Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

La Crítica de Nietzsche a la Cultura Occidental: Plató, Kant i la Moral

Filosofia i ètica3,93 KB

Comparacions Filosòfiques

Nietzsche i Plató

  • Quan Plató situa la Idea del Bé com a fonament últim de la realitat, cau en una moralització de l’ésser, de manera que mescla ètica i epistemologia. En aquest sentit, Nietzsche pensa que és més real la manera de concebre l’ésser dels presocràtics, que està totalment deslligada de qualsevol rerefons moral.
  • Plató valora negativament tot allò mutable i perible. Segons Nietzsche, aquesta actitud implica una negació del món real i la invenció d’un nou món immutable i etern, el *vertader*.
  • Amb Plató s’inaugura la moda filosòfica de desprestigiar tot el coneixement empíric i de rebutjar tot allò relacionat amb el cos. Aquesta renúncia a la dimensió sensible de l’home, sumada
...
Continua llegint "La Crítica de Nietzsche a la Cultura Occidental: Plató, Kant i la Moral" »

Formes a Priori de la Sensibilitat i l'Enteniment Segons Kant

Filosofia i ètica3,46 KB

Formes a Priori de la Sensibilitat

Les estructures a partir de les quals la ment dona forma a les coses sensibles s’anomenen formes a priori de la sensibilitat.

Les formes a priori de la sensibilitat són l’espai (forma a priori de la sensibilitat externa) i el temps (forma a priori de la sensibilitat interna). Qualsevol cosa es situa en un espai i un temps; si no, és impossible pensar en cap fet.

Característiques

  • No són part de la realitat empírica, és la nostra percepció la que les uneix.
  • No existeixen en si, sinó només com a estructura que la nostra ment atorga a les dades sensibles.
  • La finalitat de l’espai i el temps és estructurar el caos de sensacions que tenim. El resultat d’aquest procés són les intuïcions empíriques.
...
Continua llegint "Formes a Priori de la Sensibilitat i l'Enteniment Segons Kant" »

Convivència, Justícia Social i Dignitat Humana: Valors Fonamentals

Filosofia i ètica4,2 KB

Tipus de Convivència i Coexistència

Convivència General

La convivència general és la situació en la qual dues o més persones viuen en mútua companyia i cooperen entre elles.

Coexistir

Coexistir és compartir un mateix espai i temps, sense que importi si les persones pateixen danys injustos.

Convivència Estricta

La convivència estricta és la situació en la qual les persones es donen suport mutu i cooperen voluntàriament per aconseguir objectius comuns de supervivència i de prosperitat, amb independència de les diferències ideològiques, religioses i culturals que puguin tenir.

Actituds per a la Convivència Justa en Societats Plurals

Perquè es pugui avançar cap a la veritable convivència en una societat plural, cal que tots els grups...

Continua llegint "Convivència, Justícia Social i Dignitat Humana: Valors Fonamentals" »

La Filosofia de Nietzsche: Genealogia, Moral i la Mort de Déu

Filosofia i ètica3,15 KB

Idees Principals de l'Obra de Nietzsche: La Genealogia

La idea clau és esbrinar què hi ha darrere la cultura, la religió i la filosofia d’Occident a partir del que ell anomena Genealogia, que és trobar l’origen de la cultura i la moral.

Veritat i Mentida en Sentit Extramoral (1873)

Obra de joventut en què situa l’home en el cosmos, assenyalant que en el conjunt té un lloc molt poc important. Examina la relació entre llenguatge i la idea de veritat. Segons Nietzsche, la veritat és una mentida col·lectiva, i un impuls cap a la veritat en el fons serveix per ocultar i reprimir inconscientment aquesta mentida.

La Genealogia de la Moral (1887)

Obra de maduresa on examina la moral tradicional i qüestiona els conceptes de bo i dolent. Segons...

Continua llegint "La Filosofia de Nietzsche: Genealogia, Moral i la Mort de Déu" »

El Dubte, Descartes, Plató i la Dualitat Cos-Ànima: Anàlisi Filosòfica

Filosofia i ètica2,87 KB

El Dubte i l'Escepticisme segons Descartes

Escepticisme: Dubte i Coneixement

L'escepticisme postula que el coneixement comença amb els sentits, però com que aquests són individuals, cada persona percep la realitat de manera diferent. Per tant, no es pot arribar a una veritat o coneixement universal.

La percepció canvia amb el temps, i només coneixem els fenòmens, no les seves conseqüències. L'apatia, o tranquil·litat de l'ànim, sorgeix de no afirmar ni negar res. Aquesta suspensió de judici afecta tant el coneixement com la moral.

Les normes que s'apliquen a les ciutats i els aspectes morals i ètics són relativistes: el que està bé per a una persona pot no estar-ho per a una altra. En la vida quotidiana, cadascú ha de seguir el...

Continua llegint "El Dubte, Descartes, Plató i la Dualitat Cos-Ànima: Anàlisi Filosòfica" »