privat...

Doctrina Cínica

• Proposaven un retorn a la natura i un rebuig de les convencions i artificis de la civilització, prenent com a exemple el comportament dels animals.
• Era una secta de predicadors de carrer, units per una doctrina força senzilla: rebuig de les convencions de la cultura i la urbanitat.
• Valors

Comparació entre Descartes i Plató

• Coneixement innat: Tots dos defensaven que el coneixement és innat. Per a Plató, les idees són conegudes per l'ànima abans d'unir-se al cos; per a Descartes, les idees veritables són connaturals a la raó i sorgeixen en l'enteniment pel sol fet d'usar-la.
• Dualitat humana: Ambdós sostenen la dualitat de l'home (ànima i cos). L'ànima és el lloc de la veritat i el cos la font d'errors. Tanmateix, per a Plató l'ànima és de naturalesa ideal i preexistent, mentre que per a Descartes és "pensament" (cogito) sense existència separada del cos.
• Influència matemàtica: Tots dos s'inspiren en les matemàtiques, però amb enfocaments diferents. Plató es basa en la "matemàtica mística" dels pitagòrics

Hume i l'empirisme

Hume: entendre com funciona la ment humana a través d'un anàlisi (psicoanalista), a buscar com funciona la ment humana. Tots els continguts de la ment són percepcions (depèn de la força amb què se'ns presentin).

Percepcions: impressions i idees

Hi ha dues classes:

• Impressions: més fortes i vives; són vivències que impacten directament la nostra consciència.
• Idees: còpies d'impressions; per tant són més dèbils, imatges dèbils de les impressions del pensament.

Classes segons l'origen

• Internes: sentiments, emocions, allò que sents en veure el teu gos.
• Externes: com veiem el color de les coses, la dolçor, etc.

Principis fonamentals de l'empirisme

Principi de la còpia o correspondència: totes les idees són còpies de...

El mètode socràtic: diàleg per trobar la veritat

Sòcrates seguia un mètode d'ensenyament basat en el diàleg i la dialèctica, centrant-se en temes relacionats amb l'ésser humà (com la virtut, la veritat o la immortalitat de l'ànima) i no en els de la filosofia de la naturalesa, propis dels filòsofs presocràtics.

En lloc de seguir la pràctica habitual, en la qual l'alumne pregunta i el mestre respon, Sòcrates feia el contrari: preguntava fins a portar l'interlocutor a reconèixer la seva pròpia ignorància. Així és com va desenvolupar el seu mètode, basat en la conversa, mitjançant el qual, a través del raonament inductiu, es podia arribar a la definició universal dels termes objecte d'investigació.

Les dues fases del mètode

Com Justifiquem les Nostres Creences?

Una creença està justificada quan les raons que tenim per sostenir-la es poden contrastar. Per contrastar-les, és necessari que puguem establir una connexió pertinent entre allò que creiem i les raons que tenim per creure-ho.

La manera de contrastar les creences depèn de l'enunciat:

• Per contrastar enunciats singulars o particulars, serà suficient disposar de testimonis fiables o que tu mateix ho hagis pogut observar.
• Per contrastar enunciats universals o generals, com ara els científics, caldran criteris més exigents.

Tipus d'Enunciats per Contrastar

• Singulars: "Ahir va ploure a Madagascar".
• Particulars: "Alguns gats són negres".
• Universals o generals: "Fumar causa càncer de pulmó".

El Mètode Científic

HUME: percepcions, idees i causalitat

HUME: Per a Hume, tots els nostres continguts mentals són percepcions, les quals provenen de l'experiència.

N'hi ha de dos tipus:

• Impressions: són les sensacions immmediates de l'experiència: imatges, passions i emocions.
• Idees: són còpies difuses de les impressions. Totes les idees simples provenen de les seves corresponents impressions simples.

Aquest principi esdevindrà el criteri de validesa que haurà de complir tota idea amb pretensió de coneixement. Per tant, el coneixement remet només a les impressions: si no som capaços de mostrar de quina impressió deriva certa idea, hem de concloure que no es tracta d'una autèntica idea.

Idees complexes

Idees complexes: Les idees complexes són aquelles...

Punt 3 - Ètica

L'Ètica de John Stuart Mill: L'Utilitarisme

L'ètica de J.S. Mill és fonamentalment utilitarista. L'Utilitarisme afirma que el criteri moral fonamental és el principi d'utilitat: una acció és correcta quan proporciona el major bé possible a la major quantitat de persones.

Càlcul i Valoració Moral

Per això, els utilitaristes han de calcular la quantitat de bé o mal generada per una acció i, en funció d'aquest fet, decidir. Allò que té valor és el benestar en la vida dels individus, i els interessos de tots els ciutadans tenen exactament el mateix pes. Per tant, la felicitat s'aconsegueix millor quan la societat deixa lliures els ciutadans per perseguir allò que ells pretenen com a felicitat.

La Felicitat com a Finalitat