Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Discurs interpretatiu: Tipus i Característiques

El discurs interpretatiu és el conjunt d'explicacions que fem servir per entendre la realitat, amb la pretensió de veritat, poder i tranquil·litat. Els principals tipus de discurs interpretatiu són:

• Discurs mític: es basa en la imaginació.
• Discurs filosòfic: es basa en la raó.
• Discurs pseudocientífic: pretén fer-se passar per ciència sense ser-ho.
• Discurs científic: interpreta el món com a regular i previsible.
• Discurs ideològic: explica la realitat a partir de la tradició.

La Filosofia: Origen i Evolució

Origen de la Filosofia

La filosofia va aparèixer a la Grècia clàssica al segle VI a.C., a l'illa de Milet, amb Tales. Això va passar fa aproximadament 2600 anys.

Evolució històrica

• Segle

Raons a favor de la democràcia

Presa de decisions

La democràcia ofereix procediments de presa de decisions per tal d'afavorir els interessos dels ciutadans. Quan els ciutadans intervenen en la vida política, la seva autonomia augmenta.

Diàleg i deliberació

La democràcia exigeix el diàleg i la deliberació, escoltar l'altre i fer propostes capaces d'engrescar els conciutadans, consensuar i arribar a acords.

Requisits dels règims democràtics

• Respectar la llibertat dels altres.
• L'actuació dels poders públics ha de ser independent dels grups de pressió, de les institucions i dels poders fàctics que hi ha en totes les societats.
• Tots els ciutadans rebin el mateix tracte quan els aplique les lleis, és a dir, tots són iguals davant de la llei.

Aprendre Filosofia vs. Aprendre a Filosofar

Aprendre filosofia és quan es coneixen les principals preguntes de la filosofia i es reflexiona sobre algunes de les respostes al llarg de la història; això és el que ens permet aprendre filosofia per així després poder abordar els continguts propis de la filosofia. En canvi, aprendre a filosofar és quan es reflexiona sobre les principals preguntes de la filosofia, fet que ens permet aprendre a pensar. Per això, la filosofia ens ha de servir per tenir una actitud reflexiva i crítica.

Preguntes: Qui soc? Qui vull arribar a ser? etc.

L'Origen de l'Univers: Explicacions Antigues

Abans, la pregunta de l'origen de l'univers es justificava mitjançant els déus o Déu, que havia creat el món i els...

Ser Lliure

Ser lliure és poder elegir. Valors viscuts i pensats: unes vegades hem de triar entre dues coses que ens agraden, altres vegades hem de triar entre un valor viscut i un valor pensat.

La reflexió ens permet justificar l'elecció. És responsable la persona que sap justificar bé la seva elecció. Ser lliure:

• Absència de coacció externa que ens impedeix decidir allò que farem.
• Significa absència de coaccions internes que limiten la nostra possibilitat d'elecció.

És pot entendre la biografia de cada un de nosaltres i la història de la humanitat com un procés per aconseguir majors graus de llibertat: de llibertat exterior i de llibertat interior.

Llibertat significa acceptar per convicció un projecte de vida elegit responsablement....

Postures Filosòfiques Davant el Coneixement

El coneixement ha estat abordat des de diverses perspectives filosòfiques:

• Dogmatisme: El coneixement és possible, perquè no hi ha problemes ni per part de l'objecte ni per part del subjecte.
• Escepticisme: Defensa que el coneixement mai és totalment segur.
• Criticisme: Podem arribar a obtenir un coneixement segur, però hem de seguir el mètode correcte i ser capaços de criticar qualsevol coneixement.
• Perspectivisme: És possible arribar a un coneixement segur, però cal sumar totes les visions personals.
• Pragmatisme: Un coneixement és correcte si és útil.

Tipus de Veritats

La filosofia distingeix diferents maneres d'entendre la veritat:

1. La veritat com a correspondència: Una cosa és vertadera si

Ètica: Reflexió Filosòfica i Comportament Humà

L'ètica és una reflexió filosòfica i teòrica sobre el comportament dels humans. El seu objectiu és millorar la societat i assolir la vida bona.

Ètica de Mínims: Convivència Social

La reflexió ètica té l'objectiu d'assegurar la convivència social. És una ètica exigible a tothom i es fonamenta en dues bases:

• L'ascensor social
• La igualtat d'oportunitats

L'ètica de mínims afavoreix la pluralitat d'idees i el respecte per la diferència.

Ètica de Màxims: La Recerca de la Felicitat

L'objectiu és la felicitat dels col·lectius humans. No és exigible, sinó recomanable. Cadascú pot aspirar a la seva felicitat d'una manera particular. Hi entren ideologies polítiques, les creences religioses,...

Heràclit d'Efes: El Filòsof del Canvi i el Foc

Heràclit d'Efes (costa jònica), de família noble, va renunciar a la seva condició social i va viure aïllat al marge de la societat. Fou anomenat l'Obscur, a causa del caràcter aforístic i profètic de la seva obra sobre la natura. Tres són els elements que expliquen l'estructura de la natura:

• Canvi: L'Esdevenir Constant

  La realitat és canviant, és un esdevenir constant, i aquest canvi es manifesta mitjançant l'oposició de contraris. Es tracta d'un procés dialèctic pel qual es passa d'un element al seu contrari.

• Logos: La Raó Universal

  És la llei que regula i ordena l'oposició de contraris. És la unitat que es manté per sota del canvi, que hi és subjacent. L'anomena raó universal.

Ètiques Materials

1. Hedonisme: Evidentment, tots volem gaudir, però això pot suposar problemes. Epicur proposa 'un plaer guiat per la raó'. Proposa un càlcul prudent per a escollir plaers (intensos, duradors, menys dolor...). És hedonista (hedoné = plaer).

2. Utilitarisme: És semblant a l'epicureisme. El bo és 'assolir la major felicitat per al major nombre de persones'. La felicitat l'entenem com a plaer i absència de dolor. Té caràcter social (l'epicureisme era més individual) ja que pretén maximitzar el plaer. És dominant i influent en la democràcia de les 'economies del benestar'. El van promoure Bentham i John Stuart Mill, entre d'altres.

3. Ètica de la Virtut: Aristòtil situa la felicitat (eudemonisme) en la concepció...

Ètica, Moral i Dignitat Humana

La Dignitat Humana

La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans.

Arguments filosòfics:

Tenim dignitat perquè som els únics éssers intel·ligents, racionals i, per tant, capaços de prendre decisions lliures de les quals són responsables.

Arguments teològics:

El fonament de la nostra dignitat és que hem estat creats per Déu (a la seva imatge i semblança).

Arguments pragmàtics:

Hem de ser tractats com a éssers dotats de la més àmplia dignitat.

La Moral

La moral és una disciplina humana que determina la rectitud del comportament humà, segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.

Immoral:

Persona perversa...

Moral

Conjunt de normes que distingeixen el que està bé del que no ho està.

Ètica

Conjunt de normes que regeixen el comportament de les persones, que diuen el que està bé i el que està malament segons els paràmetres fixats per l'ètica.

Consciència moral

Sentiment i certesa interna d'estar actuant bé o malament segons els paràmetres fixats per l'ètica.

Llibertat

Situació de qui pot actuar lliurement, sense condicions ni prejudicis.

Responsabilitat

Obligació de respondre a un deure, a un mandat.

Subjecte moral

Persona amb consciència i capacitat per decidir lliurement, podent ser jutjada si la seva elecció no és la correcta.

Motiu

Allò que ens fa fer alguna cosa.

Fi

Punt o part última d'alguna cosa.

Conseqüències

Fet que resulta d'un altre...