Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

Què s'entén per acció?

Amb el terme acció ens referim a allò que fem conscientment, no a les accions que realitzem sense adonar-nos-en.

Accions involuntàries

Són aquelles que realitzem per força o per ignorància de les circumstàncies.

Accions voluntàries

Són aquelles que tenen el seu origen en la persona que les realitza i, per tant, n'és responsable. Un subtipus són les accions mixtes, que es fan per temor a un mal major.

A la vista de la classificació d'Aristòtil, podem dir que les accions, en sentit estricte, són les conscients i voluntàries; és a dir, les que fem amb la intenció d'arribar a un fi.

Els elements de l'acció

Perquè es produeixi una acció cal que concorrin, com a mínim, els següents elements: intenció, fi,...

Epistemologia Naturalitzada: Problemes i Perspectives

És possible considerar l'epistemologia com una nova ciència? Hi ha, però, dos problemes que dificulten la reducció de l'epistemologia a ser una part de la ciència natural:

• 1) El problema de la circularitat: Pot justificar-se el mètode científic amb el propi mètode científic? Cal cercar un principi explicatiu que ens permeti sortir del cercle. Cal entendre la filosofia primera com una visió de l'epistemologia des de fora de la ciència.
• 2) El problema del caràcter normatiu: La teoria del coneixement, com ja hem dit, neix com una reflexió de la raó sobre ella mateixa. Pot una teoria constituir-se en norma d'ella mateixa i a fortiori de totes les teories?

Quine i la Naturalització

Ètiques Materials i Formals

• Ètiques Materials:

-Hedonisme (Epicur)

-Eudemonisme (Aristòtil)

-Utilitarisme (Mill)

• Ètiques Formals:

-Deontologisme (Kant)

-Ètica de la Justícia (Rawls)

ÈTIQUES MATERIALS

• El bé consisteix en una propietat concreta de l’acció (és bo allò que produeix plaer, utilitat, etc.)
• Proposa normes concretes de decisió: ens diuen què hem de fer per a comportar-nos moralment bé.
• Ètica de continguts.

ÈTIQUES FORMALS

• El bé consisteix en una propietat formal de l’acció (és bo allò que compleix amb una condició general)
• No proposa cap norma concreta de decisió: és més important el com s’ha d’actuar, que el què es fa.
• Ètica de condicions.

HEDONISME

El plaer és el principi i la finalitat de la vida feliç, ja que...

Conceptes Filosòfics Fonamentals

Definició de Problema

En filosofia, un problema pot entendre's des de dues perspectives:

• Sentit vital: Un problema és un obstacle que es presenta a la vida.
• Sentit teòric: Un problema és una qüestió per resoldre mitjançant la reflexió i l'anàlisi.

L'Ésser

El concepte d'ésser es pot abordar des de diferents enfocaments:

• Sentit restrictiu: L'ésser es limita a la realitat de la qual es té experiència directa.
• Sentit ampli: L'ésser no només inclou l'existència d'éssers materials i observables, sinó també realitats més íntimes i abstractes.

Dues visions clàssiques sobre la naturalesa de l'ésser són:

• L'esdevenir etern (Heràclit d'Efes): Tot està en constant canvi i transformació.
• L'ésser immutable

Característiques dels éssers humans:

• Consciència de la pròpia mort

• Som els únics éssers capaços de tenir consciència del nostre jo

• L’obertura al món, podem anar més enllà de l’espai i del temps que ens toca viure

• Els éssers humans som lliures

• L'ésser humà és l'únic ésser inacabat

• És l'únic ésser amb capacitat de referir-se a la realitat sense tenir-la present.

Dues etapes de socialització:

• La Socialització Primària (SP): aquella socialització que es dona en la família. Aprenem els valors i les normes que són més importants per a ells. Aprenem a través d’un procés de generalització progressiva, és a dir, el nen/a aprenen.

• La Socialització Secundària (SS): en aquesta socialització l’individu entra en contacte

Branques Fonamentals de la Filosofia

Lògica

Rep el nom del terme grec logos (raó, paraula) i s'ocupa dels raonaments expressats lingüísticament. N'estudia l'estructura, la forma i la correcció, i estableix quan un raonament està ben construït i, per tant, podem estar segurs de la validesa de la seva conclusió.

Estètica

Branca de la filosofia interessada per l'art i la bellesa en general. Tot i que l'interès i la reflexió sobre l'art són tan antics com l'ésser humà, com a disciplina filosòfica l'estètica té un naixement recent (segle XVIII).

Grans Figures de la Filosofia Clàssica i Medieval

Sòcrates (470-399 a.C.)

Marca un abans i un després en la filosofia. Malgrat que no va escriure res, és considerat el pare de la filosofia....

Conceptes Fonamentals de la Filosofia

Presocràtics

Filòsofs grecs anteriors a Sòcrates. Són els primers pensadors que intenten donar una explicació racional i no a partir de mites.

Sòcrates

Filòsof grec a qui es considera fundador de la filosofia occidental. Sòcrates va ser el mestre de Plató.

Escepticisme

Corrent filosòfica basada en el dubte, representada a l'escola de Skeptikoi de qui es deia que no afirmaven res, només opinaven. Una persona escèptica és algú que sempre té dubtes o està en desacord amb allò que generalment s'accepta com a veritat.

Dogmàtics

Persona que només creu en el seu criteri.

La Lògica

Estudia el coneixement desenvolupat exclusivament a partir de la raó.

Metafísica

És la branca de la filosofia que investiga...

El Món de les Idees

Seguint l'estela de Sòcrates, Plató discrepa dels sofistes: si totes les opinions valen igual, la veritat desapareix. Per entendre el pensament platònic, cal partir del fet que per a ell existeixen realitats que, tot i ser materials, són eternament presents: les idees. En elles es basa el coneixement, però també l'acció moral i política.

La Crítica als Sofistes

Segons els sofistes, no hi ha una realitat permanent; qualsevol realitat, i per tant qualsevol afirmació, sempre és relativa a les circumstàncies. Oposant-se a aquesta tesi, Sòcrates defensava l'existència de valors absoluts que podem trobar al nostre interior.

La Defensa dels Valors Universals

Plató, com Sòcrates, està convençut de la necessitat de...

Introducció: La Felicitat i la Vida Humana

L’aspiració a la felicitat és una condició pròpia de l’ésser humà, que ens defineix com a persones. Tothom vol viure, però no de qualsevol manera, sinó que volem viure bé, amb dignitat i de forma lliure. En aquest context ens fem a nosaltres mateixos, per això podem entendre la moral com una forma de vida pròpia dels humans, consistent a viure humanament, orientant la nostra existència de manera que potenciem diferents capacitats, practiquem virtuts i forgem el nostre caràcter.

Ètica vs. Moral: Definició i Diferències

A la vida quotidiana emprem indistintament els termes ètica i moral, ja que a les arrels grega i llatina (éthos i mos) vénen a significar “caràcter”, “forma...