Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Aristotelisme

La seua ètica és finalista, segons la seua doctrina, l’interès de les accions humanes s’orienta a aconseguir uns fins concrets. Se l’anomena també eudemonisme, perquè el fi suprem que busca és la felicitat.

Els Béns

Són allò pel qual els éssers humans treballen, no com a mitjà per a aconseguir alguna cosa, sinó com a fi en si mateix. Els béns no són una cosa subjectiva, no depenen de cada individu, sinó que tots els éssers humans hi tenen tendència.

La Felicitat. Virtuts Intel·lectuals

El bé suprem a què pot aspirar l’ésser humà és la felicitat. La felicitat de cada ésser és l’exercici de l’activitat que li és més pròpia. Per a l’ésser humà, la felicitat no és altra cosa que l’exercici...

Ètica dialògica: La racionalitat com a diàleg

La crítica de Habermas i Apel a Kant

Karl Otto Apel i Jürgen Habermas consideren que l'aportació kantiana a l'ètica és valuosa, però té un defecte: considera la racionalitat moral com a monològica, quan en realitat és dialògica. Segons ells, les persones no arriben a la conclusió que una norma és correcta de forma individual, sinó a través del diàleg amb els altres.

Els principis del discurs

1. Principi d'universalització: Es correspon amb l'imperatiu kantià de la universalitat, però ara es formula tenint en compte la situació del discurs.
2. Principi de l'ètica del discurs: Es correspon amb l'autonomia kantiana, però reformulada dialògicament.

Comunicació, no estratègia

La norma només...

Ateisme

Teoria o actitud en la qual es nega l'existència de Déu.

Ciència

Conjunt de coneixements i l'activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.

Concili Tarraconense

Document en què es reflexiona sobre la sol·licitud pels més pobres i marginats, i es demana als cristians que renovin el compromís en uns camps concrets d'acció social.

Dignitat

En els capítols catedrals i en les col·legiates, cadascuna de les prebendes més elevades, com la de degà, la d'arxipreste, la d'ardiaca.

Discriminació

En una col·lectivitat, donar un tracte d'inferioritat a determinats membres per motius socials, religiosos,...

El Salt Qualitatiu: Una Manera Diferent d'Enfrontar-se a la Realitat

L'univers simbòlic constitueix un univers realment nou, dotat de qualitats i de propietats. El món de la presentació no constitueix una còpia de la realitat objectiva, sinó la recreació d'un món vist amb ulls humans: un univers humanitzat.

Símbols, Signes i Icones

• Símbols: Eines de significació compartides que permeten enriquir-nos els uns als altres d'una manera espectacularment eficaç. S'organitzen en codis (el codi lingüístic és el més rellevant per a nosaltres).
• Signes: Dues característiques principals:
  • L'ús d'uns elements per representar i transmetre alguna cosa diferent d'ells mateixos.
  • La progressiva convencionalitat dels diferents elements triats per significar.

Fonaments del Coneixement

Criteri de Coherència: Qualsevol coneixement està mediatitzat per la totalitat del saber assolit fins al moment. Criteri del Model: El coneixement d'un objecte representa l'objecte conegut. Criteri del Sentit: Es tracta de mostrar que qualsevol coneixement obtingut ha d'estar integrat en un saber estructurat en l'interior del qual té sentit.

Sensació: És la dada que prové d'un dels sentits i que s'emmagatzema a la ment de forma simple, prèvia a la idea, que ja implica un processament.

Percepció: Procés d'extracció activa d'informació i elaboració de representació, dins del sistema cognitiu. És un procés d'integració tant psicològic com físic, la finalitat del qual és l'energia estimulant, que aquesta...

Concepte i Fonamentació dels Drets Humans

El concepte de drets humans proporciona un mitjà per a pensar en fets com els que s'acaben d'esmentar. Tots aquests fets són reals, però els drets humans són un concepte. Són un instrument per a pensar sobre la realitat. És més fàcil respondre emotivament davant d'històries, que analitzar els nostres conceptes perquè siguin clars i precisos.

• Els drets humans són un concepte legal, que emana de l'Assemblea General de les Nacions Unides.
• Comporten un criteri ètic per a valorar els sistemes socials.
• No hi ha un recolzament polític suficient dels drets humans.
• Quant a la seva fonamentació ètica, el fet que siguin utilitzats principalment en àmbits polítics no ajuda a classificar-la.

Liberalisme,

Ètica: Reflexió sobre el Comportament

L'ètica és la reflexió sobre el nostre comportament, mentre que la moral consisteix a discernir entre el que està bé i el que està malament, basant-se en la nostra cosmovisió. Al llarg de la vida, ens trobem amb la necessitat de prendre decisions. És com si la vida ens plantegés reptes o preguntes i nosaltres haguéssim d'anar trobant les respostes: Qui sóc? Què he de fer? Què puc saber? No n'hi ha prou amb trobar una solució; ens interessa plantejar la millor resposta possible, perquè d'aquesta depèn la nostra felicitat. Prendre decisions ens posa davant de la nostra llibertat. Per exemple, els gossos no són lliures perquè estan lligats als instints. L'educació i la cosmovisió afecten...

Conceptes Fonamentals d'Ètica i Moral

Què és la Moral i l'Ètica?

La moral és el conjunt de principis, pautes i valors que determinen el nostre comportament. També ens fa actuar d'una manera determinada i ens permet saber el que hem de fer en una situació concreta.

L'ètica és la reflexió teòrica sobre la moral. Està encarregada de discutir i fonamentar, reflexionant, aquest conjunt de principis o normes que constitueixen la nostra moral.

Què és el Civisme?

El civisme fa referència al conjunt de pautes mínimes de comportament social correcte que ens permeten conviure en la col·lectivitat.

La Filosofia Moral

La filosofia moral és la branca de la filosofia pràctica que consisteix en la reflexió racional sobre la conducta humana individual...

Els Judicis: Descriptius i Valoratius

Els judicis són expressions que fan referència al que ens envolta i a nosaltres mateixos. Hi ha els judicis descriptius o de fets: descriuen el que és o el que passa, sense fer cap valoració. Aquests judicis són objectius. Exemple: Tothom sap què és una falda, una camiseta, una llibreta. I també hi ha els judicis valoratius o de valors, on s'incorporen els judicis ètics i comparen el que passa amb el que hauria de passar, és a dir, fan valoracions, reflecteixen el nostre rebuig o acceptació. Aquests judicis són subjectius. Exemple: Potser a mi no em sembli bella la model, em pot semblar que en Pere és un bon company.

Ètica i Moral: Conceptes i Diferència

Ètica: pretén aclarir, sobretot, tres...

Aristòtil i l'Eudemonisme

Aristòtil va ser el primer filòsof important per al qual tota la vida humana gira entorn de la felicitat. És el principal representant de l'eudemonisme, i diu que l'última meta de l'home és la felicitat. Es basa en les característiques de la naturalesa humana per a definir la felicitat: l'ànima racional diferencia els animals dels humans. Això significa que el bé suprem a què ha d'aspirar l'home és l'obtenció de la seva perfecció.

Virtuts Ètiques i Dianoètiques

Per a Aristòtil hi ha virtuts ètiques, com la justícia o la fortalesa, i virtuts dianoètiques (o intel·lectuals), com la saviesa i la prudència. La saviesa és la virtut que més t'ajuda a ser feliç.

L'Eudemonisme Transcendent de Sant Tomàs