Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

La Recerca de la Veritat: El Mètode de Descartes

La raó és l’eina de tothom, i arriben a haver-hi coneixements tan oposats perquè cada persona la dirigeix de forma diferent. És a dir, es tracta de dirigir bé la raó, de trobar un camí. S’ha de trobar un nou mètode, que sigui rigorós i estricte, que ens ajudi a arribar a la veritat.

Les Facultats de la Intel·ligència Segons Descartes

El primer de tot que hem de fer és analitzar la nostra intel·ligència. Descartes diu que la intel·ligència té dues facultats: la intuïció i la deducció.

La intuïció ens fa conèixer allò absolut, que no depèn de res més, i el que deduïm és relatiu.

Les Quatre Regles del Mètode Cartesià

1. Evidència Intel·lectual com a Criteri de Veritat:

Idees Principals del Pensament Polític de Locke

Locke defensa que no hi ha idees innates, per tant, tampoc hi ha lleis innates. Defensa que totes les lleis tenen l’origen en el *contractualisme*, és a dir, per acord dels ciutadans. Va ser un dels defensors del *constitucionalisme liberal*. Va ser el primer a qüestionar l’origen diví de la monarquia. Deia que no hi havia cap principi que fonamentés el poder.

Locke utilitza el principi de la *naturalesa humana*. Aquest fonament diu que tots som iguals i que tothom té dret a la *propietat*. Diu que el *contracte social* no podia anar en contra dels *drets naturals*.

Locke qüestiona el dret del primogènit, és a dir, que el fill gran és l’hereu. Diu Locke que la finalitat de l’Estat...

René Descartes: La Recerca de la Certesa Absoluta

Descartes, figura clau de la filosofia moderna, buscava la certesa absoluta i una veritat indubtable. No dubtava de l'existència d'idees innates i basava el coneixement en principis evidents.

El Mètode Cartesià: Regles per al Coneixement

• Evidència: No admetre res que sigui dubtós; acceptar només allò clar i distint.
• Anàlisi: Dividir les qüestions complexes en parts més simples per facilitar la seva comprensió.
• Síntesi: Ordenar els pensaments, començant pels més simples i avançant cap als més complexos.
• Enumeració: Revisar meticulosament tot el procés per assegurar-se que no hi hagi errors ni omissions.

Tipus d'Idees Segons Descartes

• Idees Innates: Aquelles que resideixen en la ment

Filosofia de la Ciència: Anàlisi dels Mètodes

La principal tasca de la filosofia de la ciència és analitzar els mètodes d'investigació usats per les diferents ciències. Podríem preguntar-nos per què és una tasca de filòsofs i no dels propis científics. És una bona pregunta. L'anàlisi de la ciència des d'una perspectiva filosòfica ens permet aprofundir més per descobrir qüestions assumides implícitament per la pràctica científica que els científics no analitzen exclusivament.

La importància del pensament en la ciència

La filosofia de la ciència és la branca de la filosofia que s'encarrega d'estudiar la ciència i els seus mètodes. Com va dir Bertrand Russell, filòsof i matemàtic: "Sense pensament, la ciència no avança"...

Teories Ètiques Fonamentals

La teoria ètica tracta sobre com hem de comportar-nos i quines conseqüències poden derivar-se de les nostres accions.

Xabier Zubiri diu que els éssers humans posseïm una intel·ligència sentint, que és alhora sentiment i raó. La nostra raó no és freda i insensible, i els sentiments no són irracionals.

Diversitat de Teories Ètiques

Podem distingir diverses tradicions principals:

• L'aristotèlica i l'hedonista: La moral consisteix en la recerca de la felicitat o el plaer.
• La kantiana i la dialògica: Les dues admeten que l'ésser humà desitja ser feliç, però busquen un criteri moral basat en la raó per a reconèixer la dignitat.

Tradició Aristotèlica

Aristòtil diu que de manera inevitable tots desitgem ser...

Diferències entre Filosofia i Ciència

Mètode

A diferència de les hipòtesis científiques, les teories filosòfiques no són falsables, ja que no poden ser regulades de forma coherent.

Objectius

La filosofia no té el caràcter predictiu que té la ciència. La filosofia analitza i descriu; la ciència no només descriu, sinó que prescriu, és a dir, determina com es comporten els fenòmens en el futur.

Actitud

El científic es preocupa només pels fenòmens que pot observar i mesurar. En canvi, el filòsof es preocupa per tot el que hi ha, no només pel que es pot veure o tocar, sinó també, per exemple, per les idees i els valors.

Col·laboració entre Filosofia i Ciència

La filosofia col·labora estretament amb la ciència subministrant-li...

Mm VI:

1. Ofereix argument a favor del dualisme, referint-se que la ment no té parts (facultats mentals), mentre que el cos sí que en té i és divisible. Per tant, la ment no és igual al cos.
2. La ment és una substància que té com a essència el pensar. Les coses materials o externes són coses que ocupen espai.
3. El dualisme ànima i cos es descriu amb text i s'explica l'argument que dóna Descartes a favor del dualisme, com per exemple: per tant, la ment podria existir sense el cos... no són la mateixa cosa...

OPC B VI:

1. Dubte cartesià sobre el món extern, el Cogito, una prova de l'existència de Déu, i la bondat divina no és compatible amb que estiguem enganyats de forma general, fins i tot quan fem un ús curós de les nostres capacitats

Característiques del llenguatge

Des de la lingüística, es considera que el llenguatge és la facultat humana de comunicar-se mitjançant un sistema de signes. Aquesta facultat es manifesta en la llengua concreta que fa servir cada parlant i té les característiques següents:

• És arbitrari o convencional. El dibuix d’una porta oberta i la paraula sortida són signes que ens indiquen on és la sortida. Al primer cas es produeix una relació de semblança entre el signe i el que representa; en el segon cas, no hi ha relació lògica de semblança (és un signe arbitrari).
• És articulat i, per tant, creatiu. El català, per exemple, té només 27 fonemes. Però a partir d’aquests fonemes es poden crear estructures més complexes com ara paraules

Què és la Llibertat Humana?

La llibertat sempre ha estat un terme molt complex de definir i, a causa d'això, mai s'ha donat una resposta clara a la pregunta de si els humans som lliures realment. Per intentar aclarir en què consisteix la llibertat, cal distingir dues formes:

Tipus de Llibertat

• Llibertat externa: Consisteix en el fet que els humans puguem actuar de la manera que vulguem. No obstant això, aquesta llibertat sempre està restringida per les lleis o les normes que ens imposen.
• Llibertat interna: Consisteix a decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten. És la llibertat de voler una cosa o una altra, i aquesta llibertat és cosa de cadascú.

Tot i això, si la llibertat interna és la voluntat d'actuar en un sentit...

El Dubte Metòdic de Descartes

Descartes no és escèptic, ja que creu en l'existència de la raó. Utilitza el dubte de forma metòdica. A partir de la seva recerca d'un mètode adequat per a la seva filosofia, veu la necessitat metodològica de desfer-se de totes les opinions sobre les quals es pugui trobar algun dubte raonable. Podem dubtar del coneixement dels sentits, de l'existència real de totes les coses i de les veritats racionals. Sembla abocat a admetre que res no és cert, la qual cosa el condueix al cogito. Descartes dubta de tot per arribar a la veritat.

Objectiu del Dubte

L'objectiu de Descartes és trobar veritats absolutament certes sobre les quals no sigui possible dubtar en absolut. El primer problema plantejat és com trobar-...