Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Tales de Milet

Pensa que l’arkhé és l’aigua perquè és un element comú. És l’origen dels temps, la naturalesa formada per caos aquàtic. A partir d’aquesta aigua es formen la resta d’elements físics. La condensació dona lloc a la terra, l’evaporació a l’aire i al foc.

Anaximandre

Considera que l’aigua és un element massa físic. Busca un element que sigui molt més metafísic: l’apeiron. És un element que no té forma, totalment indefinit, i per això és molt ric i pot prendre totes les determinacions possibles. Pensa que forma tot el que existeix a la natura. Diu que tota la naturalesa s’origina a partir d’una quantitat il·limitada d’apeiron i es forma de manera regular dins d’aquest. Tots els elements contraris...

Filosofia Moderna

Sorgeix amb l’emergència de l’Humanisme. Es produeix la Revolució Científica i la filosofia adquireix un gran interès epistemològic.

Filosofia Contemporània

(Max Scheler, Edmund Husserl)

Es caracteritza per una gran diversitat de corrents i tendències, un tarannà crític i una actitud de denúncia i sospita. Alguns aspectes clau inclouen:

• El descobriment de la irracionalitat.
• El desenvolupament de la ciència i la tecnologia.
• La noció de la "mort de Déu".
• La industrialització.
• L'evolucionisme.
• El darwinisme social.

La Dona i la Filosofia

Època Antiga

Hipàtia: matemàtica i professora.

Edat Mitjana

Hildegard von Bingen: autora de reflexions teològiques i científiques.

Edat Moderna

• Gabrielle de Châtelet: va divulgar l'obra

John Locke

Teoria del Coneixement

El nostre coneixement té límits. Coneixem idees, però no en tenim d'innates. El subjecte arriba a obtenir idees amb l'experiència, ja que en ella es fonamenta tot el nostre coneixement i en deriva en última instància.

Procés de Formació d'Idees

• Experiència externa i interna.
• Qualitats primàries: inseparables dels objectes, ja que sempre estan presents en ells.
• Qualitats secundàries: a partir de les primeres, la reacció que es produeix en nosaltres en rebre les qualitats primeres no es corresponen amb res de la veritat, varien, per tant, subjectives.

Idees Complexes

El paper actiu de la ment en la producció de coneixement permet associar idees simples per donar lloc a idees complexes, que permeten conèixer...

Racionalisme i Empirisme

El Racionalisme defensa que la raó és l’única via fiable de coneixement. Segons aquesta corrent, les idees ja són innates i, mitjançant la raó, es pot conèixer la totalitat de la realitat.

L'Empirisme, en canvi, sosté que tot el coneixement prové de l’experiència. La ment es concep com un full en blanc (tabula rasa), i les idees no són innates. Filòsofs com John Locke són figures clau d'aquesta escola de pensament.

Teories Polítiques del Segle XVII i la Il·lustració del Segle XVIII

La Il·lustració es va posicionar en contra de les idees del passat, que considerava que havien transmès una societat plena de fantasies. La causa principal d'aquesta "fantasia" es va atribuir a la vinculació amb el cristianisme...

Escoles Ètiques: Sòcrates i els Sofistes

Els historiadors de la filosofia han proposat molt diverses formes de classificar els diferents corrents ètics. Més endavant repassarem alguna d’aquestes classificacions, però en primer lloc, les presentarem seguint un ordre cronològic.

L'Intel·lectualisme Moral de Sòcrates

És la proposta que Sòcrates (470-399 aC) va fer, oposant-se al relativisme dels sofistes. Es caracteritza per:

• L'autèntica saviesa consisteix a conèixer les veritats absolutes i eternes per mitjà de la inducció.
• Coneixement i comportament queden estretament relacionats: qui obra el mal és perquè ignora el bé. Cal instruir el delinqüent.
• Optimisme sobre l'educació: la investigació ens porta al bé, la bellesa i la veritat.

El Determinisme Cosmològic: El Destí

Els estoics van considerar indispensable esbrinar quin és l'ordre del cosmos per saber com ens hi hem de comportar. Heràclit s'explica per alguna raó i la sèrie de raons no pot ser infinita; hi ha d'haver una raó comuna que és la llei que regeix l'univers. Aquesta raó és la llei de l'univers i també el destí, el qual succeeix fatalment. Els estoics es van dedicar a la pedagogia i a l'ètica, creien espontàniament en la llibertat. L'ideal del savi serà el que, conscient que la felicitat exterior és en mans del destí, intenta assegurar-se la pau interior, fent-se insensible al patiment i a les opinions alienes. La impertorbabilitat és l'única font de felicitat. S'obre una distinció entre...

Concepció transcendental de l'a priori

El terme a priori té diversos significats, encara que el més corrent és el de ser anterior a l'experiència. Però també significa independent de l'experiència. Queda un tercer significat que és la idea de necessitat.

Kant, en el desenvolupament de la seva obra, se centra sobretot en la segona de les interpretacions, en la idea que l'a priori és independent de l'experiència. L'enfrontament kantià consisteix a esbrinar què pot fer que un coneixement, que té el seu suport en l'experiència, sigui a més universal i necessari, perquè la ciència és així: experimental, universal i necessària.

Com que les característiques de necessitat i universalitat no poden ser atorgades per l'experiència,...

Moral, Religió i Democràcia

L'ètica d'un immoralista. Per a Nietzsche, no existeix ni bé ni mal? Sí. La veritat suposava una falsificació dels judicis morals que raonen el que és bo i el que és dolent. Aquests judicis no tenen res a veure amb la realitat. No hi ha fenòmens morals, només hi ha una interpretació moral dels fenòmens. Totes les morals proposades pels filòsofs són artificis inventats per la consciència, un món ja artificial creat per la metafísica.

Totes defensen la raó com el lloc apropiat per a elaborar normes morals. Plató situava el bé com la idea més important del món intel·ligible. Com la moral busca respostes en la raó i no en la vida, Nietzsche llança una lluita sense treva contra ella; ell també...

El Crepuscle dels Ídols i la Crítica a la Metafísica

En Crepuscle dels Ídols, Nietzsche realitza una profunda crítica a la metafísica, aquella disciplina que ha dominat la història d’Occident i que, partint d’una suposada realitat eterna i immutable, pretén fer valdre una veritat única i una moral única per a tots. Els seus màxims exponents han estat Plató i el cristianisme.

Nietzsche dedica aquest primer capítol al mestre de Plató, Sòcrates, en qui troba alguns dels errors principals que conformen aquesta mentida que ha estat la metafísica. Precisament el títol general de l’obra (Crepuscle dels Ídols) ja indica que les seves grans paraules i idees arriben al seu final. Ha arribat doncs el moment del nihilisme, i més...

Sòcrates: La Recerca de la Veritat

Sòcrates va viure en els millors períodes de la democràcia atenesa i va ser condemnat a mort per seguir els seus propòsits. Ell no era un filòsof professional, sinó que era un ciutadà guiat pel desig de veritat, la qual cosa va fer que qüestionés algunes coses dels seus temps. Va preguntar sense cap mirament social als seus conciutadans sobre qüestions humanes, socials i polítiques, però mai va trobar cap resposta racionalment satisfactòria. El seu desig de la veritat, la seva insubornable independència i la seva lucidesa sempre topaven amb els tòpics del sentit comú.

«Què és la bellesa? Què és la justícia?» van ser preguntes habituals en ell, però mai va donar-hi cap resposta i sembla...