Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Secundària

El Funcionament de la Raó: Límits i Ús Regulatiu

L'Expansió de la Raó i els seus Límits

El coneixement intel·lectual no es limita a formular judicis, sinó que també connecta uns judicis amb altres, formant raonaments. La Raó intenta trobar cada vegada judicis més generals, capaços d'incloure molts judicis particulars, i que serveixin de fonament per a aquests. La raó funciona de tal forma que vol trobar judicis, lleis i hipòtesis cada vegada més generals que afectin i expliquin un major nombre de fenòmens. Així es construeix la ciència.

La Raó ens empeny a cercar lleis i condicions cada vegada més generals i capaces d'explicar un nombre major de fenòmens. Mentre aquesta recerca es manté dins els límits de l'experiència,...

III. Possibilitat de la Metafísica com a Ciència

Kant es planteja si la metafísica pot ampliar el nostre coneixement de la realitat, és a dir, si els problemes que tracta —com ara Déu, la Llibertat i la Immortalitat— poden ser resolts.

La metafísica comença a ser qüestionada en l'època de Kant, un període on la matemàtica i la ciència natural han progressat notablement i els seus coneixements són indiscutibles. En canvi, en el camp de la Metafísica no es pot dir que hi hagi uns coneixements establerts, sinó que únicament es tracten una sèrie de qüestions sense arribar a cap principi concret. Això s'explica perquè la Metafísica no té cap mètode que garanteixi la solució dels seus problemes.

La manca de mètode en la...

Crítica al Principi de Causalitat

Totes les qüestions de fet estan fonamentades en la relació causa-efecte. Hume, que no està disposat a deixar sense anàlisi crítica cap principi que entri en joc en els processos de l'enteniment, sotmet a anàlisi la naturalesa última de la relació causal.

Hume reconstrueix el procés amb què l'enteniment estableix la relació causal. Primer apareix una impressió concreta A (foc). A continuació, es fa present una altra impressió concreta B (fum). Constatem que entre A i B hi ha una relació de contigüitat i de successió temporal que "sempre" es dóna. I com a conseqüència de la conjunció constant d'aquestes relacions, en la nostra ment apareix la idea de "connexió necessària": sempre que es...

Assenyala i explica quatre tipus d’agressions contra la vida humana: descripció, valoració i resposta cristiana.

Guerra: provoca morts i ferits, desencadenant problemes de difícil solució. La guerra mai és la solució adequada. Els cristians promouen la pau i les bones obres, resolent els problemes mitjançant el diàleg.

Terrorisme: es basa en la generació de mal a través d'accions violentes que busquen sembrar el terror. No és un mitjà per defensar cap reivindicació. Els cristians no donen suport al terrorisme, sinó que busquen acords a través del diàleg.

Tortura: és el sofriment exercit voluntàriament sobre una persona, ja sigui físicament o moralment, per obtenir alguna cosa. Atempta contra la dignitat i la integritat física...

Guia Completa de Proposicions Subordinades i Conceptes Lingüístics

Conceptes Lexicals i Proposicions Adjectives

Comparativa Filosòfica: Plató vs. Nietzsche

1. Ontologia: La Naturalesa de la Realitat

El Dualisme Platònic: Món Sensible i Món de les Idees

En l'ontologia, Plató defensa el dualisme, postulant una separació de dos mons oposats:

• El Món Sensible: En canvi constant, temporal i ple d’imperfeccions.
• El Món de les Idees: Caracteritzat per l’eternitat i la perfecció.

El món sensible és considerat una còpia imperfecta del món ideal (la realitat enfront de l'aparença).

El Monisme de Nietzsche: La Vida com a Esdevenir

En canvi, Nietzsche defensa el monisme. Només hi ha una realitat: el canvi constant, la vida com a esdevenir.

Nietzsche argumenta que el món de les idees és una invenció humana, un ideal creat pel pensament humà decadent....

Oracions Subordinades

Oracions subordinades adjectives:

• Especificatives: No van entre comes, especifiquen a qui o a què et refereixes. Ex.: Els cotxes que s'havien parat eren vermells.
• Explicatives: Afegeixen informació innecessària. Van entre comes. Ex.: Els cotxes, que s'havien parat, eren vermells.

Oracions subordinades substantives de relatiu: S'utilitza l'habilitació, amb això pots passar d'una subordinada adjectiva a subordinada substantiva i a l'inrevés. Ex.: El color groc és el meu preferit. 'Groc' és un adjectiu. Ex.: El groc és el meu color preferit. En canvi, 'groc' aquí és un nom.

Oracions subordinades adverbials:

1. Adverbials pròpies: Es substitueixen per adverbis (de lloc, temps i manera).
   • Lloc: Se substitueix per 'allà',

Diferències entre Hobbes i Locke

Les diferències entre Hobbes i Locke són especialment significatives en cinc grans àmbits.

1. Sobre la naturalesa humana

• Per a Hobbes, els humans no són animals socials; en l'estat de natura són brutals, agressius, egoistes. Un humà és un ésser constituït per desitjos brutals que no sap ni pot controlar per ell mateix. És el poder de l'Estat el que ens disciplina i ens fa socials.
• Per a Locke, l'home és per naturalesa un animal social; ja en la naturalesa hi ha relacions de col·laboració. Els humans són subjectes de dret, perquè el dret està en la naturalesa de les relacions socials.

2. Sobre la vida en l'estat de natura

• Per a Hobbes, la vida humana en l'estat de natura és 'pobra, brutal, desagradable

Un reportatge dóna unes opinions personals o no sempre és notícia.

És un text periodístic que respon a 6 aspectes: qui, què, com, on, quan i per què.

Un reportatge ens dóna informació àmplia i precisa d’un lloc, d’uns fets o d’un protagonista.

Aspectes d'un reportatge:

• Tema:
• Testimonis:
• Informació:

Per què és un text científic? Perquè es basa en la utilització del llenguatge científic, que es tracta d'un tipus de text que apel·la a un llenguatge clar i amb oracions ordenades.

Divulgació científica: És un escrit que pot estar publicat en qualsevol mitjà, com en un llibre, revista, periòdics, etc., que tracta sobre temes de ciència i tecnologia, però dirigit a un rang més ampli de la població. L'objectiu és difondre...

L'Empirisme: Origen del Coneixement

L'empirisme és un moviment filosòfic modern que situa l'experiència en l'origen del coneixement. Es caracteritza per:

• Tot el coneixement comença amb l'experiència sensible.
• Per tant, es nega l'existència d'idees innates.
• El coneixement és coneixement d'idees.
• Newton ocupa el lloc de la física cartesiana.

John Locke: L'Assaig sobre l'Enteniment Humà

En la seva obra cabdal, L'Assaig sobre l'Enteniment Humà, John Locke explora l'origen i la naturalesa del nostre coneixement.

Llibre 1: L'Origen del Coneixement

En el primer llibre, Locke ens parla sobre l'origen del nostre coneixement i fa una crítica de les teories filosòfiques defensores de l'innatisme. Locke diu que nosaltres coneixem a través de les idees,...