Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Per què era important per a Descartes elaborar un mètode?

A Descartes, filòsof racionalista del s. XVII, li va tocar viure una època d'incerteses i dubtes, a causa de la crisi dels fonaments de l'Edat Mitjana i el naixement de la modernitat. Davant d'aquesta situació, i enfront dels escèptics que creien impossible trobar cap veritat, Descartes buscava certeses. En contraposició als empiristes, que fonamentaven el coneixement en l'experiència, Descartes va situar l'origen i la base del coneixement en la raó. No obstant això, pensava que la raó necessitava un mètode adequat que la guiés per a trobar veritats, i per això va elaborar el seu mètode.

Descartes no va seguir el mètode sil·logístic de l'escolàstica aristotèlica perquè...

1.3. La Recerca d'un Criteri de Veritat: El Dubte Metòdic

En què consisteix i quin és el seu objectiu?

El seu objectiu és la recerca dels primers principis evidents i indubtables. Tractava d'eliminar totes les opinions i falses creences derivades de l'educació rebuda per poder començar de nou des de fonaments i així poder establir alguna cosa ferma i constant en les ciències.

Com es porta a terme?

Intenta revisar tots els coneixements, però això comportaria un temps infinit. És més fàcil dirigir el meu dubte contra els fonaments en els quals es basen i no cal demostrar que tots són falsos, sinó que n'hi ha prou de trobar el més petit motiu de dubte per rebutjar-los.

Per què és un dubte metòdic?

Perquè permet arribar a la certesa....

Locke i el Contractualisme Liberal

John Locke (1632-1704) va defensar un govern constitucional amb poders limitats, basat en el contracte social. A diferència de Hobbes, Locke creia que l'Estat no neix per evitar la guerra de tots contra tots, sinó per protegir la propietat privada i els béns civils, que en absència d'un govern estan desprotegits. L'Estat sorgeix d'un pacte entre propietaris que busquen els avantatges de la col·laboració mútua.

Diferències entre Locke i Hobbes

Del pensament de Locke en deriva el liberalisme, mentre que de Hobbes l'absolutisme polític. La principal diferència entre ambdós radica en la naturalesa del govern, la llei i el paper de la tolerància. Locke, com Hobbes, accepta la necessitat d'un contracte...

Aristòtil: Ciutadania, Virtut i Justícia

Aristòtil va reflexionar sobre el paper del ciutadà. Deia que perquè una persona fos un bon ciutadà cal que sigui ella mateixa i desenvolupi el millor que té; és a dir, que sàpiga actuar de la millor manera (amb prudència) en cada moment i en cada situació. Les persones educades d'aquesta manera són un benefici per a la ciutat.

També afirmava que la justícia és la virtut per excel·lència, ja que harmonitza la relació entre les persones. La justícia no és una virtut innata, sinó que s'ha d'exercitar mitjançant la voluntat. Conèixer el bé no és suficient per practicar-lo; per mitjà de l'esforç, hem de convertir-lo en un hàbit. Per a desenvolupar-se i ser feliç, la persona ha...

Plató: Pensament i Filosofia

Teoria del Coneixement Humà

El pensament de Plató va més enllà del saber què és el món i l'univers. Plató es planteja la possibilitat d'arribar a un saber autèntic, objectiu i universal, i en què consisteix el coneixement. Es pregunta si es podria basar en l'experiència, però de seguida s'adona que no, ja que l'experiència, segons les persones, és subjectiva. A través de l'experiència no es pot aconseguir un pensament autèntic.

Una altra via és quan sabem, i aquí sí que es pot ser objectiu. Per a Plató, les idees són éssers i entitats eternes, absolutes, que no depenen de res, úniques i universals.

Teoria de les Idees i el Món Material

Les coses materials participen de les idees. Les coses són...

Característiques de la dialèctica

En el pensament de Sòcrates, les paraules "dialèctica" i "diàleg" eren sinònimes. La dialèctica és un diàleg orientat a la recerca de la veritat.

Amb Plató, el concepte de dialèctica agafa un significat més complex. És la tècnica de coneixement per excel·lència. La dialèctica és la forma a través de la qual, en la conversa, l’ànima es purifica i passa del món sensible (opinions) al món intel·ligible (veritat en si, forma pura, idea).

La dialèctica té 6 característiques:

1. Tècnica d’investigació i no de demostració: Vol dir que és un procés de recerca a través del qual l’ànima es purifica a la recerca de les idees.
2. És un coneixement no hipotètic: Vol dir que el progrés en el

L’Ètica, com a part de la Filosofia, pretén buscar explicacions racionals que serveixin per argumentar el que es considera moralment bo; d’aquesta manera, es pot aspirar a elaborar una moral universal, vàlida per a totes les cultures.

Ètiques Materials i Ètiques Formals

Ètiques materials: aquelles que afirmen que existeix una fi, i estableixen una sèrie de normes o pautes morals per aconseguir-ho.

“Materials” vol dir que tenen contingut, és a dir, pautes i finalitats. No s’han de confondre amb “materialistes”, que són aquelles ètiques que estableixen com a bé suprem alguna cosa material, com tenir riqueses.

Ètiques formals: guiades per la conducta del deure, no per una finalitat.

Kant: Al segle XVIII, va establir un criteri...

L'Autoritat Política en Hobbes

La idea que l'Estat s'origina a partir d'un contracte o acord s'ha explicat de diverses maneres. Thomas Hobbes va desenvolupar aquesta idea per analitzar la naturalesa del poder polític. Hobbes descrivia la condició natural de la humanitat (l'estat de naturalesa) sense regles polítiques com la d'una competició ferotge per les necessitats de la vida, en la qual la gent es troba en constant amenaça de ser robats o atacats. De vegades es diu que Hobbes expressa aquesta conclusió pessimista perquè creia que la gent era egoista per naturalesa. Creix la desconfiança, que converteix la vida sense autoritat política en una guerra perpètua de tot home contra el seu veïnat. Llavors, necessitem l'autoritat política...

Filosofia, Mite i Arquitectura

FILOSOFIA: La religió ha intentat orientar-nos sobre com viure el millor possible, però és una forma d'autoengany. La filosofia és amor a la saviesa, un intent de religió racional, que té en compte els resultats de la ciència.

MITE: Conta com, gràcies a éssers sobrenaturals, una realitat ha vingut a l'existència. Conta una història sagrada i vertadera. Relaten tots els esdeveniments primordials a conseqüència dels quals l'home ha arribat a ser el que és avui. La desmitificació arriba en un moment de la història de Grècia en què els intel·lectuals comencen a desinteressar-se i a contradir aquesta història divina fins a arribar a no creure-hi. L'antiguitat de la llengua o els límits territorials...

El Racionalisme: Descartes

Descartes i les Bases de la Filosofia Moderna

Descartes formula les bases del racionalisme i de tota la filosofia moderna.

1. Enfront del principi d'autoritat de l'escolàstica, Descartes reivindica la primacia i autonomia de la raó: és veritat allò que a la consciència li apareix com evident. Qüestiona el realisme ingenu que, sense més, identifica pensament i realitat, i obre les portes a l'idealisme, és a dir, a la reducció de la realitat al món del pensament.
2. Inaugura la modernitat filosòfica: el gir subjectivista. És el propi pensament el que determina si allò que es presenta a la consciència és real o no ho és (subjecte). El punt de partida de tot coneixement és la consciència, i la raó és l'eina